Es pot fer una assegurança de vida a un nadó?

Diuen que quan tens un fill et canvia la vida, les prioritats canvien, però sobretot hi ha alguna cosa que fa clic al cap d’aquells que s’enfronten a aquesta experiència: en ser pare t’aferres encara més a la vida perquè hi ha algú que et necessita. I així, de sobte, t’assalten mil dubtes sobre la seva salut, l’educació o la cura i la protecció del teu nadó, com pots garantir que tot això que tu li dones ara ho pugui continuar tenint encara que no hi siguis? 

Puc assegurar el meu nadó? Puc contractar una assegurança de vida per al meu fill? Com el puc fer beneficiari de l’assegurança? Quina és la millor manera de protegir els meus fills? I quines opcions hi ha per protegir un menor que no sigui una assegurança de vida per a un nadó? El cert és que és normal fer-se totes aquestes preguntes, però t’avancem que la llei prohibeix fer una assegurança de vida per a un nadó, de fet està prohibit fer una assegurança de vida a nom de qualsevol menor de 14 anys. 

Però si tens com a objectiu protegir econòmicament el teu nadó en cas que tu ja no puguis fer-ho, tranquil, perquè tens opcions. Si ets pare novell o et trobes en aquesta situació d’incertesa sobre com podries protegir els teus, ets al lloc correcte, t’expliquem tot el que has de saber en aquest post amb contingut per a famílies amb nadons i que et serà molt útil. Continua llegint! 

Un nadó pot tenir una assegurança de vida?

Tal com hem esmentat abans, és il·legal fer una assegurança de vida a nom d’un menor de 14 anys, així ho estableix la Llei 50/1980, de 8 d’octubre, que assenyala en l’article 83 que “si l’assegurat és menor d’edat, és necessària, a més, l’autorització per escrit dels seus representants legals. No es pot contractar una assegurança per a cas de mort sobre menors de catorze anys d’edat o incapacitats”. 

Així mateix, aquesta norma inclou l’autorització de deixar com a beneficiari els nostres fills en l’assegurança de vida contractada, encara que siguin menors d’edat, així ho esmenta, tot i que el menor no pot cobrar la pòlissa fins que no sigui major d’edat. El problema pot estar en el fet que el tutor legal del nen sí que podria cobrar la pòlissa i no sempre és el que volen els pares. 

Tanmateix, si només un dels pares mor, el cobrament de la pòlissa l’ha de fer el progenitor, amb la qual cosa la situació és més còmoda si la família tenia plans comuns per al menor. No podem passar per alt que es tracta de situacions complicades en què s’ha de vetllar pel benestar del menor.

Sens dubte és totalment recomanable protegir econòmicament un nadó si qui mor és el progenitor, ja que li proporciones una seguretat tant en cas de defunció com d’invalidesa. Però, com que són menors d’edat, pot passar que els fons quedin paralitzats pel jutge fins que el nen sigui major d’edat. En aquests casos, és un jutge qui decideix i, tot i que aconsegueix que els diners vagin a parar al beneficiari real i s’evitin situacions no desitjades en què els diners es perden pel camí en mans del tutor legal, també es deixa el menor en una situació complicada fins a la majoria d’edat. 

Sí, sembla complicat, però tot i així hi ha solucions i opcions per poder protegir els teus, encara que no sigui la de fer una assegurança de vida per al nadó, ja que, com hem esmentat, és il·legal. Fins i tot, si no et convenç l’opció de deixar-lo com a beneficiari, existeixen altres fórmules amb les quals assoliràs l’objectiu de protegir i tenir cura de la família i, sobretot, de les criatures. T’ho expliquem tot seguit!

Quines altres opcions hi ha per protegir un menor que no siguin una assegurança de vida per a un nadó?

Quan duem al cap la protecció dels nostres fills o d’un nadó, sempre pensem que l’opció més eficaç és fer-los beneficiaris de la nostra assegurança de vida, i aquesta és la decisió de molts pares, que nomenen automàticament els fills com els beneficiaris directes la pòlissa, una opció que pot generar certs problemes.

Com dèiem, si un menor és designat com a beneficiari de la pòlissa, existeix la possibilitat que no pugui tenir accés als diners fins que no assoleixi la majoria d’edat. Fins i tot, que acabi sent tutelat i aleshores el seu tutor sigui l’administrador legal. Però no sempre són opcions desitjades pels pares, ja que pot passar que els tutors no siguin de la confiança de la família. 

Perquè no es produeixin aquelles situacions que poden dur a perjudicar el mateix menor, i que no són gens desitjables, es pot recórrer a l’opció més recomanada: incloure com a beneficiari una persona de confiança que sigui propera als nens. D’aquesta manera, tindran un suport que els cobrirà tots els aspectes de la vida, tant en el pla emocional como en l’econòmic, ajudant-los i optant pel millor per a ells en un moment tan dur com és la pèrdua dels progenitors. És la millor opció i que garanteix una bona gestió d’aquests diners, seguint la manera pautada per la família i la més convenient per al seu benestar, fins que els infants siguin legalment responsables. 

Les asseguradores ja tenen experiència en l’elaboració d’aquests tràmits i de les pòlisses d’assegurances de vida que tenen com a beneficiaris els fills menors d’edat. Existeixen prou recursos perquè els pares puguin assegurar-se que els infants disposen del seu capital en cas que calgui, tot i que encara no tinguin 10 anys.

Però, a més, hi ha més opcions que cal tenir en compte per protegir un menor i que és contingut útil per a les famílies amb nadons, però aquestes opcions no involucren directament una assegurança de vida per a un nadó. T’oferim algunes alternatives. 

Testament i designació de tutor legal

Un testament és un document legal que et permet especificar els teus desitjos sobre la custòdia dels teus fills menors en cas que tots dos pares morin. Pots designar un tutor legal al testament per assegurar-te que el teu fill estigui amb una persona de confiança. És important parlar amb la persona designada abans de fer aquesta tria per assegurar-te que estigui disposada a assumir aquesta responsabilitat i sigui capaç de fer-ho.

Fideïcomís testamentari

Pots establir un fideïcomís testamentari en el testament per administrar els actius financers destinats a la cura i al benestar del menor. Això garanteix que els actius s’utilitzin de manera responsable i en benefici del nen fins que assoleixi certa edat o compleixi certs criteris que especifica el document.

Apoderat legal

Pots nomenar un apoderat legal per al menor en cas que tots dos pares es tornin incapaços de cuidar el nen per una malaltia o lesions greus. Aquest apoderat legal pot prendre decisions importants sobre l’atenció mèdica, educació i altres assumptes relacionats amb el benestar del menor.

Comptes d’estalvi i planificació financera

Pots obrir comptes d’estalvi específics per al futur del menor, com ara comptes d’estalvi per a l’educació o comptes de custòdia, que s’utilitzen per invertir i acumular fons per a despeses futures del menor. Aquests comptes estan destinats a objectius específics, com l’educació universitària.

Planificació patrimonial integral

Treballar amb un advocat o assessor financer per crear un pla de successió i patrimoni complet pot ser una manera excel·lent de protegir els interessos d’un menor. Això pot incloure la creació de fideïcomisos, la designació de beneficiaris i la planificació fiscal per assegurar-te que els actius es gestionen i es distribueixen d’acord amb els teus desitjos.

En conclusió…

Cada família és única, per la qual cosa és important avaluar-ne les necessitats específiques i consultar amb professionals tant legals i financers com amb experts en aquests casos, per determinar la millor manera de protegir un menor. A més, és fonamental mantenir aquests documents i plans actualitzats a mesura que canvien les circumstàncies familiars i financeres.

Per llei està prohibit que un nadó o un menor de 14 anys tingui una assegurança de vida al seu nom, tot i que sí que hi ha l’opció que figuri com a beneficiari i, en aquests casos, no podria cobrar la pòlissa de l’assegurança fins que faci la majoria d’edat. A més, hi ha moltes alternatives per garantir la protecció dels petits de la casa davant de situacions tan dures com la defunció dels seus progenitors. La millor és designar un tutor legal de confiança de la família i dels mateixos menors per així garantir que el nostre nadó està cent per cent protegit i que podrà disposar del capital.