Edatisme: què és, quins tipus hi ha i com combatre-ho

És possible que en algun moment de la vida ens hàgim sentit discriminats per l’edat que teníem, sigui per entrar a una festa per a més grans de 21, activitats que eren únicament per a nens petits i que ens venia de gust fer, o bé negar determinades coses a la gent gran pel simple fet de ser-ho.

La discriminació per l’edat té un nom, edatisme, i en aquest article t’explicarem què és, els tipus que existeixen i com podem evitar-lo en el nostre dia a dia. Comencem?

Què és l’edatisme?

Com explica la Fundació ‘la Caixa’ en el seu Glossari sobre l’edatisme, aquest terme fa referència a la discriminació per edat, sobretot de la gent gran o persones ancianes, sigui a través del llenguatge o d’unes certes idees preconcebudes que exclouen o marginen segons l’edat de la persona. 

És un terme encunyat per Robert Butler a la fi de la dècada dels 60, qui el relacionava amb els estereotips, prejudicis i la discriminació cap a persones en relació amb la seva edat. En altres paraules, és la manera de pensar, de sentir i d’actuar enfront dels altres per la seva edat. 

Encara que l’edatisme no se centra en un únic grup d’edat, és cert que la gran majoria de casos es dona amb la gent gran. 

Tipus d’edatisme

Moltes vegades fem comentaris o actes sense cap maldat que discriminen d’alguna manera a la persona a la qual ens dirigim. L’edatisme és present en tots els àmbits de la societat d’una forma normalitzada. Per poder combatre’l, cal tenir consciència de les formes en què l’apliquem, sense adonar-nos, en el nostre dia a dia:

Edatisme institucional

Aquest tipus d’edatisme fa referència a la discriminació sistemàtica que pateixen les persones per la seva edat dins d’organitzacions, normatives o polítiques que limiten el seu accés a oportunitats, drets o recursos. Un exemple actual és la dificultat que troba una persona gran perquè la contractin en el mercat laboral, o la bretxa digital que suposa per a unes determinades persones l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Edatisme interpersonal

Es parla d’aquesta mena d’edatisme quan la discriminació per edat es manifesta en la comunicació verbal o no verbal entre persones. Un exemple actual és quan s’infantilitza la gent gran en converses quotidianes, parlant-los amb un to condescendent o assumint que no entenen la tecnologia.

Edatisme autoinfligit

L’edatisme autoinfligit succeeix quan una persona interioritza els estereotips i prejudicis sobre l’edat, i això afecta la seva autoestima i comportament. Un exemple actual és quan una persona gran evita aprendre noves tecnologies perquè assumeix que “és massa vell per a això”. Aquesta actitud limita les seves pròpies oportunitats de desenvolupament i participació social.

L’edatisme afecta tots els grups socials i totes les edats, encara que la gent gran és qui més l’experimenta. Aquests supòsits que la gent gran ha perdut capacitats perpetuen els estereotips cap a ells i invisibilitzen la seva aportació en la societat. Ser conscient dels exemples d’edatisme que apliquem en el nostre dia a dia, sense adonar-nos-en, pot ajudar-nos a combatre’l.

Exemples on el llenguatge reforça l’edatisme en la gent gran

Les paraules no només comuniquen, sinó que també influeixen en la nostra actitud i en com pensem i percebem els altres. Algunes expressions comunes poden reforçar estereotips i prejudicis sense que en siguem del tot conscients. En aquest sentit, compartim amb tu exemples de com el llenguatge pot contribuir a perpetuar la discriminació per edat en la gent gran:

Infantilització

Atribuir característiques o comportaments propis de la infància a la gent gran és força més freqüent del que ens pensem o ens adonem. Ja sigui parlant-los amb un to condescendent, prendre decisions per ells o tractar-los com si fossin fràgils o dependents. 

• Ús de diminutius: sigui durant la conversa o referint-nos a ells, emprar diminutius de manera recurrent amb ells és una manera més d’infantilitzar les nostres relacions. D’aquesta manera, aquestes accions situen les persones grans en una posició d’inferioritat, que fa que perdin autoritat per a donar la seva opinió o prendre les seves pròpies decisions. 
• Elderspeak o parla dirigida a la gent gran: adaptar la forma en què parlem, encara que sigui amb bona intenció, fent servir diminutius o tons més elevats i frases més curtes, creient que no podran seguir el fil de la conversa.
• Expressions i pluralització: “els avis”, “són com nens”, etcètera. Aquestes frases, així com parlar-los en plural “ens hem de dutxar”, “ara ens prendrem la medicació”, creen un efecte de poder sobre les persones grans, que es poden veure invalidades o tractades d’una manera condescendent. 

Despersonalització

L’ús de paraules genèriques per descriure la gent gran com un conjunt únic, en què a tots els passa el mateix (problemes de salut, socials, etc.), sense donar pas a l’expressió de la seva individualitat. 

Anomenar-los ‘avis’, ‘persones de la tercera edat’, creure que tots són vulnerables i dependents, que poden arribar a estar ‘senils’ en algun moment de la seva vellesa o que ja són grans per a determinades coses. També assumir que tenen molt temps lliure o que tenen tot el temps del món pel fet d’estar jubilats, així com assumir una certa saviesa vinculada al pas dels anys.

Deshumanització

Aquest fenomen passa quan es descura l’empatia en les interaccions amb la gent gran, quan no es fomenta la seva independència, s’envaeix la seva privacitat o se’ls exclou de la presa de decisions que els afecten. 

• Cosificar: l’exemple més clar de deshumanització és la reïficació, és a dir, atribuir-los les mateixes característiques que a un objecte, no considerant-los una persona. 
• Invalidació d’opinions: considerar que no entenen l’actualitat (tendències, coneixements, moviments socials, tecnologia, etcètera) pel fet que ja són grans. És freqüent sentir l’expressió ‘ja tens una edat’ o ‘explicar batalletes’, i moltes més. 

Conseqüències de l’edatisme

L’edatisme pot tenir diverses conseqüències negatives tant a nivell individual com en la societat en conjunt. Algunes de les conseqüències principals són:

• Deterioració de la salut mental i emocional. Les persones que pateixen l’edatisme poden experimentar una deterioració en la salut mental i emocional. La discriminació basada en l’edat pot comportar ansietat, solitud i baixa autoestima en la gent gran.
• Exclusió social: aquesta problemàtica és una de les causes d’exclusió social més comunes entre les persones grans, ja que pot portar a l’aïllament social i a la solitud. La falta d’interacció amb altres persones pot tenir un impacte negatiu en el benestar de la gent gran.
• Pèrdua d’independència: la discriminació basada en l’edat pot portar al fet que les persones grans perdin la seva independència, ja que se’ls nega la capacitat de prendre les seves pròpies decisions.
• Perpetuació d’estereotips negatius: l’edatisme pot perpetuar estereotips negatius sobre la gent gran, la qual cosa reforça al mateix temps els prejudicis i la discriminació, i es converteix en un bucle. Això dificulta el canvi d’actituds i la creació d’una societat més inclusiva. 

Com combatre l’edatisme?

Evitar l’edatisme i promoure una actitud respectuosa i positiva cap a la gent gran és fonamental per crear una societat inclusiva i justa. Aquí van algunes idees de coses que es poden fer per combatre l’edatisme:

• Reflexió personal: qualsevol canvi comença des d’un procés de reflexió interna. Examinar els nostres prejudicis i les creences que tenim sobre l’edat i la vellesa és el primer pas per trencar amb els estereotips que tenim.
• Educació: adquirir coneixements sobre els desafiaments de la vellesa i l’impacte emocional dels actes de la gent gran ens farà adquirir una millor visió sobre tot el que suposa i per què hem d’evitar l’edatisme.
• Visibilitat i representació: fomentar una representació més precisa i positiva de la gent gran als mitjans de comunicació i la cultura popular.
• Suport a l’autonomia: respectar la independència de la gent gran i oferir ajuda només quan sigui necessari o ens ho hagin demanat. No assumir que la gent gran és incapaç de fer alguna cosa sense el seu consentiment.

Una lluita constant per millorar

En conclusió, l’edatisme és una forma de discriminació basada en l’edat que afecta milions de persones de totes les edats, però sobretot a la gent gran. És essencial reconèixer que l’edatisme té conseqüències perjudicials tant a nivell individual com en la societat en conjunt. 

No obstant això, no estem condemnats a mantenir aquestes pràctiques negatives. Combatre l’edatisme comença amb la conscienciació i l’educació. Hem de desafiar els nostres propis prejudicis i estereotips, i fomentar una actitud de respecte i valoració cap a la gent gran. 

Combatre l’edatisme requereix un esforç col·lectiu per tal de construir un món en què totes les persones, independentment de l’edat que tinguin, se sentin valorades per la seva individualitat. Quan superem els estereotips i prejudicis relacionats amb la vellesa, podem construir una societat que valori i respecti la gent gran com a individus valuosos i contribuents a la nostra comunitat.