cuidador i malalt mirant al jardí
La ruta de la teva vida

La soledat del cuidador

desembre 3, 2019 6 min 9 veces compartido

Parem molta atenció a les nostres persones malaltes, a la gent gran amb Alzheimer, a les persones amb capacitats diferents, a les persones dependents, als nostres malalts de llarga durada o amb malalties degeneratives incurables. Realment són els protagonistes d’històries dures i d’històries de superació. Ens fa pena i compassió. Però les persones que dediquen tot el seu temps a cuidar-los, com ara la parella, els fills, mares, pares, cuidadors, qui empatitza amb ells?

Els estudis demostren que els cuidadors d’aquesta mena de pacients pateixen ansietat, depressió i frustració. Veuen condicionades també les seves vides. Moltes vegades no saben com alleujar el dolor físic i emocional dels seus malalts. Es veuen impotents, amb les seves vides entregades, des de l’amor, però coartades. També per a ells la vida té la seva part injusta. Perquè ni gaudeixen del tot de la persona estimada ni gaudeixen de les seves pròpies vides. I si bé moltes vegades altres persones s’ofereixen perquè puguin passejar, sortir, airejar-se, durant aquest temps que hauria de ser per a ells, se senten culpables pel fet de desatendre el malalt.

Com podem ajudar el cuidador?

Escolta els teus senyals d’alarma

Si comences a aïllar-te, a tenir mal geni, sentir-te irritable, vulnerable, no tenir temps per a tu, experimentar soledat, perdre pes, dormir malament… tens un problema. És el senyal d’alarma i d’inici per posar en pràctica tots aquests consells.

Practica tècniques de meditació, respiració o relaxació

Aquests exercicis permetran millorar l’ansietat. És normal que et trobis nerviós i, encara més, tens tot el dret a estar-ho. Quan cuidem una persona malalta empatitzem amb el seu dolor, amb la seva frustració, amb la seva ansietat. Percebem que la vida no és justa amb ella. Però tampoc ho està sent amb tu. Aquesta situació de desigualtat, de dolor i, fins i tot, d’incertesa genera ansietat. Molts d’aquests pacients tenen alteracions en les seves respostes biològiques i fisiològiques de les quals el cuidador ha d’estar pendent perquè no morin. És com viure amb la pistola a la templa jugant a la ruleta russa.

Fes alguna activitat física

Aquest punt és especialment important per quatre motius. En primer lloc, l’esport ajuda a fer que els neurotransmissors del benestar funcionin de manera correcta. Si fas esport et sentiràs bé. Però, a més, el funcionament cognitiu en general també funciona millor. La capacitat d’atenció, de concentració, la memòria, etc., es poden veure alterades per l’angoixa de la situació. Practicar esport permetrà que, des del punt de vista cognitiu, et trobis mentalment més àgil. En tercer lloc, hi ha una relació directa entre la pràctica esportiva i la reducció de l’ansietat. I, finalment, en quart lloc, molts d’aquests pacients tenen una mobilitat reduïda i això suposa un esforç físic constant per part del cuidador. Agafar, portar, alçar, acompanyar. Si no cuides la teva musculatura, el teu físic se’n ressentirà moltíssim i acabaràs patint lesions musculars i als tendons. Necessites estar fort i àgil per poder ajudar.

Més no és sinònim de millor

Estimar amb tota l’ànima el teu familiar malalt, encara que sigui el teu fill, no vol dir pas que hagis d’estar totes les hores del dia al seu costat. Pots compartir el moment. El teu fill o la teva parella no t’estimaran més perquè deixis de viure la teva vida per viure només la d’ells. A més, si hi inverteixes tant de temps, acabaràs ressentint-te’n i no podràs ajudar.

Demana companyia

Encara que siguis tu qui passi els dies amb la persona dependent, demana companyia. Demana sisplau als teus fills, amics o pares que t’acompanyin durant determinats espais de temps. Així podràs parlar d’altres temes, podràs interessar-te per les novetats de la vida dels altres. No t’aïllis. La soledat et pot consumir.

Fes activitats en què t’ho passis bé

Pots dur a terme activitats plaents tant mentre cuides la persona malalta o dependent com quan no estàs amb ella. I no et sentis culpable per això. Tens una vida per endavant i una de les teves obligacions és treure’n tot el suc que puguis. Estar de dol no és empatitzar. Empatitzar és poder comprendre la situació, el malalt i a tu mateix. Pots dur a terme petites activitats com, per exemple, dedicar temps a la lectura, jocs al mòbil, editar fotos, fer manualitats, gaudir d’un bon cafè, escoltar música, trucar a altres persones, veure sèries a la tablet…

Accepta les teves limitacions

No pots ocupar-te de tot. Rebaixa el teu nivell d’exigència. No pots curar, no pots alleujar el dolor que no alleugen els medicaments, no pots estar pendent de tot, no pots prevenir el que no és controlable. Necessites treballar l’acceptació. I això comença verbalitzant que “el que ara és, està bé”, sense més ni més.

Quan et resisteixes a acceptar la situació, quan alimentes una esperança ingènua, quan creus que pots fer més del que fas, estàs negant la realitat. I des d’aquesta negació no podràs cuidar-te.

Parla amb llibertat de les teves emocions

Sí, no ets el malalt ni la persona dependent. Però també pateixes. No ets egoista pel fet de poder compartir-ho i alleugerir-te. Parla amb els teus éssers estimats, expressa com et sents. No t’ho guardis per a tu, no t’ho reprimeixis, perquè cada vegada et sentiràs més trist. Tens llicència per sentir.

Pots comptar amb algun altre cuidador?

Potser no en la mateixa mesura en què ho fas tu. O potser sí. Hi ha persones especialment servicials o que en les seves vides no tenen tantes responsabilitats, com ho és tenir fills, que acaben dedicant tot el seu temps a cuidar els seus pares. Sisplau, reparteix-ho. El fet que tu no tinguis fills o família no vol dir pas que hagis de tenir cura tu sol dels teus pares o del teu familiar.

Negocia el que sigui just. I si no pots disposar d’ajuda, prova de contractar si és possible algun cuidador extern i professional que t’alleugereixi de tanta càrrega de treball.

Descansa

El son és fonamental per reparar. Cal que dormis i descansis per tal que la teva ment i les teves emocions no se’n ressentin.

Siguis o no cristià, et pots aplicar el manament “estimaràs els altres com a tu mateix”. Perquè si deixes d’atendre’t i cuidar-te, és possible que passis de cuidador a ser cuidat.

Temas relacionados