Per Patricia Ramírez.
Sí, la meva àvia té un canal de Youtube, on penja vídeos de tres minuts. Té 91 anys i al juny en farà 92. No va estudiar cap carrera universitària i ha treballat com a empresària d’un petit negoci d’articles de luxe de cuina. Per què us explico això? Perquè és important saber que la vellesa és la que un tria i que hi ha persones grans que segueixen sent joves amb 91 anys. El que compta per sentir-se jove no és l’edat que figura al DNI, sinó l’actitud, la il·lusió per la vida i tenir nous projectes. La meva àvia ha començat un nou projecte als 91 anys.
Quan la gent comença un projecte pensa en el llarg termini, que sigui rendible, que li duri tota la vida. Així doncs, sorprèn que algú de 91 anys iniciï una cosa que no sabem quant durarà. I això em sembla un clar exemple del carpe diem, viure el moment present. Gaudir de cada moment de la vida. Una vida a la qual li poden quedar deu anys o un quart d’hora. Tant se val. El més genial és que el dia que la meva àvia ens deixi se n’anirà amb la motxilla plena d’experiències, enriquida amb les noves tecnologies i havent gaudit de tots els seus anys de vida. Ella no és gran, ella només té 91 anys.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
Qualsevol projecte que un comença té un seguit d’avantatges, però encara en té més si s’inicia a aquesta edat:
- Entreteniment. La jubilació i la vellesa semblen períodes en els quals un hi és de trànsit, ocupant el temps mort, sense noves il·lusions ni motivacions a la vida. Una edat en què un s’ocupa del que sobra, fa nosa o ajudant els altres: tenir cura dels néts, portar un sobre a correus, cuinar per als fills que treballen. El fet de poder entretenir-se amb una cosa que generi il·lusió és alegrar la ment i l’ànima.
- Planificació. La meva àvia grava els diumenges el seu vídeo, però es passa tota la setmana pensant en el tema del qual parlarà. També pensa en què es posarà, ja que sap que molta gent veu uns quants vídeos seguits i no vol repetir roba. Ella continua sent molt presumida.
- Fomenta la psicomotricitat fina, l’atenció, la memòria, l’ordre mental i moltes altres funcions cognitives. No solament ha de pensar en el tema, sinó que l’escriu, en fa un esquema, li dóna ordre, el resumeix i prova de memoritzar-lo.
- Guanya en autoestima. Tenir un canal de Youtube amb 91 anys està sent una activitat digna d’admiració per part de joves i no tan joves. Se sent admirada, estimada i valorada.
- Cuida la seva imatge personal. El diumenge es maquilla, es pentina el dia abans, tria la roba; fins i tot pensa que ha d’anar a comprar-se roba nova per no repetir vestimenta.
- Es comunica i interactua. Les xarxes socials, com és Youtube, permeten que els teus seguidors et deixin missatges. Ella està pendent de qui li escriu i contesta a tothom. D’aquesta manera s’està relacionant contínuament. Per a una persona gran, que surt poc i a qui li queden pocs amics, el fet de poder relacionar-se amb gent desconeguda de totes les edats és un plaer molt gran.
- El seu cervell es manté jove i actiu. Ja sabem que: múscul que no s’exercita, múscul que s’atrofia. Amb la ment passa el mateix. Parlar d’un tema diferent cada setmana comporta fins i tot una feina d’investigació. Busca dates, informació, aprèn, pregunta…
Els temes que ha tractat fins ara han estat tres:
Eva i la tecnologia:
Separacions, matrimonis i llibertat:
Eva i el futbol:
No s’ha de tenir por d’allò que és nou, tan sols cal enfrontar-s’hi. Quan ella anima altres persones grans a fer el mateix, n’hi ha que li diuen que no tenen res interessant per compartir, o que els fa vergonya, o que als seus fills no els sembla adequat o que no s’hi atreveixen. La nostra gent gran té dret a compartir tant com ho fan els adolescents. Tenen història, experiència, consells, idees que són interessantíssimes d’escoltar, i poder aprendre d’ells és un luxe que té data de caducitat. Encara més, el fet que una persona gran no s’obri un canal de Youtube és un malbaratament per a la humanitat.
