Ventajas de hacerse mayor
La ruta de la teva vida

La ciència ho confirma: com més grans, més feliços

juny 27, 2016 7 min 9 veces compartido

Complir anys és també sinònim de més experiència, saviesa, benestar emocional i millor resolució de problemes i conflictes.

Picasso deia que “fer-se jove ocupa molt temps”. I de raó, no li’n faltava. De mitjana, vivim tres dècades més que els nostres besavis i això és gairebé una vida adulta extra. I tot i que la societat acostuma a associar el fet de complir anys amb el declivi del cos i de la ment, nombroses investigacions científiques efectuades en l’última dècada no solament desmunten aquest estereotip, sinó que a més descobreixen una infinitat de talents sorprenents en el cervell madur.

Per començar, és veritat que augmenten les badades, que no som tan àgils com quan teníem 20 anys, perquè el cervell, com el cor o les articulacions, també envelleix i això suposa un canvi en la manera de funcionar cognitivament.

Però, a canvi, la nostra ment es torna molt més aguda i eficient en un gran nombre de capacitats importants per a la vida; per exemple, som capaços d’afrontar millor els conflictes socials; ens tornem molt més resolutius i conciliadors, cosa que no ens va gens malament per desenvolupar-nos en societat, amb la família, els fills, els amics… Però, sobretot, d’entre tots els avantatges que comporta fer-se gran, segurament el més important és que amb l’edat ens sentim més feliços.

“Cada vegada hi ha més gent –filòsofs, artistes, metges, científics– que mira el tercer acte de la vida, aquestes tres últimes dècades extres, i s’adonen que envellir és també un potencial. La majoria de nosaltres, passats els 50, ens sentim millor, menys estressats, menys ansiosos, menys hostils”, reclamava en una conferència TED l’actriu gairebé octogenària Jane Fonda.

Més feliços

La psicòloga Laura Carstensen, directora del Centre per a la Longevitat de la Universitat de Stanford (EUA), que fa diverses dècades que investiga sobre el benestar en l’edat madura, defensa que “fer-se gran comporta millores molt importants. Per començar, més coneixement, experiència i saviesa. Fins i tot els aspectes emocionals de la vida milloren”.

Aquesta investigadora va dur a terme un estudi amb persones d’entre 18 i 94 anys d’edat, i les va seguir durant una dècada amb l’objectiu d’esbrinar de quina manera canviaven les seves experiències i emocions a mesura que passaven els anys. Va donar a tots els participants uns busques electrònics als quals, de manera aleatòria durant el dia i també a primera hora de la nit, enviava preguntes que havien de respondre, com per exemple: com de feliços o tristos se sentien en aquell moment, o si experimentaven frustració, empipament…

En finalitzar l’estudi, Carstensen va comprovar que, amb els anys, els mateixos individus se sentien més feliços i les emocions negatives, com la tristesa, la ràbia o la por, eren menys pronunciades que quan eren més joves. “La gent gran és, sens dubte, més feliç que els joves”, assegura aquesta psicòloga.

Una altra investigació, aquest cop de la Universitat de Michigan (EUA), mostrava una carta a 200 persones en la qual una tal Abby els plantejava un problema que tenia i els demanava que l’aconsellessin. Els més grans de 60 anys van saber posar-se millor a la pell de l’Abby, pensar possibles solucions i suggerir-li respostes que els de vint.

“Ja has après a dir que no. I ja saps el que vols, com ho vols i ets capaç de discutir-ho. Portes una motxilla plena d’arguments”, assegurava la veterana periodista Olga Viza en el marc del Senior Economy Summit, una iniciativa impulsada per l’Obra Social “la Caixa”, celebrada a l’abril a Barcelona.

Per a Susana Quintas, directora tècnica de Random Strategy SA, que també va participar en el Summit, amb l’edat guanyes, a més, “la llibertat absoluta a l’hora de definir com és el teu dia a dia […] què fas, què no fas i amb qui”.

Millora la gestió de problemes

És evident que el cervell madur no és tan ràpid ni àgil com el d’un noi i que es torna despistat, però els neurocientífics han descobert que, a canvi, també ha desenvolupat xarxes neuronals capaces de gestionar problemes complexos i resoldre’ls; aquestes xarxes ens donen una perspectiva més àmplia sobre el món, una capacitat més gran per discernir patrons, connectar els punts i, en definitiva, ser més creatius.

També hi ha evidència científica que com més anys al damunt, més intel·ligents en certa manera. L’estudi longitudinal de Seattle és segurament la investigació epidemiològica més extensa i de més envergadura que s’ha fet mai, i durant 40 anys va seguir més de 6.000 persones amb l’objectiu d’esbrinar com canviaven les seves capacitats mentals amb el pas del temps.

Aquest estudi va descobrir que, de mitjana, els participants completaven millor els tests cognitius a què els sotmetien a mitjana edat que quan eren joves. Dels 40 als 60 i molts, els voluntaris completaven més bé les proves de vocabulari, tenien millors habilitats d’orientació espacial i un raonament inductiu més bo que els participants de 20 anys.

Gary Small, un psiquiatre especialitzat en geriatria que investiga a la Universitat de Califòrnia, a l’Institut del Cervell, explica que l’amígdala, una estructura cerebral profunda que és com una espècie de sistema d’alarma encarregat d’avaluar amenaces potencials, amb els cabells blancs reacciona davant riscos reals però s’activa menys per coses sense importància, com que el veí del cinquè t’ha tancat la porta als nassos tot i que ha vist que venies carregat amb la compra.

Segons Small, autor de La Bíblia de la longevitat, entre d’altres, els cervells madurs estableixen millors connexions que els joves. Si bé els costa assimilar nova informació, amb la que ja coneixen treballen més de pressa i de manera més eficient, avaluen més bé una situació i arriben a solucions efectives.

Menys refredats, al·lèrgies i migranyes

Fer anys també comporta alguns beneficis per a la salut. En primer lloc, com que el sistema immunitari té més experiència, ja que al llarg de la vida ha hagut d’enfrontar-se a molts cossos estranys, posseeix anticossos per a la majoria de bacteris, virus i altres organismes. Així doncs, ens constipem menys que la gent jove (si bé és cert que, en edats més avançades, el sistema immunitari tendeix a afeblir-se).

També les al·lèrgies disminueixen amb l’edat, com les migranyes. I el sexe, en canvi, al contrari del que se sol pensar, acostuma a ser més satisfactori. Un estudi sobre l’activitat sexual i la satisfacció de dones de més de 80 anys va trobar que més de la meitat continuen tenint orgasmes sempre o la major part de les vegades. I un altre estudi recollia que set de cada 10 persones més grans de 60 anys se sentien més satisfetes sexualment que quan en tenien 40.

Això sí, per poder envellir amb un cervell i un cos sa, cal cuidar-se, ja que un 10% de la nostra longevitat depèn dels nostres gens, però la resta, el 90%, del nostre estil de vida. “Disposes de tot el temps per a tu. I cal estar actiu”, recordava Loles Vives, millor atleta veterana d’Europa, durant el Senior Summit celebrat a Barcelona.

Llegeix també: El teu futur ideal

Tenir una dieta sana i equilibrada és fonamental, però també practicar exercici regularment, desafiar el cervell amb nous reptes com aprendre un idioma, a ballar el tango o a tocar el piano, i mantenir relacions socials. I el tabac, l’alcohol i l’estrès, com més lluny millor.

L’escriptora Isabel Allende deia en una conferència que la paraula jubilació és també un sinònim de celebració, de joia. “Ja hem enllestit les nostres obligacions, ja hem contribuït a la societat. Ara és el nostre moment!” Celebrem, doncs, el tercer acte de la vida.

Temas relacionados