Ser jove i estalviar és possible

Els canvis de mentalitat per aconseguir l’anomenada independència financera

febrer 13, 2017 5 min 4 veces compartido

El 1997 l’autor hawaià Robert Kiyosaki va escriure el “best-seller” Pare Ric, Pare Pobre. Arran de la publicació del llibre es va fer popular el concepte d’independència financera. És possible aconseguir-la? Vegem-ho.

Si bé és cert que el concepte té aires utòpics per a molts, no és menys veritat que molts altres asseguren haver arribat a aquest estat de llibertat financera i no tenen cap problema a explicar-ho a tothom. Què cal fer? Com aconseguir-ho?

Posem com a exemple la carta que un promotor immobiliari nord-americà ha escrit a la revista per a emprenedors Inc.. Es tracta d’una publicació en què es donen consells i missatges de suport a petits empresaris. Segons explica l’autor d’aquesta missiva, que respon al nom de Slava Menn, assolir l’anomenada independència financera és possible si un aconsegueix fer tres canvis de mentalitat i aplicar-los a la seva vida. Són els següents:

  1. Petits canvis en els teus hàbits de despesa. La felicitat en el teu dia a dia no es veurà alterada si comences a estalviar una mica d’aquí i una altra mica d’allà. Els diners que deixes de gastar en coses que realment no necessites poden arribar a ser a la llarga la palanca del canvi en la teva vida, i això sí que és felicitat. L’autor de la carta recomana idear amb lògica i aplicant criteris racionals un mètode per viure d’acord amb les possibilitats de cadascú.

  2. No als luxes, sí a les coses pràctiques. Realment necessito un cotxe que em suposi un esforç econòmic important? Quin serà el cost a la llarga? Podria estalviar aquests diners per aconseguir la independència financera? Puc viatjar amb un cotxe més modest que compleixi exactament la mateixa funció que el que em costarà més diners? Si un aconsegueix respondre aquestes preguntes és possible que el camí cap a la llibertat financera s’estigui aclarint.

  3. Tu tens el control de la teva vida. Tal com explica l’autor de la missiva, es tracta, com en els llibres infantils, de “triar la teva pròpia aventura”. Un ha de ser capaç d’assumir que, efectivament, té el control de la seva vida i decideix on vol viure, on vol treballar, quantes hores vol dedicar a la seva professió, quant de temps vol estar amb la família, amb els seus fills, amb els amics. O dit d’una altra manera, un ha d’esbrinar si està content fent hores extres a la feina, patint diàriament desplaçaments de més de 90 minuts d’anada i 90 minuts de tornada per anar a la feina i tornar a casa, o pensant periòdicament que un dia es retirarà sense fer res respecte a això.

En la carta es parla de “veus externes”, de la pressió social que hi ha i que sembla que indiqui que no hi ha una alternativa a la vida que ens ha tocat viure. “El més absurd de tot –conclou l’autor– és que cadascú té la paella pel mànec en tot aquest assumpte.”

Perquè ens expliqui més coses sobre aquest concepte de la independència financera tenim Luis Pita, director comercial i autor de Ten peor coche que tu vecino. Pita explica que ara com ara la seva llibertat financera és de 14 anys. “És a dir, si demà deixés la meva feina, podria mantenir el mateix nivell de vida sense treballar fins al 2031.”

“Tenir independència financera em permet viure tranquil, em dóna la llibertat suficient perquè si la meva dona i jo volem anar a viure a Austràlia, com ja hem fet, ho puguem fer”, explica. “A més, tenir aquest coixí és important, ja que et dóna èxit professional. Per què? Perquè estàs més tranquil i et mostres més autèntic”, assenyala l’autor de Ten peor coche que tu vecino.

Ara bé, la pregunta que tothom es fa davant algú que assegura que té gairebé tres lustres de llibertat financera és com ha aconseguit estalviar tants diners. Herència? Loteria? “No, res d’això”, afirma Pita. “Simplement visc per sota de les meves possibilitats i he aconseguit la independència financera amb un sou normal”, diu. Ara bé, aquest director comercial explica que “abans de fer les coses bé les he fet molt malament” i que aquests errors són els que el van empènyer a canviar de paradigma vital.

Pita centra part del seu discurs en el cotxe, “un símbol d’estatus” que moltes vegades únicament serveix “per mostrar als altres que la vida ens va molt bé”. “Si tens un nivell d’ingressos de 1.000 euros mensuals cal que visquis per sota d’aquest llindar”, proposa com a repte l’autor. “Has d’aconseguir crear amb això, o amb el que sigui el teu sou, un coixí que et doni llibertat”, explica.

I com es fa això? “Amb el pre-estalvi: es tracta d’anar al banc i dir-li a la persona de l’entitat que al començament de cada mes, si cobres una nòmina, per exemple, agafi una part X dels diners i els fiqui en un compte d’estalvi o en el producte d’estalvi que es consideri oportú”, detalla Pita. “La màgia és que estalvies de manera automàtica. Els dos primers mesos és dur; després ni tan sols te n’adones”, afegeix.

També et pot interessar:

Lliçons d’un emprenedor als estalviadors

Cinc petits canvis en el teu dia a dia per estalviar (almenys) 600 euros al mes

Temas relacionados