La reforma de les pensions intenta garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions espanyol, que es veu afectat per l’increment de l’esperança de vida i per la disminució de la població activa. A Espanya, des dels anys 70, les pensions s’han anat reduint de manera sistemàtica.
Quan pensem en la pensió pública de la jubilació cal tenir en compte que en molt pocs casos serà possible mantenir el mateix nivell de vida que s’ha tingut al llarg de l’etapa laboral, llevat que es disposi d’un estalvi per complementar-la.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d'estalvi ideal per al teu futur
Vegem algunes dades. La pensió mitjana el 2020 se situa en 1.182,07 euros, a la qual cal aplicar-li una retenció del 7%. La prestació de jubilació contributiva màxima arriba als 2.707,49 euros bruts al mes (37.904,86 euros bruts l’any). Per a aquest nivell, la retenció en l’IRPF puja al 18,50% i la quantia mensual neta queda en uns 2.200 euros. Avui només el 12,37% dels contribuents tenen dret a una pensió superior als 2.000 euros bruts. Una dada que cal tenir en compte. Si el nostre salari anual avui és superior als 37.000 euros, estarem cotitzant més que els diners que cobrarem per la nostra pensió.
En la reforma de les pensions del 2013 es van incorporar diversos canvis. Vegem-los:
Edat de jubilació
El 2019 l’edat legal de jubilació s’assoleix amb 66 anys, tot i que si s’han cotitzat 37 anys i 3 mesos l’edat de jubilació es manté en els 65 anys. És important recordar que l’edat de jubilació augmenta de manera progressiva any rere any, a raó de 2 mesos per any, fins a arribar als 67 anys el 2027, que és quan quedarà fixada.
No en va, com indiquen tots els organismes oficials, la societat espanyola envelleix progressivament a causa de l’augment de l’esperança de vida i, per contra, la taxa de natalitat (futurs treballadors) disminueix, com es pot veure en aquest gràfic.
Anys cotitzats
Si el 2013, any de la reforma de les pensions, els anys de cotització necessaris se situaven en els 35, el 2027 seran de 38 anys i sis mesos. Fins al 2027, l’edat mínima de cotització augmentarà a raó de trimestre per any. El 2021, si un treballador té cotitzats 37 anys i 3 mesos, es podrà jubilar als 65 anys; si en té menys, s’haurà d’esperar fins als 66 anys.
L’índex de revaloració de les pensions
Fins a l’última reforma de les pensions el 2013, aquestes es revaloraven en funció de l’IPC. És a dir, si el Govern preveia una pujada dels preus, aquesta s’aplicava en les pensions i amb els mesos es corregia a l’alça, mai a la baixa, si era el cas. D’aquesta manera, el pensionista no perdia poder adquisitiu amb els anys. Això no obstant, ara el sistema ha canviat i es revaloren les pensions mitjançant l’índex de revaloració. Què és? Es tracta d’una fórmula matemàtica que té en compte nombrosos factors i que, en resum, assenyala que les pensions pujaran quan el sistema tingui més ingressos i menys despeses i baixaran quan hi hagi més pensionistes, més atur i més despeses de la Seguretat Social. El mínim que pujaran anualment per llei és el 0,25%, com ja ha passat des del 2014. Si l’economia anés a la perfecció i el resultat fos superior a l’IPC més 0,5% (el sostre que marca la llei), l’‘excedent’ aniria a la guardiola de les pensions. En els últims Pressupostos Generals de l’Estat presentats pel Govern –i que encara estan pendents d’aprovació– es preveu una pujada de les pensions més baixes de fins a un 3%.
Factor de sostenibilitat
El factor de sostenibilitat és un coeficient que s’aplica en la primera pensió d’un jubilat. Amb quina finalitat? Per ajustar el que es cobra de pensió als anys d’esperança de vida. Així, dues persones que hagin cotitzat el mateix cobraran pensions diferents si l’esperança de vida és més o menys gran en un moment determinat. Vol dir això que com més gran sigui l’esperança de vida, menys pensió cobraré? Sí. De fet, informes oficials estimen que amb aquest canvi les prestacions de jubilació podrien experimentar una retallada d’un 5% nominal per dècada. Com ja hem vist altres vegades al blog de VidaCaixa, l’esperança de vida a Espanya augmenta quatre anys cada dècada, amb la qual cosa és fàcil endevinar si les quanties de les pensions aniran a l’alça o a la baixa. Aquesta norma afecta les pensions a partir de l’1 de gener de 2019 i cada lustre es renovarà per a les següents primeres pensions.
Quant cobraré de pensió?
És la pregunta clau. No hi ha una resposta senzilla, però sí estimacions que ajuden a preveure quina serà la tendència. Hi ha molts factors que influeixen en la quantitat final que es cobrarà un cop jubilat. L’augment de l’esperança de vida, la demografia o l’atur en són alguns. Ara bé, hi ha una eina, el simulador de jubilació, que serveix per aportar una mica de llum sobre aquest tema. Es tracta d’una pàgina web que calcula, en funció d’una sèrie de dades que aporta l’interessat, els diners que previsiblement cobrarà de pensió pública de jubilació i quant hauria d’estalviar per aconseguir uns ingressos determinats un cop hagi finalitzat la seva etapa laboral. Mitjançant aquest exercici és possible comparar la idea que un podia tenir sobre com seria el seu nivell de vida un cop jubilat i el que amb tota seguretat serà, informació útil per replantejar, si de cas, l’estratègia per preparar-se per al futur. Plans de pensions, PIES o AIELT juguen en aquest punt un paper clau, atès que són solucions, amb interessants avantatges fiscals, que poden servir de complement a la pensió pública de jubilació en el futur.
En el cas del PIES es destaca el seu interès garantit, l’aportació màxima del qual és de 2.000 euros anuals, i 240.000 euros l’aportació màxima total. L’objectiu del PIES és la renda vitalícia. I què és una renda vitalícia? Un ingrés mensual per a tota la vida amb l’objectiu de cobrir una caiguda d’ingressos o per a quan ens jubilem.
En què afecta al meu pla de pensions la reforma de les pensions?
1. Podràs rescatar el pla de pensions als 10 anys: Tots aquells fons de pensions que es realitzin a partir de l’any que ve es podran rescatar transcorreguts els 10 anys sense necessitat d’estar jubilat i sense haver de justificar un motiu. Així doncs, la persona que contracti un pla de pensions el 2015 el podrà rescatar el 2025.
2. Pagaràs menys comissions: Es redueix la comissió màxima en un 30% (del 2,5% a l’1,75%), per la qual cosa encara podràs estalviar més. Concretament, la comissió de gestió baixa del 2% a l’1,5% sobre el patrimoni del pla, i la comissió de dipòsit passa del 0,5% al 0,25%. Segons els càlculs del Govern, 4,5 milions de partícips amb un estalvi de 121 milions d’euros anuals es podran beneficiar d’aquesta rebaixa.
3. Estaràs més ben informat: Al tancament de cada exercici rebràs per part de la gestora el detall de totes les inversions dels fons de pensions, a més de la informació sobre la rendibilitat generada pel fons en els últims 20 anys.
Per acabar, i per donar compte dels canvis que s’han produït en matèria de pensions per intentar garantir-ne la viabilitat en el futur, tot seguit detallarem els principals canvis des de la dècada dels 70.
Quantes vegades s’han reformat les pensions?
Des del 1970 s’han produït reformes importants que, tanmateix, no han afrontat la reforma necessària a nivell estructural.
1. El 1985 es va dur a terme la primera gran reforma, que va augmentar el Període Mínim de Cotització (PMC) de 10 a 15 anys i el nombre d’anys utilitzats per al còmput de la base reguladora des de dos anys fins als vuit previs a la jubilació. Amb aquesta reforma, la reducció de la prestació oscil·la entre un 5% i un 10%.
2. Entre el 1980 i el 1995, la despesa en pensions contributives va passar del 5,6% del PIB al 8,4% i la relació entre afiliats a la Seguretat Social i pensionistes va disminuir del 2,7% al 2,1%. Aquesta situació va fer que el Ple del Congrés aprovés, el 15 de febrer de 1994, una proposició per crear una Ponència en la Comissió de Pressupostos. La seva finalitat era elaborar un informe sobre els problemes i les possibles reformes del sistema de la Seguretat Social. Va ser el que es va conèixer com el Pacte de Toledo. Entre les modificacions que va introduir en el sistema aquest Pacte, destaca l’augment de 8 a 15 del nombre d’anys per al càlcul de la base reguladora de la pensió, la revaloració de les pensions segons l’evolució prevista per a l’IPC i l’eliminació gradual dels límits de cotització per sota del màxim establert. Amb el Pacte de Toledo, la reforma de les pensions va suposar una reducció d’entre un 7,5 % i un 10% de les prestacions que reben els jubilats.
3. L’any 2011 es va aprovar una nova reforma, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2013, la repercussió real de la qual sobre el càlcul de la pensió de jubilació no es veurà totalment fins al moment en què s’apliqui de manera íntegra (Gener 2027). Aquesta reforma endarrereix l’edat de jubilació en 2 anys (fins als 67) i redueix aproximadament un 9% la pensió de jubilació. Com més gran és la base de cotització, més gran serà el percentatge de reducció de la prestació que es rep en relació amb la normativa anterior. A més, les persones que no disposin de 38 anys i sis mesos cotitzats, no percebran el 100% de la jubilació, i les que no acreditin un període de cotització d’almenys 25 anys no tindran dret a percebre la pensió contributiva (fins aquesta reforma, el requisit mínim eren 15 anys).
Quins factors tensionen el sistema públic de pensions?
L’envelliment de la població, l’augment de la taxa de dependència i la quantitat de les pensions respecte a la productivitat fan inviable el nostre sistema públic actual. Tant és així que des de fa nou anys, des del 2010, les cotitzacions dels ocupats són insuficients per finançar les pensions contributives.
Les pensions s’han modificat amb diverses mesures al llarg dels anys: ampliació del nombre d’anys necessaris per cobrar el 100% de la pensió, increment de la quantia màxima i mínima o augment de l’edat de jubilació. Una quantificació aproximada d’aquestes reformes en les pensions es tradueix en unes retallades del 10% de mitjana. A això cal afegir-hi que, en els darrers anys, els límits mínims i màxims de cotització s’han incrementat per sota de l’IPC, la qual cosa suposa una reducció encoberta de la pensió de jubilació.
Més informació:
Em convé avançar la meva jubilació per evitar el nou ajust en les pensions?
El PIB d’Espanya augmentaria un 8,5% si s’incentivessin els plans de pensions d’empresa
