La pensió mitjana dels treballadors autònoms supera per molt poc els 700 euros. És una quantitat baixa que, a més, es troba molt lluny de la dels jubilats pel règim general. La diferència pot superar els 6.300 euros anuals, segons càlculs de les organitzacions que els defensen. Això explica la necessitat de complementar amb estalvi privat un sistema que no ajuda a tenir solvència durant la jubilació.
Com augmentar els ingressos en la jubilació
En vista de la situació hi ha dues grans opcions que, alhora, són complementàries:
-
Augmentar la base de cotització a la Seguretat Social.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
-
Obrir un pla de pensions.
Sí, és possible ficar més diners a la guardiola pública per després rebre una pensió millor. Això es duu a terme via augment de les cotitzacions. Hi ha marge:
-
Gairebé el 90% dels autònoms cotitzen per la base mínima.
-
La base mínima per al 2021 és de 944,40 euros.
-
Aquesta base exigeix una quota de 286,15 euros mensuals.
La base mínima es pot augmentar fins als 4.070,10 euros mensuals. Tot depèn del que es guanyi com a rendiment del treball com a autònom. Si bé cal tenir en compte la limitació de l’edat: fins als 47 anys és possible triar qualsevol base compresa entre el límit mínim i el màxim. A partir d’aquí, el límit màxim pot baixar, si es donen certes condicions que fixa la Seguretat Social, fins als 1.964,70.
Llegeix també: Els futurs pensionistes viuran pitjor que els actuals. Com podem evitar-ho?
Aquestes barreres condicionen la pensió futura. Pot ser un “vull i no puc”, és a dir, que es donin les circumstàncies a partir d’aquesta edat per aportar més a la guardiola i no abans. Es tracta, aquest, d’un cas molt concret. Però ampliant el focus també s’està a mercè d’altres límits:
-
Canvis legislatius. Per sostenir el sistema públic davant les amenaces (com l’augment de l’esperança de vida i de la població més gran), durant la vida laboral d’un autònom es pot donar el cas que es realitzin canvis que disminueixin les quantitats futures percebudes.
-
El canvi de la base de cotització no és flexible. Això no obstant, s’ha incorporat una millora el 2018: es poden efectuar fins a 4 modificacions l’any.
-
Revaloracions petites. Les previsions de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) indiquen que el 2022 la pensió mitjana dels autònoms serà de 725 euros mensuals.
Els plans de pensions en el cas dels treballadors autònoms
Estalviar, l’altra gran opció.
L’obertura d’un pla de pensions permet aportar un romanent mensual per gaudir-ne (amb els rendiments corresponents) en el futur. Però no és només això el que cal tenir en compte. Durant els anys en què es fan aportacions es disposa d’una sèrie d’avantatges fiscals. El més important és que es poden desgravar fins a 2.000 euros anuals en aportacions als plans de pensions.
L’estalvi fiscal es combina amb la rendibilitat. L’estalvi a llarg termini sembra la possibilitat de recollir uns bons rendiments en el moment de la jubilació.
Llegeix també: La responsabilitat d’estalviar
Una altra diferència respecte a l’opció d’augmentar la base de cotització és la flexibilitat. En el cas dels plans de pensions és més gran: es tria l’aportació que es realitzarà sense límit, com passa en el sistema de cotitzacions dels autònoms. El treballador, en aquest cas, gaudeix d’un major grau de llibertat.
Aquesta flexibilitat també es troba en el tipus d’inversió efectuada: renda variable (amb més risc però major possibilitat de generar més rendiments) o renda fixa (amb menys risc però una generació de rendiments més baixa), o una cartera combinada…; hi ha moltes opcions. També és possible adaptar-les a l’edat: un perfil de més risc en la joventut i una exposició més petita durant la maduresa.
Tot això requereix l’estudi d’altres variables com, per exemple, quants diners estem guanyant. Si la resposta és prou diners per estalviar en plans de pensions o augmentar les cotitzacions, convé tenir-ho en compte.
