VidaCaixa Espanya envelleix a un ritme cada vegada més accelerat. El 2025, el 20,9% de la població ja supera els 65 anys, segons les últimes dades de l’INE. I les projeccions demogràfiques indiquen que el 2050 aquest percentatge arribarà al 31,4%, la qual cosa significa que gairebé un de cada tres espanyols serà més gran de 65 anys.
Aquest canvi no solament transforma la piràmide poblacional, sinó també el model de societat, el sistema de pensions, l’estructura familiar, l’habitatge i els serveis públics. A mesura que les taxes de natalitat baixen, l’esperança de vida puja i les generacions adultes s’allarguen, es fa imprescindible donar visibilitat a aquesta realitat. Perquè parlar d’envelliment no és parlar de declivi, sinó d’un nou cicle vital que ha de ser respectat, planificat i acompanyat.
L’envelliment en xifres: la realitat demogràfica el 2025 i la seva projecció futura
Viu la teva jubilació amb tranquil·litat i planifica els teus estalvis amb Generació +.
Segons l’INE, l’abril del 2025 la població d’Espanya puja a uns 49,15 milions de persones, amb una edat mitjana de 44,4 anys. Els més grans de 65 anys ja representen el 20,9% del total.
Aquesta tendència no és conjuntural: es preveu que el 2050, un terç de la població espanyola tindrà més de 65 anys, o el que és el mateix, un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys. Així ho asseguren les ‘Projeccions de població 2016-2066’ i la ‘Projecció de llars 2016-2031’ de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Aquest canvi no solament transforma la piràmide poblacional, sinó també el model de societat, el sistema de pensions, l’estructura familiar, l’habitatge i els serveis públics.
El 2025, el 20,9% de la població espanyola ja té més de 65 anys. El 2050 serà un de cada tres. Lluny de ser un problema, l’envelliment és una realitat que cal abordar amb planificació, empatia i solucions que garanteixin qualitat de vida a aquest segment de la població.
A mesura que les taxes de natalitat baixen, l’esperança de vida puja i les generacions adultes s’allarguen, es fa imprescindible donar visibilitat a aquesta realitat. Perquè parlar d’envelliment no és parlar de declivi, sinó d’un nou cicle vital que ha de ser respectat, planificat i acompanyat.
Més xifres de la nova realitat demogràfica
La fotografia que preveu l’INE d’Espanya en el futur mostra un país de gent gran vivint sola, que ha perdut 5,4 milions d’habitants i on naixeran 300.000 nens menys cada any respecte a avui.
L’evolució demogràfica que abans es projectava per a d’aquí a 40 anys, avui s’està complint més de pressa del que s’esperava. Aquestes són algunes dades que ho demostren:
- Edat mitjana de la població: el 2025, assoleix els 44,4 anys (era de 41 el 2011).
- Població més gran de 65 anys: ja representa el 20,9%, i el 2050 superarà el 31%.
- Esperança de vida: es preveu que el 2065 arribi als 88 anys en els homes i 91 en les dones.
- Menys nens, més llars unipersonals: el 2031 hi haurà 1,2 milions menys de menors de 10 anys i més de 5,5 milions de llars formades per una sola persona, majoritàriament persones grans.
Totes aquestes transformacions demogràfiques, si es produeixen tal com es preveu, implicaran canvis socials i econòmics. La conseqüència és clara: menys persones en edat activa i més persones grans, fet que tensiona el sistema de benestar si no s’acompanya amb reformes estructurals i educació financera.
Per què es produiran aquests canvis? Les causes són múltiples i variades. La crisi econòmica i migratòria, juntament amb la manca de polítiques efectives familiars, d’ajuda a la natalitat i a la conciliació, s’apunten com a causes principals. Aquests són alguns dels factors de manera detallada:
Sortida de joves a l’estranger: que disminueix el nombre de cotitzadors.
Baixa taxa de natalitat: només 1,12 fills per dona, una de les més baixes d’Europa.
Esperança de vida més alta: Espanya és un dels països més longeus del món.
Manca de polítiques familiars sostingudes: que dificulten la conciliació i la decisió de tenir fills.
Reducció de la immigració: que ja no compensa el dèficit de naixements.
Què implica viure amb una població cada cop més envellida?
Una població cada vegada més envellida suposa un repte directe per al sistema de pensions de repartiment. El 1980 hi havia 5,3 treballadors per cada pensionista. Avui són 2 cotitzadors per pensionista, i el 2060 s’estima que només en seran 1,3. Aquesta xifra reflecteix l’increment de la taxa de dependència i la necessitat de repensar el model de sostenibilitat financera.
Davant una esperança de vida més gran i un sistema de pensions tensionat, la clau és anticipar-se. Plans d’estalvi a llarg termini, rendes vitalícies i assegurances de vida permeten complementar la pensió pública i viure la maduresa amb seguretat i llibertat.
A més, es requeriran més recursos en sanitat, cures a llarg termini, habitatge adaptat, mobilitat urbana i infraestructures accessibles. I també, especialment, una societat que no solament cuidi la gent gran, sinó que reconegui el seu valor, autonomia i aportació.
- Majors necessitats i més anys per viure’ls
S’espera un augment notable de persones amb dependència o malalties cròniques. Espanya s’ha d’adaptar a un envelliment actiu i saludable que prolongui els anys d’autonomia i qualitat de vida.
- Pressió sobre les pensions i l’atenció sanitària
Un sistema com el de repartiment actual es troba davant un desequilibri: menys cotitzadors actius sostenen més beneficiaris. Això exigeix reformes i més consciència financera individual per complementar la pensió pública.
- El segment sènior com a recurs, no com a càrrega
Conscients, formades i amb experiència, les persones adultes grans representen una reserva de talent. Fomentar la seva participació laboral, social i cultural beneficia tots els sectors.
Com es pot afrontar el repte demogràfic de l’envelliment i acompanyar els sèniors?
Davant aquest diagnòstic, VidaCaixa promou eines que permetin a aquestes persones planificar el seu futur amb seguretat, optimisme i autonomia. No parlem de productes aïllats, sinó d’estratègies integrals d’estalvi i sostenibilitat:
- Plans d’estalvi a llarg termini: permetre planificar amb temps i constància un complement de la pensió pública.
- Rendes vitalícies: assegurar ingressos estables durant la jubilació, fins i tot davant una durada de vida prolongada.
- Assegurances de vida vinculades: protegir el benestar familiar i garantir el suport davant possibles eventualitats.
No en va molts espanyols es pregunten, d’acord amb aquestes dades, què cobraran de pensió quan es jubilin. Sens dubte, un bon exercici per conèixer si estem duent a terme una bona estratègia d’estalvi consisteix a simular la nostra jubilació per tal de comprovar quin serà el nostre futur.
El cas és que el mateix Banc d’Espanya recomana l’estalvi privat i el subratlla com a essencial per complementar el sistema públic de repartiment, a causa de l’envelliment demogràfic.
Conclusió: un país que envelleix s’ha d’anticipar, no reaccionar
Espanya envelleix. I lluny de veure-ho com un problema, cal entendre-ho com un procés natural que requereix adaptació social, econòmica i emocional. A VidaCaixa, creiem que el primer pas és posar les necessitats al centre del relat i escoltar, donar suport en les decisions i ajudar en la planificació del futur amb seguretat i llibertat.
Perquè la vellesa no és una renúncia: és una etapa que, ben acompanyada, pot estar plena de sentit, experiències i oportunitats.
