Llistat de contingut
L’última cosa que una persona pot perdre és la dignitat. I, naturalment, l’última cosa amb què podem jugar és amb la dignitat dels altres. Això ens defineix com a persones. La dignitat és, segons el diccionari, la “qualitat pròpia de la condició humana de la qual emanen els drets fonamentals, juntament amb el lliure desenvolupament de la personalitat, que precisament per aquest fonament són inviolables i inalienables”. Tots i totes naixem amb dignitat. És un concepte que no es compra, no es guanya i no es concedeix. A vegades som responsables de perdre-la; d’altres, ens la poden prendre persones o factors externs.
Situacions en les quals pots perdre la dignitat
Quan no vius la teva vida segons els teus valors
Hi ha valors universals, i n’hi ha d’altres que acabem triant i prioritzant a la vida. Potser hauríem de dedicar una mica de temps, igual que en dediquem a estudiar, llegir o fer esport, a conèixer quines regles i valors regeixen o ens agradaria que regissin la nostra vida. Tenir clars i presents en tot moment els teus valors t’ajuda a actuar i a viure la teva vida de manera coherent. Si tens dubtes, sempre serà més encertat ser prudent.
És possible que no t’hagis plantejat mai quins són els teus valors, els principis pels quals penses com penses, actues, prens decisions o ajudes altres persones. És una bona pensada plasmar-los en una llista i començar a focalitzar-t’hi. Tria un valor per setmana o per mes i anota cada nit tot el que has fet al llarg del dia en relació amb aquest valor. Quan et focalitzes en els teus valors, t’adones de totes les vegades en què no actues de manera coherent. Això et farà ser més conscient de les persones del teu voltant i de tu mateix. I ens ajudarà a abandonar mals hàbits, grolleries, mala educació i ser més generosos, amables i compassius amb els altres.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
Quan no escoltes la teva consciència
La consciència, o la intuïció, és una eina molt potent de què disposem i que a vegades pot passar desapercebuda. La mala consciència, el sentiment de desaprovació amb un mateix, la culpa o el remordiment solen aparèixer quan actuem en contra d’aquests valors o quan no som coherents amb els nostres objectius. Tenim mala consciència en situacions quotidianes, com quan no mengem aliments saludables, quan deixem tasques pendents per a l’endemà, quan no som eficients a la feina…
La consciència ens pot donar senyals: “T’estàs equivocant, n’estàs segur?”, “Això serà bo per a tu?”, “No te’n penediràs després?”. Sabem que ofendre o criticar els altres, o fins i tot obviar l’ajuda, està malament, però ho fem. Si després no tinguéssim mala consciència, repetiríem aquest mateix comportament, el normalitzaríem, i ens convertiríem en persones cada cop menys humanes.
Així doncs, la consciència ens ajuda fent-nos tocs d’atenció per reforçar la nostra humanitat i, per tant, la nostra dignitat. Ens demana que reflexionem, que valorem les conseqüències de les nostres decisions. D’aquesta manera, gràcies a això, podem respectar-nos a nosaltres mateixos i als altres.
Quan no es respecten els drets humans
Els drets humans són universals, no entenen de color, religió, ideals polítics ni orientació sexual. Totes les persones tenim dret a ser tractades amb respecte, així com a accedir a uns mínims que ens permetin viure amb dignitat. Feina, habitatge, aliments i higiene, uns drets que malauradament no són respectats per igual a tot el món.
Els drets humans universals ens donen dignitat, però també ens la dona vetllar pels drets i la dignitat de les persones que tenim al nostre voltant. No és una opció, és una obligació ètica i moral. Si tens la sort d’haver nascut en un lloc privilegiat o en una família privilegiada, no et posis la bena davant dels ulls. No pensis que la vida comporta aquests desequilibris i que a tu t’ha tocat el costat bo del món. És possible que la teva situació et permeti ajudar altres persones.
Posar límits és posar dignitat
Posar límits a certes persones o situacions significa triar el tipus de relacions que volem establir amb el nostre entorn, començant pel teu superior, passant pels companys de feina i acabant pel grup més significatiu, els amics i la família. Perds la dignitat quan permets que et parlin sense respecte, que et comparin, t’humiliïn, o quan consents que l’hi facin a una altra persona.
No permetis que es perdi el respecte, amb altres ni amb tu. Atura’t, aprèn a dir no, no cedeixis si no hi estàs d’acord. Sempre ets a temps d’escollir la teva resposta, la teva reacció, la teva manera de viure aquest moment.
Qui et demani el que no puguis o vulguis donar, qui intenti manipular-te perquè accedeixis a allò que no et ve de gust, qui t’exigeixi sacrificis injustos i poc dignes en nom de l’amor, no sent amor per tu. Ni com a familiar, ni com a amic, ni com a parella. Perdre la dignitat té un cost emocional enorme. Val la pena pagar el preu per poder viure dignament.
Recapitulant
La dignitat ens pertany com a éssers humans, i al llarg de la nostra vida afrontarem situacions en les quals podem perdre-la o en què la perdin d’altres. El nostre deure és fer que es respecti.
Viu en coherència amb els teus valors, escolta la teva consciència, respecta i fes respectar, posa límits i aprèn a dir que no. Només així podràs conservar la dignitat i viuràs una vida responsable.
