Per Patricia Ramírez
El que més incomoda no és un nou objectiu, sinó sortir de la zona de confort. Un nou hàbit requereix un canvi. I això suposa evolució, creixement, passar d’estar còmode a incòmode i després superar-te, gaudir d’un èxit, superació, sentir orgull. Un canvi és el que estem fent constantment sense adonar-nos-en. Canviem cada segon, a més grans, a més savis, a més flexibles. Un canvi ets tu.
Cada canvi ens deixa una empremta, un record, una manera diferent de veure, ara, una altra realitat. Necessitem els canvis per viure. Són vitals. Però quan decidim canviar topem amb la incertesa, i això ens fa por. Evitem la inseguretat i la possibilitat d’equivocar-nos perquè això ens desqualifica. Tenim por d’equivocar-nos i penedir-nos del canvi. Per això molta gent es pregunta: “I si m’equivoco?”. Ens fa por perdre.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
Un canvi requereix:
- Saber perdre. Perdem en cada decisió que prenem. Les pèrdues també ens ajuden. Ajuden a treure el llast d’allò antic, del que es deteriora, del que ja no ens funciona. Amb cada pèrdua adquirim una cosa nova: una eina, un protocol, uns nous texans que substitueixen els que s’han quedat vells.
- Paciència. Res no s’esdevé a la primera. Res no es converteix en un hàbit sense repetició. Quan provem de canviar, intentem també convertir aquesta novetat en un hàbit. I els hàbits requereixen que hi insisteixis fins que s’automatitzin.
- Com serà la meva vida, el meu món, després del canvi? Què estic aprenent, quins beneficis col·laterals em deixa el canvi?
- Disciplina i ordre. No es produirà per combustió espontània. Necessites fer renúncies.
- Tenir paraula i compromís. Si has dit que ho faràs, fes-ho. Oblida’t del que tu creus que ets, com pot ser mandrós, poc hàbil o el que sigui que et diguis a tu mateix. No ets res d’això. Així doncs, ja no hi ha excusa. Si esborres de la teva vida les expressions com mandrós i no tenir força de voluntat, com que no es pot tenir una cosa que per a tu, a partir d’avui, ja no existeix al teu lèxic, hauràs d’actuar. Ets una persona compromesa i de paraula. I com a tal, ara, actua.
- Per què ho fas? Si no és important per a tu, no és un bon canvi. Si no et motiva, si no té un sentit, si ho fas per pressió o per satisfer algú, la probabilitat d’abandonament augmenta. I llavors arribaràs a la conclusió que no ets capaç o que no tens força de voluntat. I la propera vegada que et plantegis un altre canvi, miraràs en el teu passat i hi veuràs el fracàs. Així doncs, si analitzes equivocadament el motiu de l’abandonament és possible que et costi emprendre una altra vegada. Si falta il·lusió, no és el teu canvi.
- Planificació. Quan, com i on? Per a això, cal agafar l’agenda. Mira a llarg termini, observa com tens el mes, els horaris, els compromisos, els forats, i si no en tens, buscar de quina manera crear-ne. Què hi sobra, a què podries renunciar? Planifica fins i tot el dia que aniràs a informar-te dels horaris del ioga, Pilates, natació o zumba, del que sigui. No és un “ja hi aniré”. El teu canvi és important i requereix que el tractis amb honors.
- Anticipació. No tot es pot controlar, però el que sigui controlable, tingue-ho sota control. Perquè qualsevol cosa a la qual ens puguem anticipar, l’allunyem del fracàs. Pensa quines activitats, quins estats emocionals, quines persones poden boicotejar el teu nou objectiu. Potser algú que t’arrossega a anar de tapes en lloc de passar pel gimnàs, potser la tristesa o l’angoixa fruit d’un mal dia. Prepara per escrit cadascun dels obstacles que es puguin donar i escriu-hi al costat la solució que aplicaràs en aquell moment per no desistir.
- Aprendre a viure amb la incertesa. Un canvi no t’assegura l’èxit, però t’ajuda a sortir d’una situació amb la qual tampoc no estaves satisfet. Imagina’t que decideixes aprendre a relacionar-te d’una altra manera amb el teu equip de treball però després la gent no respon com et pensaves. Caldrà avaluar i veure les causes que depenguin de tu. Però no pots decidir canviar pensant en l’èxit assegurat. Hi intervenen tants factors que és impossible controlar-los. Mira de fer el que tu creguis que és coherent amb tu.
- Sigues moderat des del començament. No intentis que el primer dia et surti tot bé. És impossible. La idea d’aprendre comporta conviure amb l’error. Així doncs, hi haurà vegades que ho aconseguiràs, d’altres que no, d’altres que repetiràs, fins que després d’un entrenament i de nombroses repeticions creïs un nou hàbit. Gaudeix de cada pas que vagis fent pel camí.
Llegeix també: El Nadal i les visites obligades: com es poden gestionar els moments incòmodes?
Molts ànims, el gener és teu.
