Resiliencia
La ruta de la teva vida

Com afrontes l’adversitat?

octubre 27, 2016 4 min 5 veces compartido

Per Patricia Ramírez

La paraula resiliència, tot i la dificultat a l’hora de pronunciar-la, és ara en boca de tothom. Tots volem ser resilients. Aquesta virtut és la protagonista bona i compassiva de la història d’una derrota, d’una caiguda o d’una traïció. La resiliència pren el paper de fort davant el de víctima, el de “domini” davant el derrotisme, el paper heroic davant el del vençut. I és que la resiliència és la capacitat de refer-se amb èxit després d’haver caigut. En definitiva, superar-se malgrat el cop.

Davant l’adversitat aprenem de l’experiència, del que veiem a casa i a l’escola i de poca cosa més. Així doncs, aprendre a gestionar-la i sortir-ne airosos és una cosa que hem d’entrenar. Com que no sempre tenim bons mestres, l’actitud de voler sortir i de voler guanyar seran els teus aliats per començar a entrenar-te.

Com acostumes a reaccionar davant l’adversitat?

  1. Et deprimeixes. Dónes l’esquena a la dificultat, penses que a tu no et pot passar, i no surts d’aquest cercle viciós.
  2. Et poses nerviós. L’angoixa bloqueja la teva capacitat cognitiva, fins i tot et genera confusió. Impedirà que trobis solucions i molt menys que prenguis decisions. Farà que percebis el problema com una cosa més terrible del que és.
  3. La ignores i l’evites. Ulls que no veuen, cor que no sent. Conec gent que és incapaç d’obrir una carta del banc o d’Hisenda quan espera males notícies. Però… no es pot solucionar allò que es desconeix. Aquest tipus de persones pensen que l’ordre de la vida s’ordena sol, que cada cosa encaixarà al seu lloc.
  4. Amb victimisme. “No em mereixo aquest problema, sóc una bona persona”. És veritat, ets una bona persona. Però les bones persones també tenen alts i baixos, dels quals són responsables o no, però en tenen. Ser una bona persona et pot portar a deixar diners a algú que després no te’ls torna. I és possible que aquests diners els necessitis urgentment. Et trobaràs sense els diners i amb les teves bones intencions. Et mereixies veure’t ara en un mal pas? No. Però lamentar-te sobre la manca de compromís del teu amic i la teva generositat només et portarà a patir, però no a buscar la solució que necessites.
  5. Amb empipament i ràbia. Sols reaccionar així quan perceps la injustícia de la vida, quan penses que és impossible que t’estigui passant a tu i quan el teu modus operandi és descontrolar-te davant l’adversitat. Les persones impulsives, impacients i estressades acostumen a reaccionar amb agressivitat.

Les 5 primeres opcions ens deixen fora de joc, limiten la nostra capacitat resolutiva i impedeixen protagonitzar el moment. Les propostes 6 i 7 pertanyen als resilients. Aquells que accepten l’obstacle, l’analitzen i actuen. Són els qui trien no quedar-se a mig camí.

  1. Analitzes el problema. Què m’ha passat?, què es pot solucionar?, com?, amb qui puc comptar?, quins passos haig de fer?, quins altres danys col·laterals puc patir? El que s’analitza és la situació, no pas la teva persona. No es tracta de fer judicis de valor, ni de fuetejar-te perquè n’aprenguis. Tan sols es tracta d’acceptar el que ha passat i invertir l’energia que queda en solucions.
  2. Per poder actuar de manera adequada, necessites asserenar-te i contemplar l’obstacle des de la distància. Les persones que actuen es responsabilitzen dels seus problemes. Quan actues també acceptes, que és el primer pas per poder fer canvis. Les persones som molt reticents a canviar una cosa que no acceptem. Un cop feta l’anàlisi, es tracta d’actuar. Per poder actuar cal que tinguis present com has vençut l’adversitat en un altre moment, quins són els teus recursos.

Llegeix també: L’obsessió per un cos sa i perfecte

I no perdis la confiança. Les persones exposades al patiment acaben desanimant-se i generalitzant que tothom és dolent, que el món és insegur i que la vida sempre en té una de freda preparada per a tu. És possible, però anticipar-nos no serveix de res.

bannernews ca

Temas relacionados