Parlem de salut mental més que mai. Són molts els factors que han coincidit perquè la salut mental de tots nosaltres hagi cobrat especial rellevància. Dos anys de pandèmia, solitud, morts, un virus que ens ha afectat psicològicament a tots, una guerra inesperada, incertesa, dificultats per arribar a final de mes, pujades constants dels preus de totes les coses bàsiques (electricitat, gas, aliments)… T’ho miris per on t’ho miris, sembla que tot el que sentim, veiem, tot allò de què parlem, siguin notícies que afecten la nostra seguretat, estabilitat i benestar emocional.
A més, aquests anys en què ens hem sentit tan vulnerables, ens han permès parlar sense embuts, sense tabús, de com ens sentíem. L’ansietat, la tristesa, les pors i la solitud han fomentat el sentiment de pertinença. “Jo també em sento així”, “Jo estic igual”… Eren i són un mal comú. La salut mental ha adquirit el protagonisme que necessita perquè hi parem més atenció en l’àmbit individual, familiar i social. Aquest apunt no és la via per reclamar totes les carències que té el sistema, que n’hi ha i moltes, sinó només una manera de donar eines perquè tots puguem tenir més cura de la nostra salut mental. I, compte, en cap cas vull que ningú se senti culpable per no estar més per un mateix, per no tenir temps per a l’autocura, per no saber com fer-ho. Només són consells perquè quan un pugui, vulgui i trobi el moment, pugui practicar algunes activitats que ens ajuden a sentir-nos millor.
Com podem millorar la nostra salut mental?
- Entrena
Busca temps per poder practicar alguna mena d’activitat física. No hi ha un millor relaxant ni antidepressiu que entrenar. Neurotransmissors, neurogènesi, dopamina, relacions socials, autoestima, prevenció de salut física i mental, benestar general… Millora la irrigació sanguínia al cervell (fins i tot apareixen venetes noves en moltes àrees del cervell), millora funcions cognitives com la capacitat d’atenció, les funcions executives, l’autocontrol dels impulsos i la planificació de la conducta. I en crear més substància blanca i augmentar el volum d’algunes regions cerebrals com l’escorça prefrontal, pot invertir el deteriorament cognitiu en els adults. Vaja, una autèntica joia.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
- Cuida les teves amistats
Una investigació va demostrar que un turó ens sembla menys costerut quan el pugem acompanyats d’un amic íntim. És importantíssim tenir vida social, tenir un amic íntim, el suport social, sentir que pertanys a alguna cosa. Cultiva aquestes relacions que tenen cura de la nostra salut física i mental.
- Tria bé els teus amics. No pots estar amb persones que t’esgotin, que no comparteixin els teus valors, amb les quals et sentis incòmoda.
- Tingues temps de qualitat. No quedis per fer un cafè amb presses. Abans és preferible una conversa.
- Estigue-te’n, no jutgis, fes costat. I si creus que has d’aconsellar, demana permís i fes-ho des del respecte més absolut.
- Tingues moments diaris de zero tecnologia
En l’estudi de Primack es va concloure, després d’entrevistar milers de nord-americans joves adults, que com més temps passaven connectats a plataformes com Facebook, LinkedIn, YouTube, etc., més gran era el sentiment d’aïllament. Perquè el temps que dediques a navegar i a estar connectat a aquestes xarxes és temps que restes de viure experiències reals, presencials i autèntiques. A més, deixes d’entrenar les teves habilitats socials, fet que provoca una inseguretat posterior en relacionar-te en viu i en directe. Fins i tot un estudi de la Universitat Erasme de Rotterdam assegura que l’ús del telèfon mòbil i de la tecnologia augmenten el nostre esgotament físic i mental.
- No facis res
Quan dediquem temps al repòs conscient, les neurones s’activen per damunt de la mitjana, és a dir, el repòs actiu activa més neurones. El cervell aprofita el moment en què no estem fent res, quan no parem atenció a res ni utilitzem altres funcions cognitives com prendre decisions o estar concentrats, per regenerar-se, reciclar-se i emmagatzemar el que s’ha après.
- Canvia la manera de parlar
Sentim com pensem, malgrat que no som el que ens diem. La manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos és determinant. El que sentim, les decisions que prenem, allò amb què ens atrevim o el que rebutgem per por, ansietat o vergonya… tot passa prèviament per la ment.
Cal canviar tant sí com no el vocabulari. De la mateixa manera que decidim no dir paraulotes, també hauríem de triar no fer servir paraules o expressions que ens fan mal. El més important és prendre consciència de l’impacte d’aquestes paraules. No són simples expressions, són expressions perjudicials, que et falten al respecte. I que tenen una intenció clara: la queixa ràpida i immediata que et serveix per desfogar-te, però això és pa per a avui i fam per a demà.
- Medita
Meditar suposa posar el focus d’atenció en una sola activitat, com pot ser la respiració. Hi ha moltes tècniques de meditació, des de les meditacions guiades fins a les que pots programar tu sol. Entre els seus beneficis aconsegueixes més concentració, més connexió amb el present, menys distraccions, més gaudi, pau mental, serenitat, millor qualitat del son o disminució de la irritabilitat. Practicar la meditació de manera regular et fa tornar més conscient de tot allò que passa al teu voltant. Fins i tot els estudis asseguren que millora l’empatia.
Gràcies al prestigiós professor de medicina de la Universitat de Massachusetts, Kabat-Zinn, avui dia la meditació té un caràcter científic. Els seus estudis han demostrat, tal com esmenta la psicòloga i instructora en MBSR, Beatriz Muñoz, al seu llibre Mindfulness funciona, que la pràctica de la meditació mindfulness “redueix l’ansietat i l’estrès, la depressió i el dolor crònic; millora o redueix el deteriorament de les funcions cognitives, com la memòria o l’atenció; és útil per tractar addiccions, impulsos i problemes amb l’alimentació; regula la pressió arterial, i millora la resposta del sistema immunitari”.
- Aprendre alguna cosa nova, encara que sigui una paraula al dia
Deixar d’entrenar les funcions cognitives és decidir morir prematurament. El cervell necessita nutrients per viure de manera saludable, que afavoreixin la neurogènesi, que és la creació de noves neurones a partir de cèl·lules mare. Com més gran és la nostra reserva cognitiva, millor podrem gaudir d’una edat adulta de qualitat. L’aprenentatge de coses noves és una de les millors maneres d’entrenar la ment, ja que la manté viva.
Amb petites rutines ens podem sentir molt millor. No intentis posar en pràctica els set consells alhora. Només que comencis amb un, ja serà molt.
