La por és una emoció innata en els éssers humans. Tots, en algun moment de la nostra vida, hem sentit o sentirem por. Al cap i a la fi, és una reacció biològica i, encara que la por sigui necessària per a la supervivència, produeix un sentiment d’angoixa i alteració que pot arribar a condicionar la vida de moltes persones. Ser conscients que el problema neix al nostre interior és la clau per veure que també nosaltres tenim la solució.
Rosa Sabaté, psicòloga i gestora emocional, explica que “no és el que et passa a la vida, sinó com ho vius, el que farà que les pors et paralitzin o t’impulsin a superar-te”. En aquest apunt, veurem els tipus de pors per les quals es pot veure afectada qualsevol persona i, sobretot, com afrontar-les. Continua llegint!
Tipus de pors
En la majoria dels casos, el que realment ens provoca temor és la por a la por, no pas la por en si mateixa. Si identifiquem la causa dels nostres temors i aconseguim entendre d’on venen, podrem controlar-los i afrontar-los. Així ho afirma el doctor en psicologia Karl Albrecht quan explica que “la por a la por probablement causa més problemes en les nostres vides que la por en si mateixa”. Albrecht recull les cinc pors bàsiques que tots els éssers humans compartim i de les quals neixen la resta de temors. Te les expliquem!
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
- Por a la mort
Una de les pors més comunes, i conseqüència directa del nostre instint de supervivència. Sentim por si ens trobem davant una situació que posa en perill la nostra existència. Per això, de la por a la mort en deriven molts altres temors, com la por a les altures, a volar, a la foscor o al dolor. El principal consell dels professionals per superar-la és provar d’acceptar la idea, controlar aquesta por i aprofitar-ho per gaudir al màxim de cada moment.
- Pèrdua d’autonomia
Aquest tipus de por està molt vinculada a la claustrofòbia, que no es limita a tenir por als espais tancats. Es tracta de la por a ser immobilitzats, paralitzats, empresonats o controlats per circumstàncies que estan fora del nostre abast. Matthew Longo, professor de neurociència cognitiva, explica que una de les causes d’aquesta fòbia és la intromissió en el que es coneix com “espai personal”, que varia de mida segons la persona.
- Solitud
Una de les principals pors d’una persona és la por a l’abandonament, al rebuig o a sentir-se menyspreat. Algunes de les reaccions a aquesta por són l’enveja i la gelosia, que poden aparèixer davant el temor que algú ens abandoni per una altra persona. Però com es pot perdre aquesta por? Veient que la solitud pot ser una gran aliada. Els experts aconsellen aprofitar els moments que passem tots sols per meditar i reflexionar sobre qui som. La clau és entendre que no és el mateix estar sol que sentir-se sol.
- Por a la mutilació
És la por a perdre o danyar alguna de les parts del nostre cos. Segons Karl Albrecht, es resumeix en la idea de “tenir límits en la mobilitat del nostre cos o perdre la integritat de qualsevol òrgan o funció natural”. Aquest és un dels tipus de pors relacionades amb la nostra supervivència i, si bé cal no obsessionar-se, és un temor que ens protegeix.
- Danys i perjudicis a l’ego
És la por a passar vergonya o a sentir-nos humiliats. Se’n desprenen pors com la de parlar en públic, ja que ens exposem a cometre errors que moltes persones relacionen amb fer el ridícul. Hi ha molts especialistes en vèncer la por a la vergonya, i la majoria coincideixen a veure els beneficis d’aquest temor: el punt just ens ajudarà a calibrar les nostres relacions socials i la nostra actitud en públic.
Sens dubte, la millor arma és la confiança en nosaltres mateixos i desfer-nos de la idea que som el que pensem, ja que “quan algú demostra que estem equivocats o no tenim raó en alguna cosa, sentim que ens prenen la nostra pròpia existència”, tal com exposa Amaya Terrón, psicòloga i coach.
Llista de pors més comunes
En termes de psicologia, la por és una emoció que pertorba tant la percepció com el pensament davant situacions o elements específics. Si bé és una experiència comuna en les persones, hi ha dos tipus de pors: les que compleixen una funció de protecció davant situacions amenaçadores i les pors disfuncionals, aquelles que dificulten el teu dia a dia provocant angoixes injustificades i excessives.
A més de les que ja hem vist, vegem ara una llista de les pors més comunes en les persones:
- Aracnofòbia: Coneguda com la por a les aranyes. Amb símptomes com evitació, ansietat, sudoració i taquicàrdies.
- Apifòbia: Temor a les abelles i les vespes, amb símptomes molt semblants a l’aracnofòbia.
- Ornitofòbia: Por als ocells, que desencadena ansietat i evitació.
- Zoofòbia: Engloba les pors més comunes als animals, com la cinofòbia (por als gossos) i l’ailurofòbia (por als gats).
- Entomofòbia: Por als insectes. Inclou l’apifòbia (por a les abelles) i la mirmecofòbia (por a les formigues).
- Agorafòbia: Por als espais oberts o tancats, acompanyada d’ansietat i evitació.
- Hematofòbia: Por a la sang i les ferides, amb símptomes físics i evitació.
- Brontofòbia: Temor a les tempestes i els llamps, que interfereix en la vida diària.
- Escotofòbia: Temor a la foscor, especialment comú en la infància.
- Hidrofòbia: Por a l’aigua, relacionada amb el temor a ofegar-se.
- Aerofòbia: Por a volar en avions, amb temor a accidents i atacs de pànic.
- Acrofòbia: Por a les altures, que causa malestar i evitació.
- Carcinofòbia: Temor a patir càncer, amb ansietat davant les proves mèdiques.
- Tanatofòbia: Por a la mort i els objectes funeraris.
- Glosofòbia: Por a parlar en públic, comuna entre adults i estudiants.
- Amaxofòbia: Por a conduir, fins i tot anticipada, amb temor a accidents.
- Tripofòbia: Temor als patrons de forats o figures geomètriques.
- Harpaxofòbia: Por als lladres i a ser agredit violentament.
- Coulrofòbia: Por als pallassos, amb símptomes d’ansietat i temor intens.
Les principals pors d’una persona: recapitulant
El pas més important per superar aquests tipus de pors és entendre que no podem prescindir-ne. Saber conviure amb les nostres vulnerabilitats ens farà més forts davant els reptes que ens anem trobant pel camí. Val la pena no oblidar una frase que a vegades donem per feta: “el poder és a la ment”.
