Renda vitalícia o retir programat? Comparativa, avantatges i exemple real

A Espanya hi ha una de les taxes d’esperança de vida més grans del món. Segons dades de l’INE, l’esperança de vida va arribar als 83,1 anys. En altres paraules, un espanyol que es jubila al voltant dels 65 pot viure de mitjana fins als 86 anys.

Aquestes xifres mantenen la tendència ascendent i ho continuaran fent perquè la previsió dels organismes internacionals és que viurem cada vegada més. L’OCDE estima que cap al 2050 l’esperança de vida a Espanya es podria acostar als 93 anys, xifra que la consolida entre les més altes del planeta. Això significa que les generacions futures passaran més anys com a jubilats que mai a la història.

Aquesta extraordinària longevitat és una gran notícia en termes de qualitat i durada de vida, però comporta importants conseqüències econòmiques i socials. Més persones vivint fins a edats avançades implica més jubilats per cada persona en actiu, la qual cosa ens planteja el repte de la sostenibilitat del sistema de pensions. Per això és crucial planificar les finances personals després de jubilar-se amb eines i productes d’estalvi que ens assegurin un coixí financer, com les rendes vitalícies.

Renda vitalícia o retir programat, què és millor per planificar la jubilació?

Una modalitat de cobrament d’estalvi molt utilitzada en alguns sistemes és el retir programat, en què el jubilat va retirant dels seus fons acumulats una quantitat periòdica planificada. Tot i que el retir programat ofereix flexibilitat i herència del saldo romanent, presenta un risc important: esgotar els estalvis abans de la mort si es viu més del que s’havia estimat.

En una guia financera, el Banc d’Espanya assenyala que esquemes de retir que no cobreixen el risc de longevitat poden deixar el jubilat sense ingressos en vida avançada: “Si l’interessat sobreviu a l’edat estimada de l’operació, deixarà de percebre els ingressos complementaris”.

En altres paraules, si una persona planifica els seus estalvis per a, diguem-ne, 20 anys després de la jubilació però viu 25 o 30 anys més, es pot trobar amb el seu fons esgotat i sense renda en aquests últims anys.

Per contra, hi ha productes dissenyats específicament per protegir contra aquesta incertesa. La renda vitalícia és “l’únic producte del mercat que permet cobrir el risc de longevitat, ja que paga rendes mensuals per a tota la vida, independentment de la durada d’aquesta”, segons remarca la guia del Banc d’Espanya.

Vegem detalladament quines diferències hi ha entre tots dos sistemes, quin convé més segons el perfil de l’estalviador, i un exemple real per ajudar-te a decidir.

Què és un retir programat?

El retir programat és un sistema per mitjà del qual el jubilat retira periòdicament fons del seu compte individual de pensions. La quantitat es calcula en funció del saldo disponible, l’esperança de vida i una taxa de rendibilitat estimada. Aquest model permet mantenir la propietat del capital, però també implica assumir el risc que els diners s’esgotin abans d’hora, especialment si hi ha canvis en la rendibilitat o si es viu més del que s’havia previst.

Què és una renda vitalícia?

La renda vitalícia és un producte financer que transforma el capital acumulat en una renda mensual garantida de per vida. El jubilat lliura el seu capital a una asseguradora com VidaCaixa, que a canvi es compromet a pagar-li una quantitat fixa cada mes, independentment dels anys que visqui o de les condicions del mercat. Hi ha diverses modalitats en funció del nivell de protecció desitjat per al capital o els beneficiaris (com vam veure en aquest altre article).

Taula comparativa: renda vitalícia vs. retir programat

Exemple real: què convé més?

Perfil: La Teresa té 66 anys, s’acaba de jubilar i té 100.000 € estalviats. La seva prioritat és tenir un ingrés mensual fix que complementi la seva pensió pública, sense haver de preocupar-se per la gestió dels diners. No té fills i li preocupa quedar-se sense fons si viu més de 90 anys.

• Si la Teresa opta per un retir programat, el sistema calcularà una retirada mensual, per exemple, de 420 € al mes, estimant que viurà 20 anys. Això no obstant, si viu més temps, o si hi ha una baixa rendibilitat, el seu fons es pot esgotar abans.
• Si, en canvi, contracta una renda vitalícia començarà a cobrar aproximadament 500 € al mes de per vida, sense que importi si viu 20 o 35 anys més.

Resultat: En el seu cas, la renda vitalícia és l’opció més adequada, perquè li proporciona estabilitat, tranquil·litat i una rendibilitat mensual més alta. A més, si la contracta després dels 65 anys i reinverteix un guany patrimonial (per exemple, d’una venda d’habitatge), es pot beneficiar d’avantatges fiscals.

Recomanacions: planificació i rendes vitalícies

Atesa la creixent longevitat i els riscos esmentats, institucions i experts coincideixen en la necessitat de planificar amb temps la jubilació i considerar mecanismes que assegurin ingressos de per vida. Alguns missatges clau d’organismes oficials són:

• Diversificar les fonts de pensió: l’OCDE recomana expressament que els sistemes combinin el pilar públic de repartiment amb esquemes de capitalització o d’estalvi privat, de manera complementària i no substitutiva.

Disposar d’estalvis o pensions privades addicionals redueix la pressió sobre la pensió pública i proporciona un coixí davant retallades o ajustaments futurs.

• Incentivar rendes vitalícies i assegurances de jubilació: conscients dels avantatges de les rendes vitalícies per cobrir la longevitat, les autoritats han establert incentius fiscals per fomentar-les.

Per exemple, des del 2015 Espanya permet que els més grans de 65 anys que reinverteixin el capital de la venda de qualsevol bé (com habitatge o accions) en una renda vitalícia quedin exempts de tributació per la plusvàlua, fins a un màxim de 240.000 euros. Això impulsa molts jubilats a convertir actius en una renda garantida de per vida sense penalització fiscal.

A més, les rendes vitalícies gaudeixen d’una tributació reduïda sobre els rendiments, especialment a edats avançades, cosa que fa més atractiva la seva contractació.

• Educació financera i assessorament personalitzat: una altra recomanació institucional és buscar assessorament i projectar diferents escenaris de longevitat. Nacions Unides subratlla que l’envelliment poblacional impacta en tots els àmbits, per la qual cosa cada individu “ha d’analitzar i preveure les diferents necessitats que puguin sorgir” en la vellesa. Això inclou considerar despeses en cures de salut, dependència, i com es finançaran en cas de viure més anys dels previstos.

Organismes com el Banc d’Espanya i la CNMV insisteixen en la importància de l’educació financera per a la jubilació, i promouen eines de càlcul de pensió i simuladors d’estalvi perquè els ciutadans prenguin decisions informades amb prou antelació.

Conclusió

Si vols jubilar-te sense preocupacions, tots dos sistemes poden ser vàlids, però les seves diferències són clares: la retirada programada permet conservar el control del capital, però requereix més implicació i comporta el risc que els diners s’acabin. 

Mentrestant, la renda vitalícia t’assegura una pensió de per vida, amb la tranquil·litat de no dependre dels mercats ni de la longevitat. Per als que busquen estabilitat, protecció i despreocupar-se de la gestió, la renda vitalícia és, sens dubte, la millor alternativa. 

Explora els avantatges de les rendes vitalícies de VidaCaixa per garantir una jubilació tranquil·la en què només t’hagis de preocupar de l’important: gaudir del teu retir amb els teus sense perdre la qualitat de vida.