Per Patricia Ramírez.
Si mires enrere, de quantes coses et penedeixes, quantes decisions equivocades recordes, quantes imprudències has fet? I de tots aquests errors, quants continuen sent una pedra a la motxilla? Som implacables amb nosaltres mateixos. Detestem decebre’ns. Quan això passa, la culpa, la tristesa i la debilitat ens envaeixen. A vegades tant, que som incapaços de perdonar-nos i seguir endavant. Pensem que mereixem ser castigats, no gaudir del present ni del futur, i ens convertim en els nostres primers boicotejadors.
Molts dels nostres errors, molts dels greuges que hem comès, el dolor que hàgim pogut causar, majoritàriament involuntaris, no tenen marxa enrere. No podem esmenar-ho ni demanant perdó cent vegades. Les emocions, tant les que ens fan sentir bé com les que ens fan sentir malament, tenen un sentit evolutiu. Les sentim per algun motiu, perquè ens parlen. Ens donen informació, tot i que rarament els deixem un espai per escoltar-les. Solem provar de silenciar-les per no sentir-nos malament. La culpa i el remordiment ens recorden els errors i els fracassos, però fins quan cal escoltar-los? Podem decidir descansar de tanta flagel·lació, podem perdonar-nos? Sí, no hi ha altre remei. Perquè viure de les rendes dels errors no ens converteix en millors persones, però sí en persones ensorrades i sense il·lusions.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
Com pots reconciliar-te amb tu mateix?
-
Parla o escriu amb honestedat i objectivitat sobre el que va passar. Significa donar forma al que va passar amb sinceritat, no tal com ho interpretes i jutges cada vegada que ho recordes. No és el mateix recordar pensant: “Soc una mala persona, no vaig trucar a la meva amiga quan es va posar malalta; podria fallar a molta més gent, no sé com continuo tenint tants amics”, que escriure: “Quan em vaig assabentar de la notícia de la meva amiga, em vaig quedar paralitzada; no sabia què dir-li i no li vaig trucar”.
-
Deixa de jutjar-te i deixa de generalitzar. El fet que hagis comès un error no vol dir pas que siguis una persona horrorosa ni que hagis de repetir aquest error durant tota la vida. Deixa de treure conclusions sobre la teva persona.
-
Si pots, repara el dany. Una manera de sentir-nos en pau amb nosaltres mateixos és, a més de demanar perdó, reparar el dany. Es tracta de tenir un detall amb la persona. Tant és el temps que hagis trigat a fer el pas. A vegades, aquest perdó o el fet de reparar el dany pot ser que arribi tard per a l’altre, però sempre serà un alleujament per a tu. Imagina’t que vas ser dels qui et vas riure d’algun company de l’escola, o dels qui vas flirtejar amb alguna noia a qui vas fer mal. Mai no és tard per trucar, demanar perdó i, si ve a tomb, prendre un cafè amb la persona i portar-li un ram de flors, uns bombons o qualsevol detall.
-
Si l’altre no et perdona, accepta l’error i perdona’t tu. Sí, et vas equivocar, com qualsevol. Tots ens equivoquem, però donar-hi voltes no t’alleujarà. Ja has patit prou, ara toca acceptar-ho: “Em vaig equivocar i em sap molt de greu, però haig de tancar aquesta carpeta”. Pots fer algun ritual que indiqui finito. Escriu en un full el que et fa sentir malament, trenca’l a trossets i llença’l a les escombraries. Digues adeu a l’error i deixa entrar la pau.
-
Recorda que ets el teu amic. Què li diries al teu amic si estigués passant per una situació semblant? L’enfonsaries amb missatges com els que et dius a tu mateix? No, perquè respectes el teu amic i perquè no vols que se senti malament. I perquè saps que, per més que el critiquis, no li estaries fent cap bé. Miraries de ser compassiu i amable amb ell. Doncs fes el mateix amb tu!
-
Treu-ne un aprenentatge positiu. El que ha passat no té marxa enrere, però podries preveure o tenir alguna estratègia que et permeti actuar d’una altra manera si tornés a passar? Seria bo tenir un diari o una llibreta on anotar aquests aprenentatges que ens deixa la vida.
No som més feliços ni aprenem millor quan ens torturem amb el passat. Al contrari. La tristesa, la culpa i el remordiment, com que ens fan sentir molt malament, només poden provocar que caiguem en la ràbia, en hàbits de vida poc saludables, i que gestionem la nostra vida des del costat fosc.
