affluenza
Ser jove i estalviar és possible

Com educar els fills amb els diners (o què ens pot ensenyar l’affluenza)

febrer 8, 2016 6 min 18 veces compartido

Qualsevol pare vol el millor per als seus fills, això és innegable. Ara bé, ¿quan el fet de donar-ho tot perquè tinguin el millor es converteix en quelcom perillós? Aquesta pregunta ha passat pel cap de milions de persones recentment com a conseqüència de la reaparició mediàtica d’un cas que va commocionar –i ha tornat a impactar ara– l’opinió pública nord-americana.

La història és la següent. Al juny del 2013 i amb 16 anys, un jove de Texas, Ethan Couch, va matar quatre persones amb el seu vehicle mentre conduïa en estat d’embriaguesa. La polèmica va saltar a la llum quan el jove va aconseguir evitar la presó perquè la jutgessa va donar validesa als arguments del seu advocat, que assegurava que se li havia diagnosticat affluenza.

Què és l’affluenza? Tot i que no està reconeguda com una malaltia per l’Associació Psiquiàtrica dels EUA, la jutgessa va entendre que la vida del jove al si d’una família rica havia estat tan fàcil que no coneixia límits ni les conseqüències dels seus actes, raó per la qual va desestimar el seu ingrés a la presó per l’esmentat homicidi múltiple. Molts experts afirmen que l’affluenza té similituds amb el trastorn de personalitat narcisista.

En tot cas, l’advocat de Couch va argumentar que el jove patia aquest trastorn i la jutgessa va decidir ingressar el jove en un centre de rehabilitació i el va condemnar a una dècada de llibertat condicional, sense poder conduir ni prendre drogues o alcohol. Després d’haver matat quatre persones borratxo amb el seu cotxe, la sentència va causar un gran enrenou a finals del 2013. ¿Pot salvar-se d’anar a la presó un homicida pel sol fet que té diners i el seu advocat argumenta que aquests diners l’han fet tornar insensible?, es van preguntar molts llavors. La polèmica estava servida.

Des de llavors la vida de Couch s’ha convertit en un estira-i-arronsa amb la justícia i en carn mediàtica de primer ordre. A finals de l’any passat va aparèixer un vídeo que va ser penjat a les xarxes socials en el qual se’l veia divertint-se en una festa, en la qual ingeria grans quantitats d’alcohol i violava en conseqüència els termes de la seva llibertat condicional dictats per la jutgessa que va evitar el seu ingrés a la presó.

Després de l’aparició d’aquesta gravació, el jove va eludir una cita amb el seu agent de llibertat condicional i es va descobrir que l’habitatge on va dir que vivia amb la seva mare estava buit. Tots dos s’havien escapat, tement el pitjor. Al desembre del 2015, les autoritats els van capturar a tots dos al complex turístic de Puerto Vallarta, a Mèxic. Couch, avui amb 18 anys, havia d’enfrontar-se únicament a 120 dies de presó per haver violat la seva llibertat condicional. Actualment ja ha estat extradit als EUA.

La qüestió és que el cas d’aquest jove ha despertat un interessant i intens debat sobre com educar els fills pel que fa als diners. En la immensa majoria dels mitjans nord-americans el cas ha tingut una gran repercussió. Segons explica, per exemple, la revista Time, Jessie O’Neill, néta d’un expresident de General Motors i avui convertida en prestigiosa terapeuta que estudia els comportaments de les famílies adinerades, el denominador comú de les persones amb affluenza radica en la seva incapacitat per retardar qualsevol gratificació i una falsa sensació de tenir la raó en les seves opinions. O’Neill assegura que aquests trets comuns es poden aplicar al cas d’Ethan Couch, com també a milions d’adolescents al món els pares dels quals ho fan tot per protegir els seus fills de qualsevol decepció a la vida. Segons l’opinió d’aquesta experta, “l’arrel del problema es troba en la suposició errònia que els diners poden i han de comprar la felicitat”.

Aquest tipus de comportament sol ser més freqüent en aquells pares que no van tenir una infància còmoda i que desitgen, mitjançant la gratificació de tots els desitjos dels seus fills, estalviar-los qualsevol patiment, alhora que suavitzen el camí de la vida de la seva descendència amb ajuda financera. Quan els pares proven de protegir els seus fills dels errors que cometen a la vida, “envien el missatge equivocat que els diners poden comprar la felicitat i que es poden trencar les regles”, diu la terapeuta.

A la revista Forbes també han tractat aquesta qüestió. En un article titulat “L’epidèmia de l’affluenza”, es detalla un estudi realitzat per la Universitat de Michigan sobre més de 13.000 estudiants que constata que els nivells d’empatia de l’actual generació d’adolescents i postadolescents són un 40% inferiors als dels seus congèneres de fa 20 o 30 anys enrere.

Al blog de VidaCaixa hem tractat en altres ocasions com ensenyar bons hàbits als més petits perquè tinguin una relació sana amb els seus diners. A Cinc bons hàbits que podem ensenyar als fills sobre els diners vam proposar, per exemple, el següent:

  1. Anar a comprar amb una llista.
  2. Posar als fills objectius d’estalvi.
  3. Fer visible l’estalvi de la família.
  4. Establir clarament les línies vermelles sobre què no es pot comprar.
  5. Evitar les decisions impulsives en les compres.

Llegeix també: Els 10 factors que influeixen en una decisió econòmica

Així mateix, també hem vist en altres entrades d’aquest blog, com a Set claus per no malcriar un fill pel que fa als diners, com tot un periodista del prestigiós The New York Times ens explicava alguns consells per aplicar amb els més petits per educar-los pel que fa als diners. A la llista hi havia:

  1. Utilitzar una paga com a eina d’ensenyament.
  2. Dividir l’assignació en tres flascons: donar, estalviar i gastar.
  3. Permetre que prenguin les seves pròpies decisions de despesa i que s’equivoquin.
  4. Ensenyar què s’entén per voler i per necessitar.
  5. Involucrar-los en les decisions solidàries.
  6. Ensenyar la importància del treball.
  7. Mostrar agraïment.

Temas relacionados