Per què canvia la cal·ligrafia a mesura que ens fem grans?

Deia l’arqueòleg Jean-Hippolyte Michon al segle XIX que “l’escriptura és el relleu visible del pensament”. I avui, dos segles després, aquesta idea segueix tan viva com cada traç que fem a mà.

Perquè sí, la nostra lletra canvia amb el pas del temps. Igual que canviem nosaltres. De vegades amb prou feines ho notem, però si mirem un paper escrit anys enrere… la diferència salta a la vista. La cal·ligrafia és, d’alguna manera, un mirall de l’ànima. Un reflex d’allò que som, del que hem viscut i com ens sentim.

No escriu la mà, escriu el cervell: la cal·ligrafia canvia amb l’edat 

Així ho explica Luz Marina Díaz-Flores, psicòloga, grafòloga i pèrit cal·lígraf de l’Associació Grafopsicològica d’Espanya, “no escriu la mà, escriu el cervell. Per això cada escriptura és única. No hi ha dues persones iguals, ni dues lletres iguals”.

I per això també, la nostra lletra no roman immòbil al llarg dels anys. Evoluciona amb nosaltres, canvia amb una mudança, amb una nova feina, amb el naixement d’un fill… o amb l’arribada de la jubilació. Són petites pistes gràfiques de grans canvis interiors.

És tanta la connexió entre la mà i el cervell, que fins i tot les nostres lletres reflecteixen el moment vital en què ens trobem, la nostra escriptura canvia al llarg de la nostra vida. Tota experiència ens modifica, toca alguna cosa del nostre món interior, i això es veu reflectit a l’escriptura, segons va explicar la grafòloga.

“Passa de manera involuntària. Com que hi ha aquest canvi interior, veiem l’efecte en el context gràfic”, assegura Luz Marina.

Has provat de revisar com escrivies fa 20 anys?

Et proposem un exercici: busca un paper antic amb la teva lletra. Una postal, una carta, un apunt. I compara-ho amb alguna cosa que hagis escrit fa poc. On col·locaves els accents? Com feies les “t”? I la lletra “o”? Més oberta, més tancada?

La grafologia estudia tot això, i més: la inclinació de les paraules, la separació entre lletres, la pressió sobre el paper… Segons Luz Marina, “tota experiència que ens transforma per dins deixa una empremta a la nostra cal·ligrafia”.

Rere cada diferència hi ha un significat de la teva evolució personal. “La grafologia és una eina molt útil per conèixer l’ésser humà en un moment determinat, en l’aquí i l’ara”, afegeix la grafòloga.

Interpretar un manuscrit no és fàcil. Des de l’Associació Grafopsicològica d’Espanya ens adverteixen que per comprendre la persona que escriu cal tenir en compte la combinació de diversos factors, com podrien ser l’ocupació de l’espai, el predomini del blanc-negre, la mida, la inclinació, la forma de les lletres, la cohesió o la pressió.

Claus per llegir entre línies: la cal·ligrafia canvia amb l’edat 

Aquestes són algunes de les claus, segons Luz Marina Díaz-Flores, per llegir un text escrit a mà i descobrir alguns trets de la personalitat de la persona que l’ha redactat:

• La inclinació: aquest detall ens indica cap a on es projecta l’emocionalitat de la persona. “Si és inclinada a la dreta, la persona necessita contacte. En canvi, la inclinació invertida —cap a l’esquerra— ens dona fredor, prudència i desconfiança”, concreta la grafòloga. I afegeix: “Les persones que presenten aquesta inclinació són més selectives quant a contactes i amistats”.

• Ús de majúscules: si el redactor fa servir de manera habitual les majúscules per escriure textos complets significa que no es vol deixar conèixer, s’amaga rere una màscara. És a dir, la persona no vol ser descoberta en el seu jo més íntim.

• La forma del punt de la “I”: Aquelles persones que fan el punt de la lletra “i” de forma esfèrica, per exemple, demostren que engrandeixen les seves preocupacions o obsessions. “Ho veiem amb freqüència a l’adolescència, moltes vegades es pren com a moda o còpia perquè estèticament agrada, però cal no oblidar el seu sentit real, si a més es manté en altres períodes de la vida”, explica Luz Marina.

Però, compte, interpretar una escriptura no és gens senzill. No n’hi ha prou amb veure una sola lletra o un gest aïllat. És un conjunt. Una manera de conèixer millor la persona, en el seu context vital i emocional.

La lletra com a empremta de vida

Sabies que l’escriptura de Pedro Almodóvar és creativa i impulsiva? Que la de Freud mostrava anàlisi profunda i control? A tall d’exemple, l’Associació Grafopsicològica d’Espanya comparteix l’anàlisi de la lletra de tres personatges coneguts com ara Pedro Almodóvar i Sigmund Freud. 

La grafologia no pretén etiquetar sinó comprendre. Com deia Matilde Ras, l’escriptura és el mirall encantat on es reflecteix la cara misteriosa de l’ànima.

I a mesura que sumem experiències, la nostra lletra s’hi adapta. Es torna més pausada, més lliure o més ferma. Perquè escriure no és només comunicar és deixar una empremta, la nostra i la de la nostra vida i records amb el pas del temps.