Home estalviant i atent a la inflació
Ser jove i estalviar és possible

Atents a la inflació. Així afecta els estalvis.

abril 30, 2019 4 min 10 veces compartido

Quan reservem part dels diners a l’estalvi, hem de tenir en compte diversos indicadors, entre els quals, el rendiment que generen o el potencial rendiment que tenen si ho fem en els mercats. Però aquest rendiment és molt o poc? Aquí entra en joc la inflació, el comportament dels preus. Aquest indicador ens ajudarà a respondre aquesta pregunta. Vegem-ho.

L’IPC com a indicador de la inflació

L’Índex de Preus de Consum (IPC) és la variable que hem d’observar a l’hora de saber el nivell d’inflació.

A Espanya l’elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a partir dels preus en diferents ciutats i establiments d’un cistell de productes i serveis la composició exacta del qual és secreta, però que reflecteix les opcions de consum del país.

Respecte a això, la llista i el pes dels productes es renova cada 5 anys. L’INE ho acaba de fer. Des del passat 31 de gener n’han sortit productes com videocàmeres o DVD enregistrables i hi ha entrat, per exemple, el preu de les subscripcions a serveis com Spotify o Netflix.

Un cop observats els preus, s’elabora l’índex i es compara amb el resultat del mes anterior, de l’any anterior, o es mira l’evolució d’un període més llarg.

Llavors, què és la inflació? La inflació és l’efecte que es produeix quan pugen de manera continuada els preus. És una cosa que podem observar a partir de l’IPC.

En resum, si hi ha inflació, és que la vida s’encareix. La inflació continuada però de manera sostenible no és dolenta. El Banc Central Europeu té com a mandat intentar apropar-la al 2%, però mai sobrepassar aquest nivell. Contràriament, quan els preus baixen de manera continuada, parlem de deflació.

Per què la inflació afecta els meus estalvis?

No és el mateix un euro ara que d’aquí a un mes. El més probable és que amb aquest euro tinguem una capacitat de compra menor. El que passarà és que, per adquirir el mateix, necessitarem d’aquí a poc temps algun cèntim més.

Per tant, si els estalvis no generen cap rendiment, estem perdent diners. No ho fem de manera nominal, perquè tenim la mateixa quantitat guardada, però sí de manera relativa, ja que tindrem menys capacitat de compra.

Llegeix també: La responsabilitat d’estalviar

Posem-ne un exemple. Suposem que els nostres estalvis el 2006 eren de 20.000 euros. A què equivaldria aquesta quantitat avui si haguéssim guardat els diners sota el matalàs? Podem fer l’exercici a partir de les dades de l’INE.

N’obtenim el resultat següent:

  • Inflació entre el desembre del 2006 i el desembre del 2017: 17,8%

  • Pèrdua real: 3.560 euros

Per estar “actualitzats”, els nostres estalvis haurien d’haver generat un rendiment de 3.560 euros.

Ara, amb aquests 20.000 euros podem fer menys coses. Per això la inflació és tan important a l’hora de gestionar els nostres estalvis.

Ja no es tracta de fer veure que tenir els diners sota el matalàs no és una bona idea, sinó que l’IPC ha de passar a formar part de la presa de decisions. On fiquem els diners? Depèn del potencial rendiment i de les previsions d’inflació que es donin.

Previsions

Amb les previsions ens podem avançar. Podem planificar més bé el nostre estalvi. Això no obstant, cal tenir en compte que poden fallar, o que poden aparèixer qüestions sobrevingudes que afectin el nivell de preus.

En tot cas podem destacar-ne les següents:

  • Banc d’Espanya (projeccions macroeconòmiques de desembre 2017)
    • IPC 2018: 1,5%
    • IPC 2019: 1,4%
    • IPC 2020: 1,7%

Llegeix també: Consells per a petits estalviadors, com i quan cal estalviar?

Per al 2018, la mitjana de consens del gener elaborada per Funcas puja a l’1,6%. Coincideix amb la previsió realitzada per CaixaBank. A més, els organismes internacionals també fan les seves previsions per a Espanya:

  • Comissió Europea (CE): 1,4%
  • Fons Monetari Internacional (FMI): 1,5%
  • Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE): 1,3%

El Govern mira l’evolució dels preus en el deflactor del PIB. Es tracta d’un indicador que mesura l’evolució dels preus en general i no a partir d’un cistell creat a mida del consumidor. Hi ha diferències, però les xifres no acostumen a allunyar-se gaire. Aquestes són les que fa servir l’Executiu:

  • 2018: 1,6%
  • 2019: 1,7%
  • 2020: 1,7%

En resum, veiem una evolució de preus a l’alça per als propers mesos, amb unes taxes que s’acosten al 2%, sense superar-lo, és a dir, moderades. Amb això haurem de veure com planifiquem el nostre estalvi.

Temas relacionados