Endeutar-se era un concepte que les famílies pràcticament desconeixien fa quaranta anys. L’administració del pressupost familiar, normalment a càrrec de la mare, tenia com a objectiu l’estalvi a futur mitjançant l’equilibri entre ingressos i despeses. No existien les coses supèrflues.
No es vivia per sobre de les pròpies possibilitats i no faltava mai res que fos fonamental. Així, ho creguin molts avui o no, van créixer generacions i generacions d’espanyols.
Llegeix també: Dedica-li un minut al teu futur. Conceptes financers clau, en menys d’un minut
Mirant cap enrere per provar de buscar alguna vella nova idea amb la qual administrar l’estalvi, des del blog de VidaCaixa hem elaborat aquests punts de l’administració domèstica d’abans que ens poden ser útils avui. Són els següents:
Administració
- Àvies i mares guardaven els tiquets de la compra i, posteriorment, els analitzaven amb l’objectiu de detectar les despeses supèrflues, innecessàries, i els productes dels quals es podia prescindir pel seu elevat preu. Avui, a més, la banca online permet conèixer amb detall les compres que es realitzen. Aquesta pot ser una bona eina per saber per on van els nostres comptes i en què anem gastant els nostres diners.
- A més de no gastar més del que es guanya (regla bàsica de les àvies), controlar les despeses i els ingressos era abans una de les tasques de les administradores domèstiques. S’anotaven les entrades i sortides de diners per controlar com evolucionava el pressupost familiar.
- Podem prescindir del mitjó de l’àvia i no fa falta que aixequem rajoles a casa. Potser obrint un compte d’estalvi remunerat podrem aconseguir el nostre objectiu d’estalvi perfectament.
Cuina
- No llençar el menjar. Les àvies i les mares ho aprofitaven tot. No hi havia aliment que es quedés sense consumir. Hi ha moltes receptes online que es poden fer amb el que sobra a la nevera.
- Menús. Si se sap el que es menjarà, si un es planifica, pot estalviar a la cuina. La llista quan es va al supermercat és fonamental per evitar la compra de productes superflus.
- Aliments frescos. Molts prefereixen comprar poc i molt però, com feien les àvies, el millor per a l’estalvi domèstic és comprar sovint i poc. Els aliments frescos són millors per a la salut (i això també és estalvi futur) i també per a la butxaca (si els consumim quan toca).
- Cuina. És gairebé obligatòria si es vol estalviar. Allunya’t dels menjars preparats, fuig dels telèfons de menjar a domicili. L’estalvi comença a la cuina.
Bany
- Afaitar-se. Els avis canviaven les fulles d’afaitar cada trimestre, aproximadament. Ara la freqüència és setmanal o mensual i això comporta un augment innecessari de la despesa. Cal buscar la manera que més s’ajusti a les nostres necessitats per tal que afaitar-se no es converteixi en una despesa excessiva.
- Gels. Un gel no s’acaba fins que no queda res a l’interior de l’envàs. Les àvies hi tiraven aigua per allargar dos o tres banys més el producte.
- Dentifrici. No s’acaba fins que no s’arriba al final. Hi ha diverses maneres que es poden consultar online per poder aprofitar fins a l’última gota de pasta de dents.
