Què és el deteriorament cognitiu?

Amb el pas del temps, no solament el cos acusa l’envelliment. El cervell també reflecteix el pas dels anys: és el que els metges anomenen deteriorament cognitiu. Aquesta funció engloba capacitats com el llenguatge, el raonament o la resolució de problemes, i, igual que l’organisme i el cos, tendeix a afeblir-se amb l’edat.

Amb l’edat, la memòria, l’atenció i altres capacitats cognitives perden part de la seva agilitat i precisió, un fet normal en el procés d’envelliment. Això no obstant, quan aquest deteriorament cognitiu és més acusat, pot esdevenir un senyal d’alerta de malalties com l’Alzheimer.

De fet, aquesta afecció neurodegenerativa està relacionada amb la malaltia d’Alzheimer i saber més coses sobre el deteriorament cognitiu pot ser crucial tant per detectar-lo com per intentar mitigar-lo. En aquest apunt aprofundim sobre el significat del deteriorament cognitiu i sobre els graus que hi ha. Som-hi!

El deteriorament cognitiu: un símptoma

El deteriorament cognitiu és un símptoma i no una malaltia. El cervell i les connexions neuronals fallen, igual que ho poden fer els genolls o les articulacions. A vegades es deu a l’envelliment mateix i d’altres, com diem, pot ser un símptoma de malalties com l’Alzheimer o la demència.

Sigui per l’envelliment o per altres factors genètics o biològics, el deteriorament cognitiu és l’inici del declivi de les funcions mentals. I què implica? Suposa canvis subtils en la funció mental que, tot i que no alteren significativament la vida diària, poden agreujar-se amb el temps i arribar a dificultar el desenvolupament d’activitats bàsiques.

No és una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma: pot ser degut a l’envelliment normal o estar relacionat amb patologies com la demència o l’Alzheimer.

Com diem, els experts destaquen que el deteriorament cognitiu no és una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma o un grup de símptomes associats amb diversos estats mèdics. I si bé és cert que la pèrdua d’agilitat mental és part natural de l’envelliment, investigacions actuals mostren que actuar a temps pot marcar la diferència.

Què és el deteriorament cognitiu?

El deteriorament cognitiu és la pèrdua gradual de les funcions cognitives, és a dir, les habilitats mentals essencials per al pensament, la memòria, l’atenció, el llenguatge i la resolució de problemes. Es tracta de qualsevol mena de disminució en la funció cognitiva.

Segons la dificultat del pacient per desenvolupar les activitats de la vida diària, el deteriorament cognitiu es pot catalogar en diverses categories:

• Deteriorament lleu, si no pateix cap afectació.
• Demència lleu, moderada o greu en el cas que tingui certa incapacitació.

El deteriorament cognitiu lleu: procés d’envelliment

Un deteriorament cognitiu lleu entra dins de la normalitat del procés d’envelliment mateix i, de fet, no hauria d’interferir en les activitats del dia a dia. Aquesta condició s’acostuma a trobar a mig camí entre l’envelliment normal i les etapes inicials de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

El diagnòstic d’un deteriorament cognitiu lleu fa referència a una etapa en la qual les persones experimenten una disminució en les seves capacitats cognitives més pronunciada que l’envelliment normal, però no prou greu per ser incapacitant o afectar el dia a dia del pacient.

Hi ha moltes maneres de prevenir el deteriorament cognitiu lleu i frenar-ne l’avanç. De fet, pot arribar a ser un procés reversible quan està associat a altres problemes de salut o als efectes secundaris d’alguna medicació.

Hi ha diferents graus de deteriorament cognitiu, de lleu a greu, i conèixer-los és clau per detectar senyals primerencs i actuar a temps.

En altres casos, pot ser un senyal per detectar una depressió, ja que és freqüent que moltes persones amb un trastorn depressiu desenvolupin un deteriorament cognitiu lleu, perquè la depressió en si mateixa pot causar problemes de memòria i de concentració. Si la depressió n’és la causa i es tracta de manera correcta, el deteriorament cognitiu millorarà clarament.

Entre els factors de risc del deteriorament cognitiu lleu, els experts esmenten la seva relació amb patologies cardiovasculars com ara la diabetis, el colesterol o la pressió arterial. D’altres poden tenir a veure amb factors genètics i, d’altra banda, poden arribar a ser molt determinants els hàbits de vida saludables, ja que afectaran directament el seu possible desenvolupament.

Mètodes per frenar el deteriorament cognitiu lleu

Un deteriorament cognitiu lleu pot acabar afectant la vida de la persona que el pateix, sobretot minvant la seva autoconfiança i el seu benestar emocional. Tanmateix, hi ha diversos factors que poden ajudar a prevenir el deteriorament cognitiu.

Estudis recents, com el publicat per The Washington Post i The Times of India, destaquen que fins i tot petites modificacions quotidianes, com ara l’activitat física regular, una dieta saludable, l’estimulació mental o una major interacció social, poden millorar la funció executiva i la velocitat de processament.

• Estimulació cognitiva

Participar en activitats que suposin un repte per al cervell, com ara llegir, aprendre nous idiomes, resoldre trencaclosques, fer sudokus o jugar a jocs d’estratègia. Aquestes activitats poden enfortir les connexions neuronals i millorar la plasticitat cerebral.

• Exercici físic regular

L’exercici augmenta el flux sanguini al cervell. Activitats com ara caminar, nedar o practicar ioga poden ser beneficioses.

• Dieta saludable

Seguir una dieta equilibrada, com ara la dieta mediterrània, rica en fruites, verdures, cereals, peix i oli d’oliva, pot proporcionar nutrients essencials que afavoreixen la salut cerebral.

• Control de factors de risc cardiovascular

Hipertensió, diabetis, obesitat i colesterol alt estan associats amb un risc més alt de patir un deteriorament cognitiu. Mantenir aquests factors sota control mitjançant medicaments i canvis en l’estil de vida pot reduir el risc de deteriorament cognitiu.

• Interacció social

Mantenir relacions socials actives i participar en activitats de grup pot reduir el risc de deteriorament cognitiu. El suport social i l’estimulació emocional tenen un paper important en la salut mental.

• Un son adequat

El son de qualitat és essencial per mantenir una bona memòria. Desenvolupar uns bons hàbits de son, com mantenir una rutina regular per anar a dormir i evitar la cafeïna abans de ficar-se al llit, pot millorar la salut cognitiva.

• Control de l’estrès

Tècniques com la meditació, el mindfulness i la respiració profunda poden ajudar a reduir l’estrès, que s’ha associat amb un risc més gran de deteriorament cognitiu.

Tipus o graus de deteriorament cognitiu

El deteriorament cognitiu es pot classificar en diversos graus segons la gravetat del dèficit cognitiu i el seu impacte en la vida diària del pacient. Aquesta classificació es basa en l’avaluació de la capacitat del pacient per efectuar les activitats quotidianes.

• Deteriorament cognitiu lleu

El deteriorament cognitiu lleu es caracteritza per un deteriorament subtil de la memòria i algunes funcions cognitives superiors, com l’atenció i el llenguatge. Tot i que aquests dèficits poden ser percebuts pel pacient o els seus familiars, sovint no es poden diagnosticar o detectar clínicament mitjançant proves estàndard.

A més, no solen tenir repercussions significatives en la capacitat del pacient per dur a terme les activitats diàries. Aquest grau de deteriorament cognitiu és una etapa primerenca i no sempre avança cap a un grau superior.

• Demència lleu

En aquesta etapa, el deteriorament cognitiu comença a influir en l’autonomia del pacient, si bé de manera lleu. Les activitats quotidianes senzilles es poden començar a veure afectades.

Es caracteritza per la desorientació del pacient en el temps i l’espai, i el pacient pot oblidar noms de persones molt conegudes o esdeveniments recents. També és comú notar canvis en la conducta, com ara irritabilitat o canvis d’humor. Tot i aquests problemes, el pacient pot mantenir un grau raonable d’independència amb ajuda ocasional.

• Demència moderada

Implica un deteriorament cognitiu més evident, ja que l’afecció es percebrà tant en les habilitats cognitives com en les d’autonomia i gestió bàsica. El pacient té problemes de comprensió, es desorienta en el temps i l’espai, i els errors en el càlcul numèric poden ser comuns.

Activitats de la vida diària, com ara cuinar, fer servir el mòbil o gestionar medicaments, són més complicades per al pacient. A més, les activitats bàsiques, com vestir-se o rentar-se, es comencen a deteriorar de manera progressiva. En aquesta etapa, els problemes de conducta són comuns i poden tenir episodis d’agressivitat, ansietat o depressió.

• Demència greu

En aquests casos, el deteriorament cognitiu serà generalitzat, ja que es detectarà la pèrdua gairebé total de la memòria i una incapacitat per fer, fins i tot, les activitats més bàsiques de la vida diària.

El pacient acostuma a ser incapaç de comunicar-se de manera coherent i la dependència per a la seva cura personal és total, i aquesta és una de les principals característiques d’aquesta etapa. Aquesta fase avançada de la demència és molt debilitant i afecta greument la qualitat de vida del pacient i dels seus cuidadors.

Com es pot frenar el deteriorament cognitiu: símptomes i causes

És important tenir en compte que un cert grau de disminució de la funció cognitiva és normal a mesura que envellim. Per exemple, és comú experimentar una disminució en la velocitat amb què es processa la informació i en la capacitat de recordar noms i detalls específics.

Les causes del deteriorament cognitiu són variades i inclouen factors genètics, malalties neurodegeneratives, problemes cardiovasculars, traumatismes cranials i un estil de vida poc saludable. És fonamental identificar i abordar aquests factors de risc com més aviat millor.

Pel que fa als símptomes més comuns a partir dels quals es pot detectar l’aparició d’un deteriorament cognitiu, hi ha la pèrdua de memòria, la dificultat per concentrar-se, problemes amb el llenguatge i la comunicació, dificultat per planificar i organitzar, i canvis en el comportament o la personalitat.

L’acompanyament i el seguiment professional poden marcar la diferència a l’hora de minimitzar el deteriorament cognitiu

Un assaig clínic publicat a la revista JAMA (Journal of the American Medical Association) el juliol del 2025 va comparar dos programes d’intervenció multidimensional (exercici, dieta MIND, estimulació cognitiva, vincle social i control cardiovascular) en adults grans en risc. Els resultats van mostrar una millora cognitiva significativament més gran amb el programa estructurat, amb activitats planificades i guiades, incloent-hi exercici físic regular, estimulació cognitiva i contacte físic, respecte a un altre autoguiat, sense seguiment ni acompanyament.

D’aquesta manera, s’ha demostrat que el mateix pla de vida saludable funciona millor si està ben organitzat i supervisat. No n’hi ha prou amb “saber” que cal menjar bé, moure’s i estimular la ment: seguir un programa guiat multiplica els beneficis.

Això reforça la idea que els adults grans, i les seves famílies, haurien de disposar de programes de prevenció estructurats, sigui en centres de dia, grups comunitaris o programes de salut, en comptes d’intentar fer-ho sols.

En resum

El deteriorament cognitiu és un senyal d’alerta que no s’ha d’ignorar. Tot i que l’envelliment natural comporta una certa pèrdua d’agilitat mental, detectar-ne a temps els símptomes i adoptar hàbits saludables pot marcar la diferència. Mantenir el cervell actiu, cuidar la salut cardiovascular i fomentar les relacions socials són les millors eines per reduir el risc d’una evolució cap a la demència.