Llistat de contingut
Grans zones del planeta s’estan marcint i degradant a un ritme accelerat a conseqüència de l’activitat humana i del canvi climàtic. La petjada que deixem al planeta és cada vegada més visible, sobretot a la terra. Preocupa que el canvi climàtic hagi multiplicat els seus efectes sobre terres i zones que ja estaven afectades, de manera que la situació és tan alarmant que ja no és possible la reversió, però encara queda l’esperança que es pugui frenar.
T’ho expliquem tot sobre el fenomen de la desertificació, que afecta moltes parts del món amb un impacte negatiu en el medi ambient i en la vida de les persones. Descobreix què és la desertificació, les seves causes i les conseqüències, en aquest apunt, on també analitzem les solucions que poden ajudar a combatre aquest problema global per intentar restaurar la degradació.
Què és la desertificació i com ens pot canviar la vida?
Fa prop de 30 anys l’ONU va començar una lluita contra la desertificació, en un moment en què la conscienciació sobre aquesta emergència climàtica era molt menor que avui dia, però ja llavors es va reconèixer la desertificació com “el procés de degradació de les terres en zones àrides, semiàrides i subhumides seques com a resultat de diversos factors climàtics i humans”, tal com recull l’ONU.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
Això no obstant, amb el canvi climàtic, aquests factors no han fet res més que multiplicar-se i actualment és considerat un dels principals problemes ambientals del planeta. Així, la desertificació és un procés pel qual terres prèviament fèrtils i productives es converteixen en zones àrides, semiàrides o desèrtiques.
El risc de desertificació està molt estès i comprèn més de 100 països, alhora que afecta amb més incidència algunes de les poblacions més pobres i vulnerables, ja que l’agricultura de subsistència és comuna en moltes de les regions damnificades.
A mesura que la desertificació avança, la terra perd la capacitat de sostenir la vida vegetal i animal, fet que al seu torn afecta la subsistència de les comunitats que depenen d’aquestes àrees. Per tant, és un fenomen brutal per a la natura que porta a la desaparició de la vegetació a les zones més afectades.
La desertificació no vol dir pas que s’hagin d’expandir els deserts, com es podria deduir del terme, ni tan sols es refereix al fet que s’hagin de fer més grans els paisatges desolats i àrids, sinó que és possible que en zones on hi ha vida, deixi d’haver-n’hi o es perdi, per la qual cosa la desertificació es manifesta de moltes altres maneres, i pot portar conseqüències com la degradació i pèrdua de biodiversitat o com l’erosió del sòl. Aquest procés amenaça la sostenibilitat d’ecosistemes sencers i representa un repte ambiental i social de gran envergadura.
La nostra petjada: aquestes són les causes de la desertificació
La desertificació té múltiples causes que, a més, poden ser també conseqüències les unes de les altres i que interactuen entre si. Però si cal destacar-ne alguna per damunt de la resta, sens dubte aquesta és la nostra pròpia petjada; les activitats humanes, com la desforestació o la sobreexplotació dels aqüífers, entre d’altres, acceleren la desertificació.
Evidentment, s’afegeixen a l’equació tots els efectes que comporta el canvi climàtic, el qual, d’altra banda, continua sent impulsat per l’ésser humà i tot l’impacte que provoca sobre la natura. Així, segons l’ONU, dos terços de la Terra estan immersos en un procés de desertificació i el 2050 es perdran 1,5 milions de quilòmetres de terres agrícoles, és a dir, l’equivalent a tota la superfície cultivable de l’Índia. Cada any més de 24.000 milions de tones de sòl fèrtil desapareixen al món.
Tot i així, es poden enumerar moltes altres causes que han influït en el fet que s’agreugi la desertificació del sòl. T’expliquem com han afectat algunes d’aquestes causes, contribuint al desastre actual:
1. Canvi climàtic
Com hem esmentat, el canvi climàtic és un factor important en la desertificació. Els augments en la temperatura global i els patrons climàtics impredictibles poden portar a sequeres més intenses i prolongades, la qual cosa afecta la disponibilitat d’aigua i la capacitat de la terra per mantenir la vegetació.
2. Activitat humana
L’activitat humana és la més nociva contra el nostre propi planeta. Cadascuna de les activitats amb què exercim una explotació del medi natural té un paper crucial en la desertificació. La desforestació, l’agricultura intensiva, el sobrepasturatge i la urbanització inadequada poden esgotar la capa fèrtil del sòl i erosionar la terra, deixant-la vulnerable a la degradació.
3. Sobreexplotació de recursos
Necessitaríem 1,7 planetes Terra per poder satisfer tota la demanda actual, ja que estem sobreexplotant els recursos naturals per damunt de la capacitat de regenerar-se que té la mateixa natura. L’extracció excessiva de recursos naturals agreuja la desertificació. Quan s’extreu aigua a un ritme més ràpid del que la recàrrega natural pot reposar-la, els aqüífers s’esgoten, cosa que afecta la vegetació i la qualitat del sòl.
4. Pràctiques agrícoles inadequades
L’ús de pràctiques agrícoles no sostenibles, com el monocultiu i l’ús excessiu de productes químics, pot fer malbé el sòl i disminuir-ne la fertilitat. La manca de rotació de conreus i l’erosió del sòl sovint deriven en la pèrdua de terres agrícoles productives.
5. Urbanització sense planificació
El creixement no planificat de les àrees urbanes porta a la destrucció de terres fèrtils i la compactació del sòl, fet que redueix la seva capacitat per retenir aigua i mantenir la vegetació.
Les conseqüències de la desertificació
Quan la terra esdevé un desert, la seva capacitat per mantenir la vida, animal o humana, disminueix dràsticament. No hi creixen les plantes ni els aliments, l’aigua ni tan sols n’emergeix ni es pot recollir, i així, tot rastre de vida desapareix o es desplaça. Segons l’Atles Mundial de la Desertificació de la Comissió Europea, més del 75% de la superfície terrestre ja està degradada i el 90% podria arribar a estar-ho el 2050. El Centre Comú de Recerca de la Comissió va descobrir que una àrea total de la meitat de la mida de la Unió Europea (4,18 milions de quilòmetres quadrats) es degrada anualment, i Àfrica i Àsia són les més perjudicades.
Aquestes són les xifres més impactants sobre les conseqüències que té la desertificació de la Terra. Concretament, passa per la pèrdua de la biodiversitat i de la vida de moltes espècies, la incertesa alimentària per la pèrdua de collites o la disminució de rendiments de la terra, la pèrdua de la capa verda i la massa forestal del planeta, així com la reducció de les reserves d’aigua potable per la pèrdua d’aqüífers, a més del risc de malalties molt contagioses.
Solucions per combatre la desertificació
Sortosament, hi ha solucions per combatre la desertificació i almenys pal·liar-ne els efectes en les terres ja degradades. Aquestes solucions impliquen la col·laboració de governs, comunitats locals i organitzacions internacionals.
De fet, Nacions Unides va establir la Convenció de Lluita contra la Desertificació, en la qual 122 països es van comprometre a assolir objectius per pal·liar la degradació de la terra, de la mateixa manera que en l’Acord de París sobre el clima. En aquest cas, els esforços impliquen treballar amb els agricultors per salvaguardar les terres de conreu, reparar les terres degradades i gestionar el subministrament d’aigua de manera més eficaç.
També s’ha promogut la Iniciativa de l’anomenada Gran Muralla Verda per restaurar 100 milions d’hectàrees a 20 països d’Àfrica per al 2030. Al nord de la Xina s’està duent a terme una actuació semblant, ja que el govern xinès està plantant arbres al llarg de la frontera del desert per evitar que s’extingeixi la vegetació.
L’ús sostenible de la terra implica la implementació de pràctiques agrícoles i ramaderes que conservin la fertilitat del sòl i evitin l’erosió. Això inclou la rotació de conreus, l’agroforesteria i el pasturatge controlat.
A més, la reforestació i la restauració ecològica són estratègies importants per recuperar terres degradades. Plantar arbres i restaurar la vegetació autòctona ajuda a millorar la qualitat del sòl i redueix l’erosió, però també cal controlar l’explotació dels recursos naturals i fer una gestió sostenible de l’aigua.
Mirant el futur, l’educació i la conscienciació són fonamentals per involucrar tothom contra la desertificació. La comprensió de les causes i conseqüències de la desertificació pot inspirar accions locals però, sens dubte, cal l’actuació dels governs i de les empreses a través de mesures i polítiques reguladores que puguin sostenir les pràctiques més perjudicials per al medi ambient i la terra.
Conclusió
La desertificació és un repte global que requereix una resposta col·lectiva. Comprendre’n les causes i conseqüències és el primer pas per abordar aquest problema. L’adopció de pràctiques d’ús sostenible de la terra, la reforestació, la gestió eficient de l’aigua i l’educació són part de la solució. Prenent mesures en l’àmbit local i global, podem mitigar la desertificació i preservar la salut del nostre planeta per a les generacions futures. Junts podem marcar la diferència en la lluita contra la desertificació i construir un món més sostenible.
