Nadal és el moment de l’any en què tirem la casa per la finestra. És eufòria, regals i no mesurar. Vivim en una societat en la qual, ja per si mateixa, es convida al consumisme. El mercat ens ofereix contínuament productes i serveis que, encara que no els necessitem, pensem que ens faciliten la vida, ens fan més feliços, més poderosos o més atractius.
Regalem més del que els altres aprecien. Regalem sense sentit, comprant per comprar, per cobrir l’expedient. Deu bufandes, cinc pijames, set perfums. Regalar ens fa sentir bé, perquè ens agrada veure gaudir i il·lusionar l’altre. Però les compres de Nadal normalment no cobreixen aquest sentiment. És comprar per comprar.
Un consum responsable implica controlar la quantitat de regals que comprem, els diners que hi invertim, i que la despesa que duem a terme contribueixi a la sostenibilitat del medi ambient i de la mà d’obra.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
Aquí et deixo uns consells per sentir-te orgullós de les teves compres nadalenques. Perquè res ens fa sentir tan bé com actuar d’acord amb la nostra escala de valors.
-
Més no és sinònim de “com t’estimo”. Educa els teus fills perquè aprenguin a donar valor al que reben. Els acolorits catàlegs de regals o els anuncis de nens feliços que es porten bé mentre juguen a jocs que s’arraconen a les primeres de canvi, confonen nens i pares. Parla amb els teus fills petits i amb els menys petits. Explica’ls que els Reis Mags o el Pare Noel han de repartir regals en moltes cases. Comenta’ls que el valor del regal consisteix a pensar en la persona, a poder tenir temps per gaudir-ne, i no pas en la quantitat de regals.
-
Amic invisible. És una de les millors maneres de no comprar un munt de regals per a tothom. Amb l’amic invisible cadascú s’ha d’ocupar només d’un altre. Així li dedicarà més temps, més atenció i podrà personalitzar-lo més.
-
Preu just. Es pot posar un valor econòmic màxim per als regals que es consensuï amb tots. Pensa en els pressupostos de la família. Hi ha persones que van més folgades econòmicament parlant i d’altres a qui els costa més fer regals. El regal més car no és símbol de poder, ni d’amor. És símbol que tens més diners. Malgrat que hi ha gent molt generosa que és molt sacrificada i dona el que no té, no és aquí on hi ha el valor. El valor rau en altres valors nadalencs. El temps de qualitat que passem en família i amb els amics, compartir, ajudar a qui ho necessita, fins i tot el fet d’intentar ser més bona persona, encara que sigui en aquests dies.
-
Va per tu! Si decidim gastar menys en les compres de Nadal, no seria genial destinar part dels diners que estalviem a alguna persona o associació que sí que els necessiti de veritat? Decideix amb els teus fills a qui anirà destinada aquesta part del pressupost.
-
Compra, en la mesura que els regals escollits t’ho permetin, en botigues de comerç just. Explica a qui fas el regal per què l’has triat, per què aquesta botiga, la responsabilitat que suposa comprar en el comerç just, etc. De ben segur que així trobarà un valor afegit al regal.
-
Compra en petits comerços. Els comerços petits solen tenir productes més exclusius, cuiden més els detalls, t’assessoren amb una atenció més personalitzada i contribueixes a fer que puguin continuar existint. Els grans magatzems i les cadenes comercials generen un nivell de competitivitat amb preus, horaris i varietat, que acaben fent desaparèixer les botigues de barri.
-
Pensa en la persona, en els seus gustos, en allò que necessita, en el que li fa il·lusió. A mi m’il·lusiona molt més un bloc de notes de colors i una capsa de retoladors que no pas un perfum.
-
No deixis les compres per a última hora. Les presses ens porten a prendre decisions impulsives. Busques de pressa i corrents com anar ratllant regals de la llista, però ho fas sense pensar. En aquest moment estàs tan atabalat que t’importa menys passar-te del pressupost, perquè comprar en aquest moment et treu l’angoixa de tenir regals pendents de comprar.
I recorda’t de l’alimentació responsable amb tants sopars i dinars. No s’acaba el món. Tranquil, després de Reis els escamarlans es continuen reproduint. Ni cal pagar-los a preu d’or ni cal comprar-ne més dels que es puguin consumir.
