Tercera edat a la ciutat: prevenció i urbanisme intel·ligent
La ruta de la teva vida

Tercera edat a la ciutat: prevenció i urbanisme intel·ligent

Desembre 23, 2020 5 min 9 vegades compartit

Com es pot fer que la gent gran gaudeixi de més qualitat de vida i com es pot aconseguir que visquin en habitatges en els quals l’accessibilitat no sigui un impediment per al dia a dia? Aquestes són dues de les premisses en què es van basar sengles conferències del Longevity World Summit 2020 pronunciades per l’alcalde de Premià de Mar, Josep Triadó, i la directora d’Estratègia i Màrqueting del Grup MDP i Vicepresidenta Executiva de la Fundació Mutua de Propietarios, Laura López.

Les societats dels països occidentals cada vegada són més longeves. Aquest augment progressiu de l’edat de la població obliga a replantejar molts aspectes del món que ens envolta. És en aquest context que aquest desembre s’ha celebrat la primera edició del Longevity World Summit 2020 (LWS2020), un esdeveniment online creat per la Universitat de Barcelona i el Longevity Institute per estudiar, analitzar i reflexionar sobre els reptes complexos que afronta una societat cada cop més madura.

Sota el títol Tercera edat a les ciutats: prevenir abans que curar, l’alcalde de Premià de Mar, Josep Triadó, va detallar en la seva ponència com el seu municipi treballa per adaptar-se al fenomen de la longevitat. Triadó va posar en valor totes les iniciatives de la localitat del Maresme destinades a afavorir la integració de les persones grans en el seu entorn social i facilitar l’accés als serveis municipals a aquest col·lectiu.

Atès que la gent gran gaudeix cada vegada més d’una millor salut mental i física quan es jubila, el municipi va decidir “aprofitar” l’experiència d’aquest col·lectiu i “mantenir la seva capacitat física i emocional durant el màxim temps possible”. “És important que transmetin coneixements i valors a les següents generacions”, sosté l’alcalde de Premià de Mar.

Com que la pandèmia ha afegit una dificultat extra a aquest col·lectiu, que ha fet més evidents les seves vulnerabilitats, especialment en aquelles persones amb un deteriorament físic més acusat, Triadó afirma que, a més de reforçar la sanitat, cal actuar en l’àmbit de la prevenció perquè hi hagi “el mínim de gent vulnerable possible”.

Com s’aconsegueix això? Segons la seva opinió, per pal·liar la decadència física i intel·lectual de les persones grans cal posar l’accent a apostar per la salut i l’esport. “Quan passi la pandèmia ampliarem espais públics a l’exterior per a activitats esportives per a la gent gran”, explica. D’altra banda, en el terreny intel·lectual, des del Consistori es busca implicar la gent gran en entitats i associacions amb l’objectiu d’aprofitar el “talent sènior” per a les noves generacions.

“Busquem posposar al màxim el moment en què les persones grans comencen a voler quedar-se a casa i, finalment, es fa evident el deteriorament físic i mental”, detalla.

accessibilitat urbanistica

És en aquest punt que posa en valor les iniciatives assistencials i d’habitatge que parteixen de l’Ajuntament de la localitat. D’una banda, els habitatges tutelats amb un centre de dia a la planta baixa. “Es tracta de persones que tenen la seva vida privada en un apartament amb serveis comuns”, explica. D’altra banda, el cohousing: comunitats més àmplies, amb elements comuns i serveis essencials (bugaderia, neteja, etcètera) i no essencials (pràctica esportiva, serveis estètics, culturals, etcètera). “Són comunitats molt interessants de cara al futur perquè permeten individualitat i també perquè conviden a fer activitats per a totes les edats per als veïns”, sosté.

En l’àmbit de l’habitatge, la directora d’Estratègia i Màrqueting del Grup MDP i Vicepresidenta Executiva de la Fundació Mutua de Propietarios, Laura López, que també va participar en el Longevity World Summit 2020 amb la conferència Accessibilitat i urbanisme intel·ligent per a la tercera edat, va fer una radiografia detallada de com són les cases on resideix la gent gran a Espanya i quins són els seus principals problemes.

Segons les dades d’un estudi recent d’MDP, a Espanya hi ha 1,8 milions de persones amb mobilitat reduïda que depenen d’un tercer. Aquesta dependència condiciona completament la seva vida, com també ho fa el lloc on viuen. El portal i les escales amb els elements que produeixen més limitacions i disposar o no d’ascensor esdevenen un fet diferencial.

L’anàlisi presentada per López indica que tan sols un 12% dels edificis on viuen persones amb mobilitat reduïda han rebut alguna ajuda de l’Estat i que un 60% dels enquestats en l’informe no requereixen cadira de rodes tot i que presenten problemes de mobilitat. És per això que s’ha posat en marxa una app, Zero Barreras, per mesurar l’accessibilitat d’un edifici, amb l’objectiu de prendre les mesures pertinents en el cas que es considerin necessàries.

Temes relacionats