Iñigo de Barron Listat de continguts
Íñigo de Barrón
Les assegurances no són gaire populars entre els ciutadans. És habitual pensar que es paga una quantitat important i després es fan servir poc o gens, de manera que semblen uns diners perduts. Això no obstant, a la pràctica funcionen com un paraigua econòmic quan arriben els problemes. En el cas de les assegurances de vida, la seva finalitat és protegir la família davant una mort, ja que eviten situacions de pèrdua d’ingressos que històricament han suposat dificultats greus per a moltes llars.
✔️ Quan una assegurança de vida desgrava
- Assegurança de vida estalvi (PIES, PPA, AIELT, mixtes)
- Assegurança de vida vinculada a hipoteca (només habitatge habitual comprat abans del 2013)
- Assegurança de vida afecta a activitat de l’autònom
❌ Quan NO desgraven
- Assegurances de vida tradicionals (només risc, sense estalvi)
- Assegurances de vida no afectes a l’activitat de l’autònom
- Assegurances contractades per precaució (sense obligació legal)
Les assegurances que no es desgraven
Idea clau: Les assegurances de vida tradicionals no poden desgravar.
Tot i que el sentit comú recomana la prudència de disposar d’una assegurança de vida, sobretot quan hi ha deutes a llarg termini, com una hipoteca, no és un producte que sempre es pugui desgravar. Les que no desgraven en cap cas són les assegurances de vida “normals” o tradicionals que proporcionen protecció als beneficiaris amb la suma assegurada quan mor el titular durant la vigència del contracte.
Calcula el preu de la teva assegurança
Aquí no s’acumula estalvi, és a dir, no es tornen els diners (llevat d’algunes excepcions, com les assegurances de vida sencera amb rescat). Aquestes primes són més baixes perquè només cobreixen el risc de mort. La durada varia i es pot renovar o no cada any. La prima anirà pujant paral·lelament a l’edat del titular (i altres factors), ja que el risc de mort augmenta.
Els beneficiaris solen ser els familiars o els qui es trien per rebre els diners a la mort del titular. En resum: pagues per protecció, no per inversió.
Les assegurances que sí que es desgraven
Idea clau: Les assegurances de vida només es desgraven en tres casos concrets.
En aquestes assegurances de vida cal complir les condicions concretes que estableix l’Agència Tributària. En resum, són tres casos en què les assegurances de vida desgraven:
- Quan són assegurances de vida estalvi.
- Quan estan vinculades a una hipoteca anterior al 2013.
- Quan són afectes a l’activitat professional d’un autònom.
Sí, una assegurança de vida pot desgravar en la renda, però només en tres casos: estalvi, hipoteca anterior al 2013 o activitat professional de l’autònom.
Assegurança de vida estalvi
Aquest tipus de pòlissa té una doble funció: cobrir la mort del titular de la pòlissa i ser un instrument d’estalvi per a quan arribi la jubilació.
La característica principal d’aquest producte és que una part de la prima s’inverteix o es destina a un compte d’estalvi que genera rendiments amb el temps. Es poden recuperar tots els diners de cop quan s’arriba a certa edat (per exemple, 60 o 65 anys), o es pot rebre un capital o renda mensual. En el cas de mort, seran els teus hereus els que percebran les quantitats estalviades. Els diners acumulats no es perden.
A canvi d’aquesta doble funció, és més cara que l’assegurança de vida simple perquè inclou la part d’estalvi, a més de l’assegurança de vida. Però disposa de l’avantatge fiscal de tenir beneficis tributaris pel fet de destinar-se a la jubilació. El rendiment que ofereixen és variable, depenent de les asseguradores i, sobretot, dels tipus d’interès de cada moment. Si són alts, el rendiment ofert acostuma a ser més gran, i el contrari, quan els tipus són baixos.
Edat ideal per contractar una assegurança de vida estalvi
Edat recomanada: entre 35 i 45 anys, per estabilitat econòmica i temps per generar rendibilitat.
- No tributa any a any: funciona amb diferiment fiscal.
- Es tributa només quan es rescaten els diners.
- Sol ser més avantatjós tributar en jubilació, quan els ingressos són menors.
A Espanya hi ha diverses modalitats dins de les assegurances de vida estalvi. Aquestes són les més habituals:
- PIES. Pla Individual d’Estalvi Sistemàtic. Les aportacions no desgraven, però si es manté 5 anys i es cobra com a renda vitalícia, els guanys pràcticament no tributen.
- PPA. Pla de Previsió Assegurat. Les aportacions sí que desgraven (fins a 1.500 €/any, ampliable a 10.000 € si també s’aporten a plans d’ocupació).
- AIELT. Assegurança Individual d’Estalvi a Llarg Termini. No desgrava, però si es manté 5 anys i no supera els 5.000 € anuals, els rendiments en queden exempts.
- Assegurances d’estalvi mixtes.
Assegurança de vida vinculada a la hipoteca
L’assegurança de vida vinculada a la hipoteca només desgrava si:
- L’habitatge és l’habitual.
- Va ser adquirit abans de l’1 de gener de 2013.
- La prima de l’assegurança es pot incloure dins de la deducció per inversió en habitatge habitual (15% sobre un màxim de 9.040 €).
L’assegurança es considera despesa associada al finançament del préstec. És important saber que si l’habitatge es va comprar a partir de l’1 de gener de 2013, ja no hi ha deducció per habitatge habitual i, per tant, tampoc per l’assegurança de vida vinculada.
Assegurança de vida que es desgrava a l’autònom
No totes les assegurances de vida dels autònoms es desgraven, ja que depenen de l’ús al qual es destinin. Si l’assegurança només cobreix la mort i no està relacionada amb l’activitat professional, no és deduïble en l’IRPF. En aquest cas es considera una despesa personal, no empresarial. Això no obstant, si l’assegurança és afecta a l’activitat, sí que desgrava.
Què vol dir que l’assegurança és afecta a l’activitat?
Per a l’Agència Tributària és afecta quan ho exigeix el client o la normativa per exercir, com les que cal contractar per accedir a un contracte o les que tenen els advocats, els metges o els arquitectes per cobrir riscos professionals. També és deduïble quan és part d’una mutualitat alternativa al RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) al qual s’han de donar d’alta, en iniciar la seva activitat, els treballadors per compte propi.
És a dir, si es contracta per obligació, sí que és desgravable, però si es fa per precaució, no. Les assegurances de vida contractades per autònoms, en el marc de la seva activitat professional, es poden deduir com a despesa, però amb límits: 500 euros per persona assegurada, o 1.500 euros en cas de discapacitat.
Per descomptat, l’assegurança ha de ser contractada amb una entitat asseguradora degudament autoritzada pel Banc d’Espanya. Cal aportar la documentació necessària que acrediti el pagament de les primes perquè es pugui desgravar l’assegurança de vida en la declaració de la renda.
Caselles de la declaració on s’inclouen les assegurances
Les assegurances de vida no sempre desgraven, però les que ho fan poden aportar un benefici fiscal important si s’apliquen a la casella correcta.
Un dubte habitual és on s’inclou l’assegurança de vida en la declaració de la renda. Aquestes són les caselles clau:
| Tipus d’assegurança | On s’inclou? |
| Assegurança de vida estalvi | Casella 32 / 35 |
| Assegurança vinculada a hipoteca | 547 – 548 |
| Assegurança autònom afecta a activitat | 200 |
| Assegurança anterior al 1994 | 44 |
- Casella 32: Els rendiments derivats de contractes d’assegurança de vida o invalidesa, i operacions de capitalització.
- Casella 35: Quan es tracti de rendiments procedents d’assegurances de vida, dipòsits i contractes financers que instrumentin Plans d’Estalvi a llarg termini, com els que s’han descrit anteriorment.
- Casella 44: Els capitals diferits d’assegurances de vida en el rendiment dels quals s’aplica la disposició transitòria 4a de la llei.
Aquest cas s’inclou només si aquesta assegurança va ser contractada abans del 31 de desembre de 1994. En aquest cas, el rescat (per jubilació o venciment) sí que es pot considerar un “capital diferit” i sí que es pot beneficiar de la reducció de la disposició transitòria 4a.
Si l’assegurança de vida estalvi és més recent (com la majoria de les actuals del tipus PIES, AIELT, Unit Linked, etc., de les quals s’ha parlat en aquest apunt), no és aplicable la disposició transitòria, i tributa com a rendiment del capital mobiliari en la base de l’estalvi, sense reducció.
- Casella 547 (tram estatal) – Casella 548 (tram autonòmic): En el cas de l’assegurança de vida vinculada a hipoteca (deducció per habitatge habitual adquirit abans del 2013).
- Casella 200: Quan es té contractada una assegurança vinculada a activitat professional, com a autònom.
És adequat recordar que els canvis normatius, autonòmics o d’interpretació poden modificar la casella o els requisits aplicables cada any.
Conclusió
En definitiva, no totes les assegurances de vida es desgraven, però hi ha tres situacions en les quals sí que es poden aplicar avantatges fiscals: quan es tracta d’una assegurança de vida estalvi, quan l’assegurança està vinculada a una hipoteca anterior al 2013, i quan l’autònom contracta l’assegurança afecta a la seva activitat professional. A més, és fonamental saber on s’inclou l’assegurança de vida en la declaració per tal que la deducció s’apliqui correctament. Revisar cada cas i la normativa vigent et permetrà aprofitar totes les opcions disponibles sense errors en la renda.
