Una assegurança de vida desgrava a la declaració de la renda 2026?

Les assegurances no són gaire populars entre els ciutadans. És habitual pensar que es paga una quantitat important i després es fan servir poc o res, per la qual cosa semblen uns diners desaprofitats. No obstant això, a la pràctica funcionen com un paraigua econòmic quan arriben els problemes. En el cas de les assegurances de vida, la seva finalitat és protegir la família en cas d’una mort, evitant situacions de pèrdua d’ingressos (amb obligacions importants, com la hipoteca o altres deutes) que històricament han suposat dificultats greus per a moltes llars.

✔️ Quan una assegurança de vida té avantatges fiscals

• Assegurança de vida estalvi (PIES, PPA, SIALP, mixtes).
• Assegurança de vida vinculada a hipoteca (només habitatge habitual comprat abans de l’1 de gener de 2013 i si l’assegurança està vinculada al finançament).
• Assegurança de vida afectada per activitat econòmica de l’autònom.

❌ Quan NO desgraven

• Assegurances de vida tradicionals (només cobreix el risc, sense estalvi).
• Assegurances de vida no afectes a l’activitat de l’autònom.
• Assegurances contractades per precaució (sense obligació legal).

Les assegurances que no es desgraven

Idea clau: Les assegurances de vida tradicionals no poden desgravar.

Tot i que el sentit comú recomana la prudència de tenir una assegurança de vida, sobretot quan hi ha deutes a llarg termini, com una hipoteca, no és un producte que sempre es pugui desgravar. Les que no desgraven en cap cas són les assegurances de vida “normals” o tradicionals que proporcionen protecció als beneficiaris amb la suma assegurada quan mor el titular durant la vigència del contracte.

Una assegurança de vida no sempre desgrava a la renda 2026: depèn del tipus de pòlissa i de la seva finalitat. Només tenen avantatges fiscals en casos concrets, com ara assegurances d’estalvi, hipoteques anteriors al 2013 o activitat d’autònoms.

En aquests productes, no s’acumula estalvi, és a dir, no es retornen els diners (llevat d’algunes excepcions com assegurances de vida sencera amb rescat); es paga als hereus en cas de defunció del titular. Les primes són més baixes perquè només cobreix el risc de mort. La durada varia i es pot renovar cada any o no. La prima anirà pujant en paral·lel a l’edat del titular (i altres factors, com ara les malalties), ja que el risc de mort augmenta.

Els beneficiaris acostumen a ser els familiars o els qui s’escullen per rebre els diners quan mor el titular. En resum: pagues per protecció, no per inversió.

Les assegurances que sí que es desgraven

Idea clau: Les assegurances de vida només es desgraven en tres casos concrets.

Perquè una assegurança de vida desgravi ha de complir les condicions concretes que estableix l’Agència Tributària. Aquests són els tres casos en què les assegurances de vida desgraven:

• Quan són assegurances de vida estalvi.
• Quan estan vinculades a una hipoteca anterior al 2013.
• Quan són afectes a l’activitat professional d’un autònom.

Assegurança de vida estalvi

Aquest tipus de pòlissa té una funció doble: cobrir la mort del titular de la pòlissa i ser un instrument d’estalvi a mitjà o llarg termini, sovint orientat a la jubilació.

La principal característica d’aquest producte és que part de la prima es destina a l’estalvi o a la inversió, la qual cosa genera rendiments amb el temps. En funció del tipus d’assegurança, aquest estalvi pot tenir un interès garantit o estar vinculat a actius financers, assumint més o menys risc. El capital acumulat es pot recuperar en forma de pagament únic o com a renda periòdica, encara que les condicions de rescat (terminis, penalitzacions o liquiditat) varien segons el producte. En cas de defunció, els beneficiaris perceben el capital assegurat o el valor que tinguin els actius en aquell moment. Els diners acumulats no es perden.

A canvi d’aquesta doble funció és més car que l’assegurança de vida simple perquè inclou la part d’estalvi, a més de l’assegurança de vida. Però té l’avantatge fiscal de tenir beneficis tributaris per destinar-los a la jubilació. El rendiment que ofereixen és variable, segons les asseguradores i, sobretot, els tipus d’interès de cada moment. Si són alts, el rendiment ofert acostuma a ser més gran; passa el contrari quan els tipus estan baixos.

Edat ideal per contractar una assegurança de vida estalvi

Edat recomanada: entre 35 i 45 anys, per estabilitat econòmica i temps per generar rendibilitat.

• No tributa any rere any: funciona amb diferiment fiscal.
• Es tributa només en rescatar els diners.
• Acostuma a ser més avantatjós tributar ja jubilat, quan els ingressos són menors i, per tant, el tipus de l’IRPF és més baix.

A Espanya hi ha diverses modalitats dins de les assegurances de vida estalvi. Aquestes són les més habituals:

• PIES. Pla Individual d’Estalvi Sistemàtic. Pot tenir interès garantit o estar vinculat a inversió. Les aportacions no desgraven, però si es manté 5 anys i es cobra com a renda vitalícia (tot i que admet aportacions flexibles), els guanys pràcticament no tributen. 
• PPA. Pla de Previsió Assegurat. És semblant a un pla de pensions, però amb interès garantit. Les aportacions sí que desgraven (fins a 1.500 €/any, ampliable a 10.000 € si també s’aporten a plans d’ocupació). Es tributa com a rendiment del treball a l’hora del rescat.
• SIALP. Assegurança Individual d’Estalvi a Llarg Termini. Dissenyada per a un estalvi conservador. No desgrava, però si es manté 5 anys i no supera 5.000 € anuals, els rendiments en queden exempts.
• Assegurances d’estalvi mixtes. Són aquelles que combinen protecció (risc de mort) i acumulació de capital, però a més integren diferents estructures financeres dins del mateix producte (per exemple, part garantida + part invertida). Els productes més coneguts són els Unit linked amb garantia parcial, les assegurances estructurades (linked estructurades) o les assegurances amb participació en beneficis.

Assegurança de vida vinculada a la hipoteca

L’assegurança de vida vinculada a la hipoteca només desgrava si:

• L’habitatge és habitual.
• Es va adquirir abans de l’1 de gener del 2013.
• La prima de l’assegurança es pot incloure dins de la deducció per inversió en habitatge habitual (15 % sobre un màxim de 9.040 €).

L’assegurança es considera despesa associada al finançament del préstec. És important saber que si l’habitatge es va comprar a partir de l’1 de gener del 2013, ja no hi ha deducció per habitatge habitual i, per tant, tampoc per l’assegurança de vida vinculada.

L’assegurança de vida que es desgrava l’autònom

No totes les assegurances de vida dels autònoms es desgraven a la declaració de la renda, ja que depenen de l’ús a què es destinin. Si l’assegurança només cobreix la mort i no està relacionada amb l’activitat professional, no és deduïble a l’IRPF perquè es considera una despesa personal, no empresarial. No obstant això, si l’assegurança està afecta o destinada a l’activitat, sí que desgrava. 

Què vol dir que l’assegurança estigui destinada a l’activitat?

Per a l’Agència Tributària l’assegurança està destinada a l’activitat quan ho exigeixen els clients o la normativa per exercir la seva professió, com els que han de contractar advocats, metges o arquitectes per cobrir riscos professionals. També és deduïble quan és part d’una mutualitat alternativa al RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) a què s’han de donar d’alta, a l’hora d’iniciar la seva activitat, els treballadors per compte propi.

És a dir, si es contracta per obligació, sí que és desgravable, però si es fa per precaució, no. Les assegurances de vida per a l’activitat professional dels autònoms es poden deduir com a despesa, però amb límits: 500 euros per persona assegurada o 1.500 euros en cas de discapacitat.

Per descomptat, s’ha de contractar amb una entitat asseguradora autoritzada degudament pel Banc d’Espanya. Cal aportar la documentació necessària que acrediti el pagament de les primes per poder desgravar l’assegurança de vida a la declaració de la renda.

Caselles de la declaració on incloure les assegurances

Les assegurances de vida no sempre desgraven, però les que ho fan poden aportar un benefici fiscal important si s’apliquen a la casella correcta.

Les assegurances de vida tradicionals (només risc) no desgraven en cap cas. Perquè te’n puguis beneficiar fiscalment, l’assegurança ha de complir requisits específics establerts per Hisenda.

Un dubte habitual és on incloure l’assegurança de vida en la declaració de la renda. Aquestes són les caselles clau:

Casella 32: Els rendiments derivats de contractes d’assegurança de vida o invalidesa, i operacions de capitalització.

• Casella 35: Quan es tracti de rendiments procedents d’assegurances de vida, dipòsits i contractes financers que instrumentin plans d’estalvi a llarg termini, com els que s’han descrit anteriorment.
• Casella 44: Els capitals diferits d’assegurances de vida el rendiment de les quals s’aplica la disposició transitòria 4a de la llei. 

Aquest cas inclou només si aquesta assegurança es va contractar abans del 31 de desembre de 1994. En aquest cas, el rescat (per jubilació o venciment) sí que es pot considerar un “capital diferit” i sí que es pot beneficiar de la reducció de la Disposició Transitòria 4a.

Si l’assegurança de vida-estalvi és més recent (com la majoria de les actuals PIE, SIALP, Unit-Linked, etc.), de què s’ha parlat a l’article, no s’aplica la disposició transitòria, i tributa com a rendiment del capital mobiliari a la base de l’estalvi, sense reducció.

• Casella 547 (tram estatal) – Casella 548 (tram autonòmic):  En el cas de l’assegurança de vida vinculada a hipoteca (deducció per habitatge habitual adquirit abans del 2013).
• Casella 200: Quan es té contractada una assegurança vinculada a activitat professional, com a autònom.

Cal recordar que els canvis normatius, autonòmics o d’interpretació poden modificar la casella o els requisits aplicables cada any.

Conclusió: les assegurances de vida que sí que desgraven

En definitiva, no totes les assegurances de vida es desgraven, però hi ha tres situacions en què sí que es poden aplicar avantatges fiscals: quan es tracta d’una assegurança de vida estalvi, quan l’assegurança està vinculada a una hipoteca anterior al 2013, i quan la contracta un autònom per una exigència professional, no com una cobertura privada.