Jubilació ordinària l’any 2025: què és i quins són els requisits?

A Espanya, l’edat legal de jubilació s’ha anat incrementant gradualment des del 2013 i fins que l’any 2027 s’estableixi en els 67 anys​. Això vol dir que a la jubilació ordinària s’hi arriba, per regla general, quan el treballador té l’edat establerta per llei i cessa la seva vida laboral activa per començar a cobrar la pensió corresponent.

A diferència de la jubilació anticipada, la jubilació ordinària no comporta penalitzacions en la quantia de la pensió​, ja que el treballador ha esperat fins a l’edat legal per retirar-se. Vegem detalladament què és la jubilació ordinària i els requisits per accedir-hi. 

Què és la jubilació ordinària?

La jubilació ordinària és el retir estàndard de la vida laboral un cop arribats a l’edat de jubilació fixada legalment. Constitueix una prestació econòmica contributiva de la Seguretat Social que es concedeix per a tota la vida al treballador (per compte d’altri o autònom) que compleix amb els requisits d’edat i cotització establerts​. 

En altres paraules, és la pensió de jubilació “normal” que percep la persona quan deixa de treballar quan arriba a l’edat legal, malgrat que hi ha altres modalitats especials com la jubilació anticipada, parcial o la flexible. 

Per acollir-se a la jubilació ordinària, cal haver cotitzat un mínim d’anys a la Seguretat Social i haver arribat a l’edat legal corresponent. Com que es tracta d’una pensió contributiva, la quantitat dependrà de les contribucions fetes durant la vida laboral del treballador.

Els qui no arribin al mínim de cotització no podran obtenir aquesta pensió contributiva ordinària, encara que podrien tenir dret a una pensió no contributiva per jubilació, de naturalesa assistencial, si compleixen uns certs requisits, com haver fet els 65 anys i no tenir prou rendes. 

En qualsevol cas, la jubilació ordinària és la via general per obtenir una pensió pública quan es compleixen les condicions estàndard d’edat i cotitzacions.

Posem un exemple pràctic: 

En Joan fa els 66 anys el 2025 i ha treballat tota la vida. Com que ja ha arribat a l’edat legal de jubilació ordinària i ha cotitzat prou, decideix retirar-se. Després de cessar en la seva ocupació, en Joan sol·licita la pensió de jubilació ordinària i comença a cobrar mensualment la prestació contributiva sense reduccions, ja que ha esperat fins a l’edat ordinària per jubilar-se. 

En canvi, el seu amic Carles va optar per jubilar-se dos anys abans, amb la modalitat de jubilació anticipada, i encara que va començar a cobrar abans, la pensió va quedar reduïda per coeficients penalitzadors perquè es va jubilar abans de l’edat legal. 

Aquest exemple mostra com la jubilació ordinària permet cobrar la pensió completa, mentre que en el cas de l’anticipada s’apliquen descomptes en la quantitat. 

Quina és l’edat ordinària de jubilació el 2025?

L’edat ordinària de jubilació en 2025 depèn de la durada de la vida laboral de cada persona, concretament dels seus anys cotitzats a la Seguretat Social. La normativa vigent estableix dues edats legals en funció de les cotitzacions acumulades, dins del procés d’increment gradual de l’edat de jubilació fins al 2027.

• 65 anys, si el treballador ha cotitzat 38 anys i 3 mesos o més al llarg de la seva vida laboral. És a dir, amb carreres de cotització molt llargues (38 anys i 3 mesos o superiors) es manté la possibilitat de jubilar-se als 65 anys el 2025​.
  
• 66 anys i 8 mesos d’edat, si el treballador ha cotitzat menys de 38 anys i 3 mesos. Per als qui no arriben al llindar de cotització dels 38 anys, l’edat ordinària de retir es retarda fins als 66 anys i 8 mesos el 2025.​

Per tant, l’edat mínima de jubilació ordinària el 2025 és de 65 anys, però només per a aquells treballadors amb cotitzacions molt prolongades​, mentre els qui no aconsegueixin els 38 anys i 3 mesos cotitzats hauran d’esperar uns mesos més per a poder jubilar-se amb dret al 100 % de la pensió. 

Aquesta diferenciació aspira a premiar les carreres laborals llargues permetent jubilar-se als 65, mentre que a la resta se’ls aplica gradualment la nova edat de 67 anys.

Qui cobra el cent per cent de la pensió ordinària de jubilació? 

Una altra dada important és la relació entre els anys cotitzats i la pensió completa. Per tal d’obtenir el 100 % de la pensió, és a dir, l’import íntegre de la base reguladora, el 2025 s’exigeix haver cotitzat 36 anys i mig o més​. 

Aquesta xifra, vigent entre 2023 i 2026, marca la carrera de cotització necessària per a la pensió màxima. En la pràctica, això significa que els qui aconsegueixen jubilar-se als 65 anys el 2025, perquè tenen almenys 38 anys i 3 mesos cotitzats, van complir de sobres el requisit de 36,5 anys, garantint així el 100 % de la pensió​.

Per contra, alguns treballadors que hagin d’esperar fins als 66 anys i 8 mesos per tenir cotitzacions més curtes podrien no aconseguir el 100 % de la pensió si els anys cotitzats són inferiors a 36,5​. 

En aquests casos, cobraran un percentatge menor, com per exemple, amb 15 anys cotitzats es cobra prop del 50 % de la base reguladora, i s’incrementa el percentatge gradualment amb cada any addicional cotitzat. 

Quins són els requisits per accedir a la jubilació ordinària?

Per poder accedir a la jubilació ordinària, el treballador ha de complir tots els requisits que marca la llei quant a edat, cotització i situació laboral. A continuació, detallem aquests requisits clau:

Haver arribat a l’edat legal de jubilació ordinària

• L’edat ordinària varia segons els anys cotitzats. 
• El 2025, això implica tenir 65 anys fets (si s’han cotitzat almenys 38 anys i 3 mesos) o 66 anys i 8 mesos (si s’han cotitzat menys de 38 anys i 3 mesos).
  

Cotització mínima obligatòria

• S’exigeix haver cotitzat almenys 15 anys a la Seguretat Social al llarg de la vida laboral per tenir dret a la pensió contributiva de jubilació​. 
• Aquest període mínim, conegut com a període de carència, equival a 15 anys d’aportacions, dos dels quals han d’estar compresos dins dels 15 anys anteriors al moment de la jubilació​. 
• 15 anys cotitzats és el mínim per generar el dret a una pensió, però amb aquesta cotització mínima només es percebrà aproximadament el 50 % de la pensió. 
• Per a la pensió completa el 2025, com comentem, fan falta 36 anys i mig de cotització.
  

Situació laboral i afiliació

• La jubilació ordinària implica normalment el cessament de l’activitat laboral del treballador en la data de jubilació. 
• Cal, per tant, estar afiliat a la Seguretat Social (haver estat d’alta en algun moment com a treballador) i finalitzar la vida laboral activa per poder accedir a la pensió. 
• No és obligatori treballar el mateix dia de la jubilació (un pot estar en situació de desocupació o inactivitat), però sí haver estat donat d’alta o en situació assimilada a l’alta amb anterioritat, i haver arribat a l’edat ordinària a la data del fet causant, el moment a partir del qual neix el dret a la pensió. 

Sol·licitud i tràmits per a la jubilació ordinària 

Encara que no és un requisit, sinó un pas administratiu, és important recordar que per començar a cobrar la pensió l’interessat ha de sol·licitar la jubilació a través de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). 

La pensió no es concedeix automàticament, sinó que cal presentar la sol·licitud oficial juntament amb la documentació requerida, com ara DNI, formulari de jubilació, etc. 

Es pot fer el tràmit per Internet des de la seu electrònica de la Seguretat Social o presencialment amb cita prèvia a les oficines de la Seguretat Social​ i la sol·licitud es pot presentar fins 3 mesos abans o 3 mesos després de la data en què complim l’edat de jubilació ordinària​. 

Si es presenta amb retard passats més de 3 mesos des de la data de jubilació, la Seguretat Social només abonarà fins a 3 mesos d’efectes retroactius, per tant, convé no endarrerir la sol·licitud per no perdre mensualitats de pagament.

Conclusió

La jubilació ordinària a Espanya el 2025 és el camí estàndard per retirar-se amb una pensió pública, i exigeix fonamentalment edat i cotitzacions. 

Per tant, cal haver complert l’edat legal corresponent amb 65 anys o bé 66 anys i 8 mesos, segons els anys cotitzats i haver cotitzat com a mínim 15 anys, a més de dos anys dins dels últims 15, per poder accedir a la pensió de jubilació ordinària​. 

Complerts aquests requisits, el treballador pot sol·licitar la prestació i començarà a cobrar una pensió vitalícia la quantia de la qual dependrà del seu historial de cotització. 

És important planificar la jubilació amb temps: comprovar quants anys hem cotitzat, calcular si ens convé continuar treballant algun temps més per aconseguir el 100 % de la pensió, i preparar la documentació per al tràmit.