Posem-nos en situació: un matí ens llevem, ens mirem al mirall i… el primer cabell blanc! Què et passaria pel cap en aquest moment? La psicòloga Patricia Ramírez no té dubtes en el missatge que s’enviaria: “Els cabells blancs no estan relacionats amb l’edat. Hi ha gent amb 18 anys que ja té cabells blancs i persones amb 50 a qui encara no els n’ha sortit cap”.
L’autora de llibres com Así lideras, así compites explica que el fet de sentir-se més o menys gran depèn en bona part dels nostres pensaments: “Ens hem de dir que fer-nos grans no és fer-nos vells. Fer-te gran és agafar experiència a la vida i tenir la sort de poder fer anys. Fer-te gran és ser un privilegiat”. La psicòloga afegeix: “La vellesa no està relacionada amb l’edat, sinó amb l’actitud davant la vida”.
Per aconseguir combatre els pensaments negatius, Ramírez proposa l’exercici següent: Capgirar-ne el sentit! Per exemple:
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
- Pensament negatiu: “Quan sigui gran, caminaré més lent”.
- Contraargument: “Tindré més temps per caminar a poc a poc i gaudir del passeig”.
Fent aquest exercici, a més, s’aconsegueix entrenar el cervell perquè busqui una alternativa cada vegada que aparegui un pensament negatiu. D’aquesta manera, amb la pràctica, els contraarguments es confeccionaran gairebé de forma automàtica.
Un dels moments vitals en què l’ésser humà tendeix a sentir-se més gran és en el canvi de dècada, el que es coneix com a crisi dels 30, 40, 50… “Això passa perquè no fem la festa adequada”, fa broma Ramírez. “No hem de pensar en el que deixem enrere, sinó en el que està per venir, i pensar què ens aportarà la nova dècada. És important veure-ho des de la part positiva: no és el que perdem, sinó el que guanyem en cada moment”.
És molt important no obsessionar-se amb l’aspecte i desatendre tots els missatges de la publicitat que relacionen allò que és bonic i jove amb el que és bo: “Hem d’acceptar el deteriorament físic que produeix l’edat. Això no vol dir pas deixar d’actuar, però tampoc no ens hi podem obsessionar”. En aquest sentit, la psicòloga recomana tenir cura de l’alimentació, fer esport i hidratar-se. Sentint-nos bé per dins, també ens sentirem bé per fora.
Entrenant-se per a la jubilació
Una de les etapes de la vida relacionades amb la vellesa és la jubilació, un període de canvis que, segons els experts, requereix entre sis mesos i un any d’adaptació.
Per a Ramírez, la solució està en la planificació: “Anys abans podem anar preparant-nos per pensar quines coses volem fer quan ens jubilem: viatges pendents, cursos… coses que ens agradaria fer, però que ara no podem dur a terme per manca de temps”. D’aquesta manera, ens marcarem uns objectius i crearem expectatives per rebre amb més il·lusió aquesta nova etapa.
La jubilació presenta una infinitat de possibilitats a través de les quals un pot formar-se, gaudir i ajudar. A això cal sumar-hi l’augment de l’esperança de vida, de manera que tindrem més temps per gaudir de la nostra jubilació. Com va dir al seu dia l’escriptor i dramaturg francès Jules Renard: “La vellesa existeix quan es comença a dir: mai no m’he sentit tan jove”. La jubilació és una de les millors etapes per sentir-se viu i actiu.
