Aprendre a aprendre i a estudiar és vital. Les persones estem aprenent cada segon de la nostra vida, ja sigui de manera informal o formal. Aprendre manté el cervell jove. Genera fins i tot reserva cognitiva. Mai es deixa d’aprendre.
A molts estudiants els costa concentrar-se, estar atents i memoritzar. I és que la tecnologia tampoc serveix d’ajuda. Tants estímuls distractors no ajuden en el procés d’aprenentatge. Avui et presento un seguit de consells que et poden ajudar a facilitar-te l’estudi, tinguis l’edat que tinguis.
Les expectatives que tens sobre la teva capacitat d’aprenentatge influeixen en el mateix aprenentatge. Quan un espera poc de si mateix o es veu menys capaç, al final acaba caient en la profecia autocomplerta. Verbalitzacions com “no podré superar aquest examen” i “hi ha persones molt més preparades que jo” minven la teva confiança. I fan que et centris en les dificultats.
Sabies que el teu estalvi també pot ser responsable?
La varietat d’estudi ajuda a aprendre: llegir, escoltar, subratllar, parlar en veu alta, posar títols, imaginar històries… No et centris només a subratllar, llegir i repetir, llegir i repetir, llegir i repetir. El cervell s’enganxa amb la novetat: si sempre estudies de la mateixa manera, deixarà de ser atractiu per al teu cervell i es despistarà amb més facilitat.
Els esquemes i resums són fonamentals. Fomenten la comprensió de la matèria estudiada i la capacitat de síntesi. I el fet d’expressar amb les teves paraules el contingut que cal estudiar és part de l’aprenentatge significatiu. Comprendre el que estudies és vital per memoritzar.
Aprendre a discriminar el que és important del que no ho és, et facilitarà molt el moment d’estudi. No es pot subratllar tot sense filtrar. Et suggereixo que facis una lectura detinguda del que has d’estudiar. Així no perds el temps, sinó al contrari. Permet discernir entre allò que és important i el que no ho és.
El fet de relacionar la informació, fer connexions, ajuda a memoritzar. En les meves sessions de psicologia esportiva al futbol d’alt rendiment traslladava conceptes psicològics als jugadors, com la idea d’entrenar l’actitud, utilitzant l’exemple de les lleis de Newton. Em semblava divertit i curiós relacionar conceptes i fer servir símbols i metàfores que els ajudessin a entendre millor la psicologia. Es poden utilitzar conceptes de diferents matèries. La idea és que no tinguis dades aïllades a la ment o un sac ple de conceptes i idees, sinó que hi donis un sentit, que ho vinculis, encara que la relació que estableixis sigui pura fantasia, un conte per a tu.
La motivació intrínseca per l’estudi i el coneixement, és a dir, l’interès propi i la curiositat per aprendre, faciliten l’estudi molt més que la motivació extrínseca, com ara els premis o el reconeixement. És important que l’estudiant trobi el seu per a què i per què.
Recordem millor allò que desencadena emocions i sentiments gràcies al fet que l’hipocamp col·labora estretament amb l’amígdala. L’amígdala és el nostre centre emocional, dona significat emocional a tot el que vivim a la vida. Aparentment, veure un gos no necessàriament hauria de generar una emoció, llevat que estimis els gossos i llavors desencadenis amor i compassió, o que per contra et facin por. L’amígdala donarà significat al fet de veure un gos i enviarà aquesta informació a l’hipocamp, que recordarà aquesta experiència associada a l’emoció que et va generar. En aquest sentit, és important dotar d’emocions allò que estudiem. Podem relacionar-ho amb situacions personals o visualitzar i imaginar una història que li doni vida.
Fa falta repetició per memoritzar o crear un nou hàbit. L’aprenentatge significatiu, entendre el que estàs aprenent, no és suficient perquè es generi l’aprenentatge. Per exemple, en l’esport necessites repetir, repetir i repetir una mateixa execució fins que el cervell aprèn i guarda aquest patró nou de moviment.
Visualitzar també afavoreix l’aprenentatge perquè simula mentalment allò que vols reproduir o aprendre. Visualitzar no t’ajudarà pas a memoritzar una fórmula física, però sí que permetrà imaginar com et presentes a l’examen oral, com el fas, com gestiones els temps, les teves emocions, de manera que guardis a la ment aquesta experiència viscuda. Al cervell només li cal imaginar la situació per generar connexions reals de l’activitat visualitzada. És com si ho estigués vivint de manera real i, amb això, guarda a la memòria el que tu has representat mentalment. Cada experiència imaginada és per a la ment una experiència real. És molt senzill aprendre i entrenar habilitats com les esportives, artístiques, professionals, o emocionals, a través de la imaginació.
Aconsegueix que la teva experiència d’aprendre sigui atractiva i divertida, ja que els estats emocionals positius afavoreixen l’aprenentatge. Fes servir colors, bolígrafs bonics, posa’t espelmes, estudia en un ambient en què vingui de gust estar, etc.
Explica a algú, a la teva mascota o un os de peluix, el que has après amb les teves paraules. I deixa que també et preguntin, encara que siguis tu mateix qui es fa les preguntes. Imagina’t parlant amb el teu eriçó de peluix i dient-li: “Ah, vols saber com s’analitza sintàcticament una frase? No et preocupis, ara t’ho explico”. I, tot seguit, li expliques la sintaxi. Aquesta experiència és molt més divertida que mirar la paret o el suro que tens al davant quan estàs assegut a la taula d’estudi i repetir les regles de la sintaxi.
Planifica els teus estudis com es planifica una marató. Un corredor no surt a córrer 42 quilòmetres, surt a corre’n cinc, i després uns altres cinc, i després d’aquests deu, cinc més. Si pensés que ha de córrer 42 quilòmetres d’entrada, potser s’atabalaria i s’ensorraria. La idea d’establir petites fites ajuda a motivar-te. Posa’t un tema o una teoria o un autor, i un cop complert l’objectiu, decideix si continues amb més o si ja ho reprendràs en la següent sessió d’estudi.
Posa’t temps. Els temps faciliten que el cervell estigui més atent i concentrat. Quan t’asseus a estudiar i saps que disposes de tot el temps del món, la ment es pot dispersar. Total, si té tot el temps per tornar a concentrar-se. En canvi, quan estableixes amb fermesa que només dedicaràs una hora o el temps que tu decideixis a un apartat, la ment sap que només té una hora, i aquesta petita pressió ajuda a ficar-se de ple en la feina.
Les pràctiques de meditació diàries, encara que siguin pocs minuts, entrenen la ment a estar en una sola cosa, a estar més present i focalitzada en l’activitat. La meditació aporta quietud i estar pendent d’una sola cosa. Amb això aconseguiràs atendre i concentrar-te més.
Estudiar amb música o sense música? Depèn de la personalitat i del contingut. Es poden dur a terme activitats amb música, com ara manualitats, escriure o dibuixar, ja que no requereixen el procés de memorització. Però, sens dubte, la música és un distractor. I si conté lletres de cançons, encara distreu més que la purament instrumental. Diversos estudis afirmen que les persones extravertides tenen més facilitat per compaginar la música amb els estudis o activitats que les persones introvertides.
Benvolgut i benvolguda estudiant, espero que aquests consells et facilitin estudiar. A vegades pot semblar una feina carregosa, una cosa per la qual cal passar per aconseguir un objectiu. Però seria genial poder gaudir una mica més del mateix procés, sense estar angoixat per arribar a la meta.
