És obligatòria la jubilació a Espanya?

El moment del retir laboral acostuma a ser una situació esperada després de tota una vida treballant. Tanmateix, tot i que pensem que és un esdeveniment en la vida de les persones molt desitjat, també es pot veure com un pas més aviat inevitable.

Aleshores, què passa si no ens volem jubilar quan arriba el moment? És obligatòria la jubilació a Espanya? Per regla general, la jubilació és un dret i no una obligació, cada persona tria si decideix jubilar-se quan assoleixi l’edat legal. En canvi, hi ha certs casos concrets en què s’apliquen excepcions. Vegem-ne tots els supòsits en aquest post i el que diu la normativa a Espanya, continua llegint!

Pot una empresa obligar-me a jubilar-me?

El primer: no, no és obligatori jubilar-se a Espanya. Es tracta, en general, d’un dret voluntari, és a dir, una vegada arribem a l’edat legal de jubilació, podem decidir si accedim al nostre retir i a la pensió corresponent o si esperem. De fet, la llei proposa una sèrie d’incentius en forma d’augment de la pensió a qui continuï treballant més enllà de l’edat ordinària de jubilació.

El 2022, aquesta edat se situa en els 66 anys i 2 mesos per als treballadors que hagin cotitzat menys de 37 anys i 6 mesos, i en els 65 anys si se n’han cotitzat més. L’edat de jubilació continua augmentant any rere any, i se situarà en els 67 anys el 2027.

Una vegada hem arribat a l’edat de jubilació que ens correspongui (en funció de l’any en què ens jubilem i del temps cotitzat), podem triar si deixem ja la vida laboral i accedim a la pensió o bé si continuem treballant. Potser triem aquesta segona opció per augmentar la nostra pensió (ho podem fer per arribar a la pensió màxima) o bé simplement perquè no estem preparats per abandonar la nostra activitat professional.

Ara bé, tot i que efectivament no és obligatòria la jubilació a Espanya i una empresa no pot forçar la jubilació d’un treballador, existeixen certes excepcions a aquesta norma, que recull l’Estatut dels treballadors.

Jubilació forçosa: supòsits i funcionament

La jubilació forçosa només té lloc en casos molt concrets i específics. L’empresa pot aplicar aquesta opció al treballador quan tingui 68 anys o més i compleixi algun d’aquests requisits:

• Que tingui dret al 100 % de la pensió de jubilació.
• Que formi part d’un contracte de relleu en el qual es contracti indefinidament i a temps complet un treballador nou.

Per altra banda, també es preveu la jubilació anticipada forçosa per atur per als treballadors de 61 anys o més que hagin estat acomiadats de la feina. Per acollir-se a aquesta modalitat de jubilació, un cop s’arriba a aquesta edat, el treballador ha d’estar inscrit com a demandant d’ocupació durant els últims sis mesos i haver cotitzat un mínim de 33 anys. A més, la causa de l’acomiadament ha de ser aliena al treballador. Aquestes són les diferents causes d’acomiadament:

• Expedient de regulació d’ocupació (ERO), és a dir, acomiadament col·lectiu de treballadors.
• Resolució judicial.
• Causa major que deriva de la mort o la jubilació de l’empresari.

Això sí, és possible que en aquests casos el treballador no hagi assolit els anys de cotització mínims. Si passa això, pot cobrar la prestació per desocupació que li correspongui fins que faci els 65 anys. Durant aquest temps, continuarà cotitzant a la Seguretat Social per a la pensió de jubilació.

Els coeficients reductors

En els casos que, com hem vist, és obligatori jubilar-se després d’un acomiadament si es compleixen certs requisits, la pensió patirà unes retallades. Són els anomenats coeficients reductors de la pensió.

Els treballadors que accedeixin a aquesta modalitat de jubilació pateixen una rebaixa del 7,5 % del total anual de la pensió que els correspon, fet que suposa una notable disminució mes a mes.

Jubilació forçosa per als treballadors públics

En el cas de l’Administració pública (tret de certes professions) acostuma a ser obligatori jubilar-se quan es compleix l’edat ordinària de jubilació excepte en el cas que no es portin els anys cotitzats necessaris per accedir a la pensió.

També es pot sol·licitar, una vegada arriba l’edat ordinària, una pròrroga per continuar l’activitat laboral. En aquest cas, ho ha d’autoritzar expressament l’Administració i només es pot prorrogar fins als 70 anys.

Recapitulant: és obligatòria la jubilació a Espanya?

Ja ho hem vist, per regla general no és obligatòria la jubilació a Espanya. Es tracta d’un dret voluntari i per tant, una vegada hem complert l’edat ordinària de jubilació, podem decidir si accedim a la pensió i deixem l’activitat laboral o bé si continuem al nostre lloc de treball. Pot passar que seguir uns anys o fins i tot uns mesos més ens resulti beneficiós econòmicament. Així podrem arribar al 100 % de la pensió que ens correspon.

Això sí, com gairebé totes les normes, té excepcions. És el cas de la jubilació anticipada forçosa per acomiadament o bé que, arribats als 68 anys, ja tinguem dret a la pensió completa o siguem part d’un contracte de relleu en què es contracti indefinidament i a temps complet un treballador nou.