El consum familiar augmenta, però l’estalvi de les llars ha caigut al nivell més baix en sis anys. Són les dues cares de la moneda de les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE): els ingressos familiars han augmentat i el consum ha crescut, però l’estalvi mostra la tendència oposada. Una de les claus per treure el màxim rendiment als diners que entren a casa és saber fer un pressupost familiar. Aquest document és molt senzill d’elaborar i es convertirà en una guia indispensable per equilibrar ingressos i despeses.
1. Primera columna: ingressos
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d'estalvi ideal per al teu futur
Aquí s’hi han d’anotar totes les entrades de diners de què disposa la vostra llar: sous, pensions, feines extres, negocis, subsidi d’atur o altres ajudes.
2. Segona columna: despeses
Si bé tenim clars els ingressos, les despeses són més difícils de controlar. Aquesta columna serà més detallada, ja que hi hem de registrar les despeses classificant-les per tipologies. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) recomana la distinció següent:
- Obligatòries, les que no podem deixar de pagar ni variar-ne l’import: Segons la CNMV, aquest primer grup hauria de ser intocable, ja que deixar de pagar aquest tipus de despeses amenaçaria l’estabilitat econòmica de la llar. Serien els casos del lloguer d’habitatge o les quotes de comunitat.
- Necessàries, les que es poden reduir però no eliminar: Són aquelles despeses imprescindibles, però de les quals podem reduir-ne el cost si se’n modera l’ús. La CNMV posa com a exemple les factures de gas, electricitat, aigua, telèfon, Internet… En el cas de l’electricitat, per exemple, hi ha moltes oportunitats de retallar la factura.
- Ocasionals, les que podem eliminar: Aquí sí que podem retallar, en cas que sigui necessari (roba, viatges, cinema o altres activitats de lleure, àpats fora de casa…).
Sota aquests paràmetres que proposa la CNMV, cadascú pot aplicar els seus propis criteris. En tot cas, tal com apunta Remo Domingo, editor d’El Blog Salmón: “El retoc de partides de despesa és sempre viable: des de la posada en marxa de plans d’estalvi energètic a la llar i la millor organització de les compres diàries amb millors preus, fins a la negociació del nostre contracte de lloguer o canvis en les condicions de la hipoteca. Arribar a final de mes és possible, sempre que es tingui voluntat i constància en el seguiment econòmic de la llar”.
3. Sumar i valorar la diferència
Un cop sumades les dues columnes, la lògica s’imposa: els nostres ingressos han de ser més grans que les despeses. Ferran Martínez, empresari i autor d’Economia pràctica per ser feliç, apunta que controlar un pressupost és un dels ingredients d’aquesta fórmula: “Les claus passen per tenir consciència pròpia, conèixer en quina situació et trobes, quins són els teus ingressos i les teves despeses, i intentar sempre gastar menys del que guanyes. Estar informat de tot i tenir un caràcter optimista és bàsic per a la vida”.
4. I ara, equilibrar la balança
La CNMV recomana incloure l’estalvi com a part de les despeses fixes, “tant per tenir un coixí, com per a objectius concrets, com ara comprar-se un cotxe, viatjar o pagar els estudis dels fills”. En aquest sentit, és bo fixar-se un objectiu: per exemple, destinar un 10% dels ingressos a l’estalvi mensual. El coixí creixerà ràpidament i la satisfacció arribarà aviat!
5. Com fer créixer els ingressos
Quan es tracta de donar consells per estalviar, tothom coincideix en el primer: siguem sincers. Amagant despeses només ens enganyarem a nosaltres mateixos i a la nostra família. Serà bo també incloure’ls en les decisions que prenguem sobre el pressupost, tinguin l’edat que tinguin. Si, per exemple, el nostre fill adolescent vol un mòbil nou, pot guardar cada mes una quantitat de diners estalviant en cinema o en sortides amb els amics.
Un pla financer personal és fonamental, aconsella Francisco Marín, president del comitè de serveis a associats d’EFPA Espanya. “Molts diuen que la planificació financera només es pot aconseguir si un té molts diners. Error. És precisament al contrari. Quan més es necessiten és quan es va més just. Tothom hauria d’arribar al punt d’haver fet el seu pressupost personal i llavors, a mitjà o llarg termini, saber què pot i què no pot estalviar”, explica Marín. “La improvisació a l’hora d’invertir els nostres diners és una mala consellera”, afegeix.
L’estalvi també és clau per als més grans i moltes vegades va lligat a la inversió. En aquest sentit, Enrique Borrajeros, president del Comitè de Comunicació de l’European Financial Planning Association (EFPA) a Espanya, explica que es tracta de canviar present per futur: “La inversió permet afrontar despeses i assolir objectius en el futur que d’altra manera potser no es podrien assumir, perquè els ingressos no són suficients quan s’arriba a la jubilació i un es veu en la tessitura d’haver de completar-los; o perquè la necessitat de fer coses, de pagar una educació, d’adquirir un habitatge o de qualsevol altre objectiu exigeix més recursos que els que un podria obtenir únicament amb l’estalvi”.
I, per acabar, un parell de consells més: primer de tot, compte amb les targetes i amb els deutes perillosos. Els diners en efectiu són la millor manera de no distorsionar la visió de les nostres despeses, i els interessos alts que comporten molts deutes es poden evitar amb un pressupost ben fet. L’últim consell és que recordem el que ens deia la nostra mare: “No et gastis el que no tens!”.
