VidaCaixa Listat de continguts
Encara avui hi ha qui s’enfronta a certes barreres després d’arribar a la jubilació, com la temuda solitud, un autèntic repte per a la societat actual en la qual, tot i viure hiperconnectats, s’ha convertit en un problema social creixent del segle xxi que l’ha portat a ser considerada una epidèmia. A Espanya, més de 5 milions de persones viuen soles i la franja d’edat on aquest fet es fa més palès és a partir dels 70 anys.
La solitud és un fenomen en augment a Espanya, on s’estima que el 20% de les persones pateixen solitud no desitjada, i sobretot es deu a la pèrdua de vincles familiars. El nombre de persones que viuen soles a Espanya s’ha multiplicat per 8 en 50 anys. Són dades de l’Observatori Demogràfic CEU-CEFAS, l’Observatori Estatal de la Solitud No Desitjada i el Cens de Població de l’INE.
Davant aquest context, sorgeixen alternatives que estan guanyant adeptes arreu del món: el cohousing sènior. També conegut com a coliving sènior, aquest model proposa una manera diferent d’envellir, més humana, activa i connectada.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Què és el cohousing sènior?
Tot i que va néixer a Dinamarca als anys 60, no va ser fins als anys 80 que el cohousing es va estendre per Europa, sobretot en països com Alemanya o el Regne Unit.
Els arquitectes nord-americans Charles Durrett i Kathryn McCamant van reformular i agrupar idees que tenien a veure amb conceptes com el cooperativisme i l’habitatge col·laboratiu i ho van batejar com a cohousing.
El cohousing sènior és un model d’habitatge col·laboratiu pensat per a persones grans que volen viure de manera independent, però envoltades d’una comunitat amb qui compartir el seu dia a dia.
A diferència de les residències tradicionals, en el cohousing i coliving sènior, els residents conserven la seva autonomia, participen en les decisions del grup i construeixen relacions significatives.
Malgrat que els dos termes s’acostumen a utilitzar de manera intercanviable, el cohousing suposa una implicació més gran en el disseny i la gestió del projecte, mentre que el coliving pot ser més flexible i d’implementació més ràpida. En tots dos casos, l’essencial és la comunitat i el suport mutu.
Beneficis clau del cohousing sènior, per què és atractiu?
El cohousing sènior representa una alternativa prometedora i enriquidora per a les persones grans que busquen viure en comunitat, mantenir la seva independència i combatre la solitud. A Europa és un model estès, mentre que a Espanya continua a l’alça.
Alguns exemples de projectes de cohousing sènior a Espanya són Trabensol a Madrid, La Muralleta a Tarragona i Profuturo a Valladolid. El més pioner va ser a Màlaga, al Residencial Santa Clara, que va obrir les seves portes el 2000, i des de llavors han proliferat molts altres models a Conca, Càceres o Madrid.
Entre els beneficis clau que ofereix el coliving sènior hi ha la independència, el suport mutu i la seguretat, així com l’envelliment actiu, entre d’altres:
- Combat la solitud
El cohousing o la vida en comunitat ofereix interacció social diària, permet fins i tot viure amb amics, dur a terme activitats compartides i tenir un sentiment de pertinença, crucial per al benestar emocional durant la vellesa.
- Fomenta la independència activa
No es tracta de viure en residències de luxe, sinó de compartir sense perdre la independència de tenir el teu propi espai; és a dir, el cohousing permet a les persones grans mantenir la seva autonomia i prendre decisions sobre la seva vida, a diferència del que passa en altres entorns.
- Suport mutu i seguretat
Els residents es donen suport mútuament en diverses qüestions, de manera que es crea una xarxa de seguretat informal. A més de la tranquil·litat de saber que existeix aquesta companyia, el fet de ser coneixedor que hi ha algú a prop que et pot ajudar crea entorns de confiança i de cura.
- Activitats i envelliment actiu
Les comunitats de cohousing solen organitzar activitats socials, culturals, de lleure i de benestar, amb la qual cosa es promou un envelliment actiu i saludable.
- Costos compartits
En alguns models de coliving sènior es comparteixen recursos i serveis, fet que pot comportar un estalvi en els costos individuals.
- Flexibilitat i adaptabilitat
El cohousing per a persones grans es pot adaptar a diferents necessitats i etapes. Cada comunitat es pot dissenyar segons les necessitats dels seus membres, alhora que s’adapta amb el temps a noves situacions.
Per a qui és ideal el cohousing sènior?
El cohousing sènior està pensat per a persones grans que busquen molt més que un sostre on viure. És una opció especialment atractiva per a aquells que desitgen combinar autonomia personal amb vida en comunitat, en un entorn en què el suport mutu i les relacions significatives són el cor del dia a dia.
Aquest model encaixa especialment amb:
- Persones jubilades o pròximes a la jubilació.
- Els qui valoren la comunitat, la cooperació i la interacció social.
- Aquells que desitgen mantenir la seva independència, però no volen viure sols.
- Persones actives que desitgen participar en la creació del seu entorn vital.
- Persones grans que busquen alternatives a les residències tradicionals.
Com hem esmentat, tot i que encara és un model emergent, el coliving sènior a Espanya està guanyant visibilitat gràcies a projectes pioners i el suport institucional. Iniciatives com Trabensol (Madrid), Axuntase (Astúries) o La Muralleta (Tarragona) ja estan en marxa, i mostren que aquest model funciona i té demanda.
A més, organismes públics com la Comunitat de Madrid han començat a regular el cohousing com a fórmula de serveis socials, ja que reconeixen el seu valor en l’economia de les cures.
Conclusió
El cohousing sènior representa una proposta fresca i poderosa per als qui desitgen envellir amb dignitat, independència i connexió emocional. Més que un lloc on viure, és una manera d’escollir com viure.
