VidaCaixa Listat de continguts
Detectar l’Alzheimer de manera primerenca és, avui dia, un dels principals reptes mèdics. Durant dècades, el diagnòstic es basava en l’observació de símptomes clars, com la pèrdua de memòria o la desorientació, quan el dany cerebral ja era significatiu. Això no obstant, els últims avenços científics estan canviant radicalment aquest escenari.
Avui, gràcies a la recerca en biomarcadors i anàlisi de sang, és possible identificar la malaltia anys abans que apareguin els primers signes clínics. Això no solament permet iniciar tractaments per alentir-ne l’avanç, sinó també planificar cures i millorar la qualitat de vida del pacient i el seu entorn.
Què són els biomarcadors de l’Alzheimer?
Els biomarcadors són substàncies biològiques que es poden mesurar a la sang, al líquid cefalorraquidi o als teixits, i que ofereixen pistes sobre possibles processos patològics a l’organisme.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
En el cas de l’Alzheimer, els més rellevants i estudiats són:
- la proteïna beta-amiloide, que s’acumula en plaques tòxiques per a les neurones, i la proteïna tau fosforilada, que interfereix en el transport intern de les cèl·lules nervioses;
- a aquestes, s’hi suma la neurofilament light chain (NfL), una proteïna que revela dany a les fibres nervioses.
El mesurament d’aquests biomarcadors a la sang permet detectar canvis cerebrals fins i tot 10 o 15 anys abans de l’aparició dels símptomes. Fins fa poc, mesurar aquests biomarcadors requeria proves invasives, com la punció lumbar, o molt costoses, com la tomografia per emissió de positrons (PET). El repte era aconseguir un mètode fiable, accessible i mínimament invasiu.
Els biomarcadors en sang, com la beta-amiloide, la proteïna tau fosforilada i l’NfL, permeten detectar l’Alzheimer en fases silencioses, molt abans de la pèrdua de memòria.
Per què els biomarcadors de l’Alzheimer són clau en la detecció precoç?
L’Alzheimer comença a desenvolupar-se anys abans que la memòria i altres funcions cognitives es comencin a deteriorar. Detectar els canvis en les proteïnes del cervell en aquesta fase silenciosa és fonamental per aplicar estratègies de prevenció i dissenyar assajos clínics més efectius. Els biomarcadors en sang ofereixen la possibilitat d’efectuar cribratges amplis, detectar les persones en risc i actuar abans que el dany sigui irreversible.
Anàlisi de sang: un abans i un després en el diagnòstic de l’Alzheimer
La confirmació primerenca d’un diagnòstic d’Alzheimer mitjançant una anàlisi de sang basada en biomarcadors es perfila com una alternativa més accessible, econòmica i còmoda per al pacient enfront dels mètodes tradicionals.
A més, en un estudi recent del Barcelonaβeta Brain Research Center, es van comparar diferents biomarcadors en sang amb els obtinguts mitjançant punció lumbar i ressonància, i es va demostrar que aquestes anàlisis poden assolir una precisió diagnòstica propera al 90%.
Una simple anàlisi de sang podria substituir d’aquí a pocs anys proves invasives com la punció lumbar, amb la qual cosa s’aproparia el diagnòstic precoç a l’atenció primària i es reduirien costos.
Això obre la porta a incorporar aquestes anàlisis a l’atenció primària, de manera que s’evitarien retards i es reduirien costos. L’avenç no rau només en la detecció de proteïnes anòmales, sinó també en la possibilitat de monitorar la progressió de la malaltia i avaluar la resposta a tractaments de manera més senzilla.
Combinació de dades: cap a la medicina personalitzada
El futur del diagnòstic passa per combinar els biomarcadors sanguinis amb altres dades:
- Neuroimatge d’alta resolució per confirmar l’acumulació de proteïnes.
- Avaluacions cognitives digitals que detecten canvis subtils en la memòria i el llenguatge.
- Perfil genètic que identifica factors de risc, com la presència del gen APOE4.
Aquesta aproximació multifactorial permetrà personalitzar les estratègies de prevenció i tractament i adaptar-les a cada pacient.
Reptes i pròxims passos per al diagnòstic de l’Alzheimer amb l’anàlisi de sang
Si bé els resultats són prometedors, encara cal validar aquestes proves en poblacions més diverses, assegurar-ne la disponibilitat a gran escala i garantir que els costos no suposin una barrera. El futur apunta a un enfocament combinat: biomarcadors en sang per a un primer cribratge, tècniques de neuroimatge per confirmar resultats i avaluacions cognitives digitals per detectar canvis subtils en la memòria o el llenguatge. Aquest model permetria un diagnòstic més primerenc, precís i personalitzat.
