VidaCaixa Listat de continguts
Afortunadament, el 2025 existeix un conjunt sòlid i divers d’ajuts pensats per a les persones grans que viuen soles, centrats en què puguin continuar gaudint d’una vida digna, segura i tan independent com sigui possible. Des de prestacions econòmiques fins a serveis socials personalitzats, aquesta guia recopila l’essencial per comptar amb tota la informació i saber on cal anar si es necessita ajuda.
Ajuts econòmics per a persones grans que viuen soles
Viure en soledat durant la vellesa no només planteja reptes emocionals, sinó també econòmics. Per això, a Espanya existeixen múltiples ajuts econòmics que busquen protegir el benestar de les persones grans que viuen soles. Aquests ajuts inclouen pensions, subsidis especials, ingressos mínims i suports al lloguer, tots amb l’objectiu d’evitar que cap persona gran no es vegi en situació de vulnerabilitat.
Pensions no contributives i complements
Per a aquells que no han pogut cotitzar prou durant la vida laboral, la pensió no contributiva (PNC) de jubilació és un recurs essencial. El 2025, aquesta pensió ascendeix a 568,70 € mensuals repartits en 14 pagues, i inclou assistència mèdica i serveis socials complementaris. Per sol·licitar-la, s’exigeix residència legal a Espanya i no superar certs límits d’ingressos, que varien en funció de si es viu sol o acompanyat.
Vols protegir-te a tu i a les persones que més estimes? Descobreix els beneficis d’una assegurança de vida!
A més, les persones grans que reben aquesta pensió i viuen de lloguer poden optar a un complement anual de 525 €, sempre que no posseeixin un habitatge en propietat i resideixin en un pis llogat a tercers. Aquest ajut s’ha de renovar cada any, i es tramita a través dels serveis socials autonòmics o municipals.
També existeixen els anomenats complements a mínims, que eleven les pensions contributives baixes fins a la pensió mínima vigent, sempre que el pensionista visqui sol o amb un cònjuge sense ingressos.
Ingrés mínim vital i rendes mínimes autonòmiques
L’ingrés mínim vital (IMV) és una altra eina clau per combatre la pobresa. El 2025, garanteix fins a 658,81 € al mes per a persones que viuen soles i tenen ingressos insuficients. Si algú ja rep una PNC propera a aquesta quantitat, com acostuma a ser el cas, no pot accedir a l’IMV tret que els seus ingressos siguin encara més baixos.
Calcula el preu de la teva assegurança
Les comunitats autònomes també ofereixen rendes mínimes pròpies que poden complementar o substituir l’IMV, com la renda de garantia d’ingressos al País Basc o la renda valenciana d’inclusió. Cada regió té les seves pròpies condicions i tràmits, per la qual cosa convé fer la consulta als serveis socials locals.
Subsidi per desocupació per a gent gran
Les persones més grans de 52 anys que estan desocupades tenen dret a un subsidi específic fins que arribin a l’edat de jubilació. Aquest subsidi ascendeix a uns 480 € mensuals i permet continuar cotitzant a la Seguretat Social.
Altres subsidis, com el de majors de 45 anys o per cotització insuficient, estan disponibles per a aquells que han esgotat altres prestacions. Tots aquests suports se sol·liciten al SEPE, i requereixen estar inscrit com a demandant d’ocupació, renovar la demanda i no superar certs ingressos personals.
Bons socials i altres suports
A més dels ajuts econòmics directes, existeixen descomptes específics per alleugerir les despeses més habituals de les persones grans que viuen soles.
El bo social elèctric ofereix un descompte d’entre el 25 i el 40 % en la factura de la llum a jubilats amb ingressos baixos o pensions mínimes. També existeix el bo tèrmic, que es concedeix automàticament a aquells que tenen aprovat el bo de la llum i ajuda amb les despeses de calefacció.
L’abonament social telefònic permet reduir en fins a un 95 % el cost de la línia fixa, un servei fonamental per a moltes persones grans. A això cal sumar-hi els ajuts de l’habitatge per al lloguer o l’adaptació de la llar, i descomptes en transport, lleure i cultura, com la Tarjeta Dorada de Renfe o la Tarjeta Azul de transport urbà en ciutats com Madrid.
Serveis socials i programes d’atenció: ajuts socials per a persones grans
L’acompanyament emocional i les cures quotidianes són igual d’importants que l’ajut econòmic. Per això, els serveis socials ofereixen programes d’atenció que cobreixen des del suport a casa fins a l’acompanyament emocional i la socialització.
Teleassistència domiciliària
La teleassistència és un servei que aporta seguretat a les persones grans que viuen soles. Per mitjà d’un dispositiu connectat a una central d’emergències, poden rebre atenció en qualsevol moment del dia, ja sigui per una caiguda, una urgència mèdica o simplement per conversar. Aquest servei és gratuït en molts municipis i se sol·licita a través dels serveis socials.
Servei d’ajuda a domicili
Quan cal suport per a tasques quotidianes com la higiene personal, la preparació d’àpats o la neteja, el servei d’ajuda a domicili (SAD) entra en joc. Aquest servei, adaptat a cada cas, permet que moltes persones grans continuïn vivint a casa seva amb l’assistència de professionals. El seu cost varia segons el grau de dependència i els ingressos de cada usuari.
Acompanyament contra la soledat
La soledat no desitjada és un dels grans reptes de l’envelliment. Per això, existeixen programes d’acompanyament promoguts per ONG com la Creu Roja o Grandes Amigos, en què voluntaris visiten o truquen a persones grans regularment.
També s’han impulsat projectes municipals per detectar i acompanyar gent gran aïllada i, fins i tot, eines tecnològiques com ara apps o altaveus intel·ligents adaptats per facilitar la comunicació i el seguiment emocional.
Centres de dia, lleure i iniciatives
Els centres de dia ofereixen atenció professional durant el dia a gent gran amb dependència lleu o malalties com l’Alzheimer. També existeixen serveis d’àpats a domicili, menjadors subvencionats i programes de vacances socials com els de l’IMSERSO.
D’altra banda, els centres municipals de gent gran promouen activitats culturals, tallers, gimnàstica o fins i tot voluntariat sènior, fet que crea espais de trobada i prevenció de l’aïllament.
Ajuts per comunitats autònomes
Cada comunitat autònoma gestiona els seus propis recursos i programes específics. Andalusia, per exemple, destaca per la Tarjeta Junta 65 i el seu sòlid sistema de teleassistència. Catalunya impulsa projectes innovadors com Vincles BCN, mentre que Madrid aposta per estratègies municipals contra la soledat. Castella i Lleó combina ajut domiciliari amb adaptació de la llar en el programa “A gusto en casa”, i el País Basc garanteix ingressos mínims més alts a través del seu RGI.
Galícia, la Comunitat Valenciana i altres regions també ofereixen serveis personalitzats com acompanyament rural, xarxa de centres de dia especials o ajuts a l’habitatge. Es recomana consultar amb els serveis socials locals per conèixer les prestacions vigents en cada territori.
Com se sol·liciten els ajuts per a persones que viuen soles
Per accedir a aquests ajuts, el més habitual és anar al treballador social de l’ajuntament o centre municipal corresponent. Les pensions no contributives i els seus complements es tramiten a les oficines autonòmiques de serveis socials, mentre que l’IMV se sol·licita a través de la Seguretat Social, tant presencialment com per internet.
El subsidi per a gent gran en atur es gestiona al SEPE, i la teleassistència i l’ajuda a domicili, mitjançant els serveis socials locals, que també valoren les necessitats del sol·licitant.
Altres ajuts, com els bons socials, s’han de demanar directament a les companyies subministradores o a les seves plataformes on-line. Davant qualsevol dubte, els treballadors socials poden orientar i facilitar l’accés a cada prestació.
Conclusió
El 2025 les persones grans que viuen soles a Espanya compten amb un ampli ventall de suports, tant econòmics com socials. Aquests ajuts busquen garantir no només la seva estabilitat financera, sinó també el benestar físic i emocional. El fonamental és informar-se i fer el pas per demanar-los. Amb el suport adequat, envellir a casa, amb autonomia i dignitat, no només és possible, sinó desitjable.
