Listat de continguts
L’Alzheimer afecta més de 900.000 persones a Espanya (estimacions de la SEN, 2025). Aquesta malaltia neurodegenerativa compromet la memòria i el seny, cosa que planteja dubtes sobre la validesa de documents signats en fases de deteriorament cognitiu.
La reforma de la legislació civil el 2021 (Llei 8/2021) va eliminar les figures d’incapacitació judicial i les va substituir per sistemes de suports personalitzats per garantir la capacitat jurídica de totes les persones. Això implica que, fins i tot amb un diagnòstic d’Alzheimer, la persona continua tenint dret a decidir, però ha d’estar acompanyada dels suports adequats quan la capacitat estigui limitada.
Què diu la llei sobre la signatura de documents per una persona amb deteriorament cognitiu?
La legislació espanyola estableix que tota persona manté la capacitat jurídica, fins i tot amb un diagnòstic d’Alzheimer o d’un altre tipus de deteriorament cognitiu. No obstant això, el que és determinant és que en el moment de la signatura hi hagi prou capacitat natural per comprendre l’abast del que se signarà.
Vols protegir-te a tu i a les persones que més estimes? Descobreix els beneficis d’una assegurança de vida!
Això significa que el diagnòstic mèdic no és el que invalida l’acte, sinó el fet que la persona no entengui les conseqüències de la seva decisió. La reforma introduïda per la Llei 8/2021, en vigor des del setembre del 2021, reforça aquesta idea: la clau és proporcionar suports i garantir que les persones puguin exercir els seus drets sempre que sigui possible.
La clau no és el diagnòstic, sinó la capacitat de comprensió en el moment de la signatura. El notari avalua si la persona entén el que signarà. A més, hi ha alternatives legals com els poders preventius, la guarda de fet o la curatela, que garanteixen la protecció de la persona amb deteriorament cognitiu en fases més avançades.
Així doncs, els casos es divideixen en tres supòsits principals:
Calcula el preu de la teva assegurança
- Sí que pot signar: quan la persona, encara que tingui Alzheimer lleu o deteriorament cognitiu incipient, entén el contingut i les implicacions del document (sigui un poder notarial, un contracte o un testament). En aquests casos, la signatura és plenament vàlida.
- No pot signar: quan el deteriorament és tan avançat que impedeix comprendre la transcendència de l’acte. Aquí el notari denegarà l’autorització i caldrà activar altres figures de suport legal (poders preventius, curatela, guarda de fet).
- Qui decideix: el notari és la figura clau. És obligatori que valori personalment la capacitat del signant en el moment de l’atorgament, amb independència dels informes mèdics previs. Si detecta una manca de comprensió, no autoritzarà la signatura.
Una persona amb Alzheimer pot signar un poder? Vegem-ho cas a cas
La resposta depèn del moment de la malaltia i de la capacitat de comprensió de la persona en aquell instant. El poder notarial és un document clau per assegurar la gestió d’assumptes personals, bancaris o patrimonials, per això cal saber en quins casos és possible signar-lo i en quins no. Vegem els escenaris més habituals:
Fase inicial de la malaltia:
- El notari pot autoritzar la signatura si percep que la persona entén el que atorga.
- S’aconsella fer-ho com més aviat millor, per evitar dubtes legals futurs o conflictes familiars.
Poders preventius:
- Es redacten en fases primerenques i només s’activen quan la persona perd la capacitat de decidir per ella mateixa.
- Són l’eina més segura, perquè permeten designar algú de confiança per gestionar tràmits legals, bancaris o patrimonials.
- Ofereixen continuïtat i tranquil·litat tant a l’afectat com a l’entorn familiar.
Deteriorament cognitiu avançat:
- Si la persona ja no comprèn el que signa, el notari no podrà autoritzar pas el poder.
- En aquest cas es recorre a altres figures legals com la curatela judicial o la guarda de fet, que permeten protegir els seus interessos sense necessitat que signi personalment.
La recomanació pràctica és no esperar fases avançades. Com més aviat s’atorgui un poder (ordinari o preventiu), més fàcil serà assegurar que la voluntat de la persona quedi respectada i que el seu entorn pugui actuar amb seguretat jurídica.
La validesa de qualsevol document signat per una persona amb Alzheimer no depèn només del diagnòstic, sinó de la capacitat de comprensió en aquell moment concret. Per això és important planificar amb antelació, per exemple, amb poders preventius, per evitar bloquejos o conflictes posteriors.
Què passa amb altres documents legals?
El criteri és sempre el mateix: la persona ha de comprendre l’abast del que signa en aquell moment, amb independència que tingui un diagnòstic d’Alzheimer o deteriorament cognitiu. El notari o l’entitat implicada avaluaran si hi ha aquesta capacitat.
Els casos més habituals són:
Contractes de compravenda, herències i donacions
- Es poden signar sempre que la persona n’entengui el contingut i les conseqüències.
- Si no és així, el notari denegarà l’acte per evitar futurs conflictes legals.
Testament
- Fins i tot amb un deteriorament cognitiu lleu o moderat, una persona pot atorgar testament si el notari acredita que conserva prou lucidesa en aquest instant.
- És un acte personalíssim: no es pot delegar ni atorgar mitjançant suports.
Operacions bancàries
- Les entitats financeres acostumen a exigir un poder notarial vàlid o, si no, que la persona designada com a suport legal (curador, guardador de fet) estigui acreditada.
- L’objectiu és protegir tant el titular com el banc en cas d’operacions no consentides de forma vàlida.
Conclusió
A Espanya, una persona amb Alzheimer pot signar un poder o documents legals sempre que conservi la capacitat d’entendre el que fa. El diagnòstic per si mateix no invalida la signatura: la clau és la valoració del notari en aquell moment.
