Símptomes d’Alzheimer als 70 i 80 anys: senyals d’advertència principals

La malaltia d’Alzheimer és el tipus més comú de demència i afecta principalment la gent gran. A Espanya, segons dades de la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA), aproximadament 1,2 milions de persones pateixen aquesta malaltia, xifra que es podria duplicar en els pròxims 20 anys a causa de l’envelliment de la població.

Encara que la pèrdua de memòria és el símptoma més conegut, hi ha altres senyals primerencs que, sobretot a partir dels 70 i 80 anys, poden ajudar a detectar precoçment l’Alzheimer i millorar la qualitat de vida dels qui el pateixen i les seves famílies.

Símptomes freqüents de l’Alzheimer als 70 anys

Al voltant dels 70 anys, els primers signes acostumen a ser lleus i difícils de detectar, però importants per a un diagnòstic precoç. 

• Pèrdua de memòria recent. Oblidar converses recents, dates importants o esdeveniments recents, però recordar clarament fets del passat llunyà.
• Dificultats per fer tasques quotidianes. Problemes per fer activitats habituals com ara cuinar o gestionar les finances.
• Desorientació espacial i temporal. Confondre llocs coneguts o perdre’s a zones familiars. També és possible que no recordin el dia de la setmana o el mes en curs.
• Problemes de llenguatge: Dificultat per trobar paraules comunes o per seguir una conversa fluida.
• Canvis sobtats d’humor o personalitat: Irritabilitat, ansietat o desconfiança que no eren habituals en la persona.

En cas de qualsevol sospita o símptoma d’Alzheimer, consultar un especialista és essencial. La intervenció primerenca marca una gran diferència a l’hora de gestionar la malaltia

Senyals d’advertiment principals a partir dels 80 anys

A partir dels 80 anys, els símptomes de l’Alzheimer s’intensifiquen i són més evidents:

• Oblits greus i recurrents. Oblidar no només converses o dates, sinó també els noms de familiars propers o el domicili mateix.
• Pèrdua d’autonomia en tasques bàsiques. Incapacitat per fer tasques senzilles del dia a dia, com ara vestir-se adequadament, alimentar-se o mantenir la higiene personal.
• Problemes greus de comunicació. Gran dificultat per mantenir converses coherents, amb pèrdues freqüents del fil argumental.
• Alteracions del son i canvis en la rutina diària. Dormir durant el dia i estar despert durant la nit, acompanyat de confusió.
• Pèrdua de reconeixement de persones i objectes. No reconèixer familiars o amics propers ni identificar objectes quotidians.

Identificar de forma primerenca els símptomes de l’Alzheimer és clau per alentir el progrés de la malaltia i millorar la qualitat de vida del pacient i el seu entorn familiar.

Què cal fer si detectes aquests símptomes?

La detecció primerenca de l’Alzheimer és crucial. Si notes algun d’aquests símptomes en tu mateix o en un familiar proper, és important acudir com més aviat millor al metge per fer una avaluació completa. 

Un diagnòstic precoç permet accedir a tractaments que poden alentir l’avenç de la malaltia i millorar significativament la qualitat de vida tant del pacient com dels cuidadors.

Conclusió: la detecció primerenca és una eina de futur

Reconèixer els primers símptomes de l’Alzheimer als 70 i 80 anys no només permet accedir abans a un diagnòstic clínic, sinó també activar estratègies que millorin la qualitat de vida del pacient i el seu entorn. La malaltia d’Alzheimer no és una conseqüència inevitable de l’envelliment, i malgrat que encara no té cura, la ciència ha demostrat que intervenir a temps n’endarrereix l’evolució i redueix l’impacte emocional, físic i econòmic sobre les famílies.

Per això, observar canvis en la memòria, el llenguatge o la conducta i acudir al metge davant de la mínima sospita és un acte de responsabilitat i amor. La informació, la prevenció i l’acompanyament respectuós són les millors eines per conviure amb l’Alzheimer de manera més humana, més conscient i més digna.