VidaCaixa Listat de continguts
Cada tres segons es diagnostica un nou cas de demència al món. A Espanya, més d’1,2 milions de persones conviuen amb alguna forma de demència, i s’estima que més del 70 % pateixen Alzheimer, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).
Aquesta malaltia neurodegenerativa, silenciosa i progressiva, no només afecta la memòria, sinó també les emocions, la comunicació i l’autonomia dels qui la pateixen. Però no ho fa en solitari: darrere de cada pacient hi ha una família o cuidador que brega amb el dia a dia, moltes vegades sense prou orientació ni suport.
Acompanyar una persona amb Alzheimer és un acte d’amor que també requereix comprensió, formació i paciència. Saber què fer… i també què evitar. Perquè de vegades, sense adonar-nos-en, algunes frases, gestos o actituds benintencionades poden generar ansietat, desorientació o, fins i tot, deteriorar encara més l’estat emocional del pacient.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
En aquest article enumerem 10 coses que no hauries de fer mai amb una persona amb Alzheimer. Petits canvis en la manera de relacionar-te poden marcar una gran diferència en el benestar i en la qualitat de la convivència. El nostre objectiu: ajudar-te a acompanyar amb respecte, sensibilitat i coneixement.
1. No corregir-los constantment
Dir coses com “això no va ser així”, “ja t’ho he explicat” o “t’estàs confonent” pot generar frustració i ansietat a la persona amb Alzheimer. En fases avançades, la lògica no ajuda. És preferible redirigir la conversa amb calma o acompanyar sense confrontar.
2. No parlar-los com si fossin nens
L’infantilisme o “elderspeak” és una forma de llenguatge condescendent (“reina, ara farem pipí”) que pot ser humiliant. Les persones amb Alzheimer conserven la seva dignitat i mereixen que les tractem amb respecte, encara que hagin perdut habilitats cognitives.
3. No imposar-los decisions ni forçar situacions
Obligar-los a vestir-se ràpid, menjar alguna cosa que no volen o anar a un centre de dia sense preparació pot desencadenar episodis d’agitació. És millor oferir alternatives, anticipar-se i acompanyar el procés amb empatia.
4. No cridar ni aixecar la veu
Encara que la persona no respongui o no entengui alguna cosa del tot, cridar mai no és la solució. Pot augmentar la confusió i provocar por o agressivitat. Una veu calmada, pausada i suau sempre serà més efectiva.
“El to de veu i el llenguatge no verbal són més importants que les paraules. Un rostre serè, un contacte visual càlid o una carícia poden comunicar més que qualsevol frase”.
5. No aïllar-los socialment
Privar-los d’interaccions socials o no incloure’ls en activitats familiars pot accelerar-ne el deteriorament. Encara que no hi participin activament, el contacte humà, la música, els jocs adaptats o simplement ser presents els estimula emocionalment.
6. No ridiculitzar ni fer broma sobre la seva situació
Frases com “ja hi tornem a ser amb les teves coses” o riure’s dels seus oblits poden afectar greument la seva autoestima. La malaltia no és cap acudit, i mantenir un entorn de respecte i comprensió és vital per al benestar emocional de la persona.
7. No deixar de parlar amb ells
Encara que la malaltia avanci, el vincle emocional roman. Escoltar, conversar, explicar-los coses o simplement compartir el silenci és una manera de continuar connectant. No deixis mai de parlar-los.
8. No ignorar les seves emocions
Les persones amb Alzheimer potser no recordar què ha passat, però sí com s’han sentit. La tristesa, la ira, l’alegria o la por continuen presents. Validar les emocions i acompanyar-les és fonamental.
L’Alzheimer esborra els records, però no els sentiments. Acompanyar amb un afecte sincer és tan important com qualsevol tractament.
9. No deixar d’estimular-los
A totes les etapes de l’Alzheimer es pot treballar l’estimulació cognitiva, adaptada a les seves capacitats. Jocs senzills, música, exercicis de memòria o passejos ajuden a mantenir la seva autonomia durant més temps.
10. No oblidar-se del cuidador
Qui cuida també necessita cures. Ignorar el desgast físic i emocional del cuidador pot derivar en síndrome de sobrecàrrega o burnout. Demanar ajuda, descansar i cuidar-se és part del procés.
