La importància de tenir cura de la salut mental per als sèniors

Mantenir el contacte i oferir suport emocional són pilars per al benestar mental de les persones grans.

La salut mental no té edat: a la tercera edat continua sent un pilar fonamental per gaudir d’una bona qualitat de vida. Amb una població mundial que envelleix ràpidament, ja que s’estima que el 2030 una de cada sis persones tindrà més de 60 anys segons l’OMS, i sabent que la solitud és un dels grans factors de risc per a la salut mental en la vellesa, és fonamental parar atenció al benestar emocional de la nostra gent gran.

Això no obstant, els problemes psicològics en adults grans sovint es passen per alt o es consideren “normals” per l’edat, quan en realitat no ho són i es poden prevenir o tractar.

Rellevància de la salut mental a la tercera edat

La salut mental de les persones grans és tan important com la seva salut física. Un bon estat emocional influeix en la capacitat de la gent gran per cuidar-se, relacionar-se i gaudir de les seves activitats quotidianes.

En canvi, trastorns mentals en la vellesa com la depressió o l’ansietat no solament causen patiment psicològic, sinó que també poden dificultar la gestió de malalties cròniques o empitjorar l’evolució de problemes físics. És a dir, ment i cos estan estretament connectats a qualsevol edat.

A més, el risc de suïcidi augmenta en edats avançades: les persones de 85 anys o més presenten la taxa de suïcidi més elevada entre tots els grups d’edat, fet que subratlla la gravetat de descuidar la salut mental en aquest col·lectiu, tal com destaquen els experts en geriatria.

Garantir el benestar emocional de la gent gran millora la seva autonomia, la seva qualitat de vida i, fins i tot, pot allargar la seva esperança de vida en bones condicions.

També és important desmitificar la creença que “sentir-se deprimit és una cosa normal quan ens fem grans”. En realitat, la majoria dels adults grans no desenvolupen depressió clínica només per l’edat, i la depressió no és part natural de l’envelliment.

Si bé moltes persones grans afronten amb resiliència els canvis d’aquesta etapa, n’hi ha que poden tenir més dificultat per adaptar-s’hi i necessitar suport addicional. Reconèixer a temps els senyals de problemes anímics (tristesa persistent, apatia, aïllament, canvis en la gana o el son, etc.) i buscar ajuda professional quan calgui, és essencial per abordar aquests trastorns abans que s’agreugin.

Dades i xifres sobre cuidar la salut mental en persones grans

Per entendre la magnitud del problema, vegem algunes xifres rellevants sobre salut mental a la tercera edat:

• Prevalença de trastorns mentals: L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que aproximadament un 14% dels adults més grans de 60 anys viuen amb algun trastorn mental (per exemple, depressió, ansietat, demències o d’altres). Aquests problemes representen prop del 10% dels anys viscuts amb discapacitat en aquest grup etari, fet que evidencia el seu impacte en la funcionalitat i la qualitat de vida.

• Depressió en els sèniors: La depressió és un dels trastorns més comuns en aquesta etapa vital, però la seva freqüència varia segons l’entorn.

És important destacar que moltes vegades la depressió en persones grans es pot manifestar amb símptomes atípics (com dolors físics, manca de gana, insomni o pèrdua d’interès) que es poden confondre amb xacres pròpies de l’edat.

Hi ha estudis que apunten que, en aquells sèniors que viuen acompanyats o en comunitat, la prevalença de la depressió se situa entre un 1,2% i un 9,4%. Tot i això, aquestes xifres poden augmentar en contextos específics com, per exemple, entre els qui tenen problemes de salut greus o requereixen hospitalització, i especialment en els qui pateixen solitud.

• Ansietat: L’ansietat en persones grans és un altre problema freqüent i sovint subdiagnosticat. De fet, es considera que l’ansietat és el problema de salut mental més freqüent a Espanya, i hi ha estudis que indiquen que afecta entre el 10% i el 15% de la gent gran.

Les dones grans presenten el doble de risc de patir trastorns d’ansietat en comparació amb els homes, cosa que cal tenir en compte en la prevenció i la detecció.

• Solitud i aïllament social: L’aïllament social i la solitud són problemes molt comuns en aquesta etapa, amb un gran impacte emocional.

Es calcula que una de cada dues persones més grans de 60 anys es troba en risc d’aïllament social, i una de cada tres afirma que sovint se sent sola. A Espanya, aproximadament un 20% de la població (1 de cada 5 persones, de totes les edats) pateix solitud no desitjada, i la gent gran es troba entre els grups més vulnerables.

Aquesta desconnexió social per a moltes persones grans incrementa els símptomes de depressió i ansietat associats a la solitud prolongada.

La solitud, cal recordar-ho, no és només “estar sol” físicament, sinó sentir-se desconnectat o sense suport, i els seus efectes en la salut es poden equiparar a factors de risc com ara fumar o l’obesitat, alhora que augmenta fins i tot el risc de mortalitat prematura. Per això, avui es considera la solitud en gent gran com un seriós problema de salut pública.

Aquestes xifres evidencien que la salut mental de la nostra gent gran mereix atenció prioritària. No solament n’hi ha molts que poden estar passant dificultats emocionals, sinó que a més les persones grans constitueixen un grup vulnerable en aquest àmbit, tal com reconeixen les autoritats sanitàries.

De fet, el Ministeri de Sanitat espanyol ha identificat la gent gran com un col·lectiu d’especial risc en els seus plans de salut mental, i ha posat en marxa iniciatives de suport per a persones grans en situació de solitud no desitjada i altres accions dirigides a millorar el seu benestar.

Factors que influeixen en la salut mental en edats avançades

La salut mental a la tercera edat ve determinada per una combinació de factors biològics, psicològics i socials. Entendre aquests factors ajuda a prevenir problemes i a oferir el suport adequat. Alguns dels més importants són:

• Canvis físics i biològics: L’envelliment comporta canvis al cervell i al cos. Malalties cròniques (cardiovasculars, diabetis, dolor crònic, etc.), limitacions físiques (mobilitat reduïda, discapacitat visual o auditiva). Des del punt de vista neurològic, certes alteracions químiques i hormonals associades a l’edat també poden influir en l’estat d’ànim.

• Factors psicològics i emocionals: Cada persona gran té una història de vida i mecanismes d’afrontament diferents. La manera en què s’hagi gestionat l’estrès al llarg de la vida, la presència de traumes o dols no resolts, la personalitat i la resiliència individual influeixen en com s’afronta aquesta etapa. Esdeveniments propis de la vellesa com la pèrdua d’éssers estimats poden generar dols profunds, de la mateixa manera que la pèrdua de capacitats físiques o d’independència pot ser un cop emocional molt dur.

• Factors socials: L’entorn social juga potser el paper més crític. La solitud i l’aïllament social destaquen com a elements que “afecten considerablement” la salut mental. La jubilació, per exemple, si bé és una etapa merescuda de descans, a vegades comporta un impacte emocional per la pèrdua de la rutina laboral i del rol professional; moltes persones grans senten un sentit reduït de propòsit després de deixar de treballar. Si no s’omple aquest buit amb noves activitats o rols significatius, pot sorgir un sentiment d’inutilitat o manca d’identitat.

També amb la discriminació per edat o edatisme, quan la societat tracta la gent gran com a “menys vàlids” o els estereotipa, es mina la seva autoestima i el seu benestar. L’edatisme és un problema real que afecta moltes persones grans i agreuja les seves dificultats emocionals.

• Economia i context de vida: Tot i que a Espanya hi ha un sistema de pensions i suport social, molta gent gran pot patir dificultats econòmiques, especialment vídues amb pensions baixes o persones sense estalvis suficients, la qual cosa genera estrès i ansietat sobre com cobrir despeses o dependre de tercers, i per això mateix és important planificar la jubilació i ser previsor amb l’estalvi.

En síntesi, els problemes de salut mental en la vellesa rares vegades tenen una sola causa. Solen ser el resultat de la interacció de múltiples factors: pèrdua d’éssers estimats, malalties, canvis en el rol social i solitud, entre d’altres.

La bona notícia és que molts d’aquests factors són modificables o, almenys, podem intervenir-hi per minimitzar-ne l’impacte.

Per exemple, si sabem que la solitud és un risc important, podem promoure més connexions socials en la vida de la persona gran; si aquesta té una malaltia crònica, una gestió adequada del dolor i els símptomes físics també pot millorar el seu estat d’ànim; si hi ha dol, se li pot oferir suport psicològic per elaborar-lo; si hi ha problemes econòmics, connectar amb recursos socials d’ajuda, etc.

Entendre aquestes causes ens permet prendre mesures preventives i oferir entorns més protectors per a la salut mental de la nostra gent gran.

Importància de l’atenció geriàtrica i entorns amigables per a les persones grans

Atesa la vulnerabilitat de molts adults grans a patir trastorns mentals, és primordial disposar d’una atenció geriàtrica adequada que inclogui el component de salut mental. Això implica diversos aspectes, des del sistema sanitari fins a la comunitat i la família.

A Espanya, un informe assenyalava que els serveis d’atenció a persones grans –sigui al domicili, a les residències, a l’atenció primària o als hospitals– estan poc dotats d’atenció psicològica especialitzada.

I més enllà del sistema de salut, l’entorn on viu la persona gran té un gran pes en el seu benestar mental. Es necessiten entorns amigables per a les persones grans, és a dir, comunitats, barris i ciutats dissenyades per facilitar la seva participació, seguretat i connexió social.

La mateixa OMS promou la iniciativa de Ciutats i Comunitats Amigables amb les Persones Grans, en la qual Espanya ha estat pionera: el nostre país és el que més ciutats amigables té reconegudes per l’OMS.

L’objectiu d’aquesta xarxa és impulsar l’envelliment actiu mitjançant l’optimització de la participació social, la millora de les condicions de salut i l’augment de la seguretat als entorns, per tal de millorar la qualitat de vida de la gent gran.

Què implica, a la pràctica, un entorn amigable? Significa disposar d’espais públics accessibles (carrers, parcs, transport adaptat), oferta d’activitats socioculturals per a persones grans, habitatges adequats, centres de dia, xarxes de voluntariat i veïnals que combaten la solitud, entre altres accions. Iniciatives de “barris solidaris” o xarxes de bons veïns també poden ajudar, pendents de donar un cop de mà o visitar aquella gent gran que viu sola.

Per acabar, la família i l’entorn proper són una altra peça clau. Quan una persona gran comença a tenir limitacions, és important evitar la sobreprotecció excessiva que anul·li la seva autonomia. En comptes d’això, és preferible donar-li suport perquè continuï fent les coses que pugui per si mateixa i motivar-la a continuar activa en tant que sigui possible.

Consells pràctics per mantenir i millorar la salut mental a la tercera edat

Finalment, què podem fer en el dia a dia per prevenir la depressió en la gent gran, reduir l’ansietat i promoure un bon benestar emocional a la tercera edat? Tot seguit, oferim alguns consells pràctics adreçats tant a les persones grans com als seus familiars i cuidadors.

Mantenir una rutina activa

• Tenir rutines diàries aporta estructura i sentit al dia. Llevar-se i rentar-se cada matí, dur a terme petites feines de la llar, sortir a fer una passejada, cuinar o col·laborar en alguna cosa a casa, són activitats que ajuden a combatre l’apatia.
• Establir objectius, encara que siguin senzills (regar les plantes, llegir el diari, fer una caminada de 20 minuts, etc.), proporciona una sensació d’assoliment.
• La jubilació no ha de significar inactivitat total; al contrari, és recomanable planificar activitats plaents o productives per ocupar el temps de manera estimulant.

Exercici físic regular

• L’activitat física adaptada a les possibilitats de cadascú té un munt de beneficis mentals.
• Des de caminar, practicar taitxí, ioga suau o natació, fins a simplement fer exercicis d’estirament o moviments a casa, tot suma.
• L’exercici allibera endorfines que milloren l’estat d’ànim, redueix l’ansietat i afavoreix el son.
• L’OMS recomana a les persones grans que duguin a terme activitat física regular per envellir saludablement, de manera que la intensitat s’adapti a les seves capacitats.

Fomentar les connexions socials

• Relacionar-se amb els altres és potser el factor protector més potent per a la salut mental.
• No descuidar el contacte amb la família i els amics; trucar per telèfon, fer videotrucades si hi ha distància, convidar els nets o altres familiars a passar temps junts.
• Més enllà del cercle familiar, és molt beneficiós participar en activitats comunitàries, apuntar-se a cursos per a gent gran, integrar-se en grups de lleure o de voluntariat.
• Activitats socials significatives poden millorar considerablement l’estat d’ànim, la satisfacció amb la vida i, fins i tot, reduir símptomes depressius, segons l’OMS. Per exemple, hi ha programes d’“amistat” o acompanyament on voluntaris visiten regularment persones grans que viuen soles.
• L’important és evitar l’aïllament, fins i tot si les condicions físiques impedeixen sortir de casa; avui hi ha opcions com ara grups de conversa per telèfon o videoconferència per a gent gran.

Estimular la ment amb activitats cognitives i recreatives

• Mantenir el cervell actiu ajuda a preservar les funcions cognitives i aporta gaudi.
• Llegir llibres o la premsa diàriament, fer mots encreuats, sudokus o altres passatemps, aprendre alguna cosa nova, jugar a jocs de taula o cartes amb altres persones, o aprofitar l’oferta cultural són formes d’exercici mental.
• Mai és tard per aprendre o gaudir de noves aficions; això produeix sensació de progrés i autoestima.

Cuidar l’alimentació i el son

• Un estil de vida saludable repercuteix en la salut mental.
• Seguir una dieta equilibrada, rica en fruites, verdures, proteïnes magres i àcids grassos omega-3 ajuda al funcionament òptim del cervell.

Trobar un propòsit i practicar l’agraïment

• Moltes persones, després de jubilar-se o enviudar, senten que han perdut el seu propòsit a la vida.
• És important ajudar-les a trobar noves motivacions.
• Sentir-se útil i que un contribueix a alguna cosa, per petita que sigui, dona sentit i satisfacció.
• Així mateix, practicar la gratitud diària –prendre’s un moment cada dia per reflexionar sobre les coses positives, agrair el que tenim, recordar bons moments– pot contribuir a tenir una actitud més positiva.

Consultar professionals quan calgui

• Buscar ajuda professional no és senyal de debilitat, sinó de fortalesa i desig d’estar millor. Si un adult gran mostra símptomes persistents de depressió (tristesa contínua, apatia, ganes de morir) o d’ansietat severa (pors incapacitants, angoixa constant), és fonamental anar al metge.
• Segons el cas, pot ser útil la derivació a un psicòleg o psiquiatre.
• La teràpia psicològica ha demostrat eficàcia per tractar la depressió i l’ansietat en aquesta etapa, ja que ajuda a reestructurar pensaments negatius i a fomentar estratègies actives.
• L’important és no resignar-se al patiment: sempre hi ha opcions de tractament o suport.

Si la persona gran no vol anar al psicòleg per por de ser estigmatitzada, se li pot explicar que la salut mental és part de la salut integral. De la mateixa manera, cal que els familiars estiguin atents als senyals d’alarma i animin la persona gran a buscar ajuda, fins i tot acompanyant-la a les cites, si cal.

A tall de conclusió

La salut mental dels sèniors és un aspecte crític que mereix tanta atenció com la salut física. Cuidar-la implica un enfocament multidimensional, des de polítiques públiques fins a gestos quotidians al si de la família i la comunitat.

Cadascun de nosaltres pot posar-hi el seu granet de sorra, escoltant més la nostra gent gran, visitant-los, involucrant-se en activitats, i combatent l’edatisme i la solitud amb inclusió i afecte.

Promoure el benestar emocional a la tercera edat no solament millora la vida de la mateixa gent gran, sinó que enriqueix tota la societat en aprofitar la seva experiència, mantenir-los actius i reduir la càrrega que suposaria problemes més greus.

Envellim millor quan ho fem acompanyats, actius i amb propòsit. La salut mental en les persones grans importa, i molt; ocupar-nos-en és invertir en dignitat, felicitat i qualitat de vida per als qui tant han aportat a les nostres comunitats.