Emprenedors sèniors que van aconseguir l’èxit: exemples reals

Segons el Monitor Global d’Emprenedoria, com més edat del fundador, més taxa d’èxit en la consolidació dels negocis. De fet, el 35% de les empreses que aconsegueixen estabilitzar-se van ser iniciades pels emprenedors més grans, percentatge molt superior al de trams de menys edat (només el 8% al grup de 25-34 anys).

A més, un estudi recent assenyala que els fundadors de més edat tenen més probabilitats de generar innovacions en productes o serveis que aquells més joves. En altres paraules, l’experiència i la maduresa es poden traduir en avantatges competitius en el món emprenedor.

Espanya al capdavant de la desocupació de majors de 50 anys

Diversos factors expliquen per què els sèniors estan adoptant l’emprenedoria. D’una banda, l’anomenada silver economy està en auge: viuen més anys, amb bona salut i mantenen les ganes d’aportar i reinventar-se. Molts professionals amb trajectòries llargues senten que encara “tenen moltes coses a aportar” i no es volen retirar passivament.

D’altra banda, hi ha motius econòmics: alguns es veuen forçats a emprendre per necessitat, després de perdre la feina o afrontar jubilacions anticipades. Espanya, per exemple, lidera a Europa la taxa d’atur de majors de 50 anys, fet que empeny a molts a crear la seva pròpia feina.

Convé distingir diversos perfils d’emprenedors sèniors: des d’aturats “involuntaris” que no troben cabuda al mercat laboral i decideixen autoocupar-se, fins als qui amb bona posició financera s’animen a “treballar a la seva manera” i fer allò que realment els apassiona. També n’hi ha que, tot i tenir feina, identifiquen una oportunitat de negoci i s’hi llancen de cap abans que sigui massa tard.

Casos reals d’emprenedors sèniors

Amb tot això, et presentem alguns casos reals de persones que van aconseguir convertir les seves idees en empreses d’èxit. Les seves històries demostren que l’edat pot ser un actiu i no un límit a l’hora d’innovar.

Ramiro López (67 anys, fundador de Mundimed)

Ramiro López és un exemple paradigmàtic de reinvenció després de la jubilació. Als 65 anys, lluny de retirar-se, va decidir “desjubilar-se” per fundar Mundimed, una plataforma de telemedicina interactiva atesa per desenes de metges i en 127 idiomes. Amb una subscripció assequible, qualsevol persona pot rebre consulta mèdica en 30 segons, 24/7, sense llistes d’espera.

En Ramiro va identificar aquesta oportunitat durant la pandèmia, en veure les carències de l’atenció primària, especialment per a gent gran i persones en àrees rurals. En Ramiro venia d’una llarga trajectòria en comunicació i salut, i aquesta experiència va ser clau. “Als 65 em vaig jubilar i em vaig ‘desjubilar’ perquè volia continuar aportant coses a la societat”, ha afirmat alguna vegada el mateix Ramiro.

Avui Mundimed apropa la salut als qui més ho necessiten, i en Ramiro, amb 67 anys, s’ha convertit en un referent de l’emprenedoria sènior a Espanya, demostrant que la innovació i l’edat no són incompatibles.

Julio Estalella (55 anys, fundador de Salsas Quietud)

La història de Julio Estalella mostra com una situació difícil pot ser el catalitzador d’un negoci exitós. Amb 53 anys i després de 27 anys treballant com a enginyer a l’empresa Abengoa, en Julio en va quedar fora per un ERO (acomiadament col·lectiu).

Amb una família per mantenir i poques alternatives laborals a la seva regió, va decidir llançar-se a emprendre per necessitat. La inspiració li va venir d’una manera curiosa: veient un documental sobre com s’elabora la salsa Tabasco, va pensar que es podia millorar fent servir vinagre de Xerès en lloc de vinagre de poma.

Així va néixer Salsas Quietud, una marca de salsa picant gurmet que fusiona la picantor amb les aromes del xerès. En Julio va convertir la seva cuina en un laboratori i, després de molts assajos, va aconseguir una salsa única. La seva recepta va agradar tant que la petita empresa va anar creixent; recentment, Salsas Quietud va tancar la seva tercera ronda de finançament per començar a exportar fora d’Espanya.

No tot va ser fàcil durant el camí: en Julio va emprendre mentre lluitava amb un càncer de còlon i diverses pèrdues familiars. Tot i això, valora que el fet de ser el seu propi cap li va donar flexibilitat per atendre aquests assumptes personals quan fes falta.

Avui, amb el seu producte als restaurants i botigues gurmets, aquest emprenedor sènior de Jerez demostra que la fam d’aprendre no té edat. Salsas Quietud és ja la prova que els 50 també poden ser els nous 20 en el món emprenedor.

Yolanda Ruiz (fundadora de SPiquer)

Yolanda Ruiz Piquer va treballar 25 anys al sector de les tecnologies de la informació. Superats els 50, en comptes de conformar-se amb un lloc estable, va decidir emprendre en tecnologia per resoldre un problema que coneixia bé.

Va fundar SPiquer, una plataforma digital que democratitza la producció de vídeos professionals. La seva aplicació permet a qualsevol usuari enregistrar i editar vídeos amb teleprompter integrat, subtítols automàtics en diversos idiomes i altres eines avançades, sense coneixements tècnics.

La Yolanda va llançar SPiquer fa prop de 5 anys, després de detectar que moltes empreses necessitaven crear contingut audiovisual de manera àgil. Gràcies al seu bagatge, tenia una visió clara de les necessitats del mercat i com abordar-les amb solucions innovadores. Ara bé, no tot va ser senzill: reconeix que en l’entorn tech, dominat per joves, va haver d’esforçar-se el doble per demostrar la seva capacitat d’innovar.

Avui SPiquer presta servei a empreses que abans ni tan sols somiaven amb produir els seus propis vídeos. La Yolanda, com a dona sènior en tecnologia, trenca estereotips i demostra que la innovació no té data de caducitat. La seva història anima altres dones (i homes) de la seva generació a no dubtar del seu talent digital: l’edat pot ser un plus quan es combina amb determinació i ganes de continuar aprenent.

Consuelo Pérez, 62 anys, fundadora d’El Molino

Després de ser acomiadada el 1993, Consuelo Pérez va decidir reinventar-se. El 2001 va fundar ‘El Molino’, un herbolari de productes ecològics. La seva passió per la salut la va portar a formar-se en nutrició, dietètica i fitoteràpia, i a llançar ‘Nutrialia’, un projecte educatiu i d’assessorament alimentari. El 2022, va crear ‘Saludalavida.org’, un espai que combina agricultura sostenible amb activitats de benestar com tallers de ioga, demostrant que mai és tard per emprendre amb propòsit.

Pepe García, 73 anys, el Súper Avi que connecta generacions

Pepe García, jubilat de Tomelloso, va fundar el 2021 l’Associació “Súper Abuelos en el Mundo” per mantenir actives les persones grans i aprofitar les seves habilitats adquirides durant la seva vida laboral. L’organització connecta jubilats amb empreses i particulars, i els facilita generar ingressos addicionals sense afectar les seves pensions, mentre aborden problemes de desconnexió i autoestima després de la jubilació.

Harland Sanders, 65 anys, el coronel que va conquerir el món amb la seva recepta de pollastre fregit

Als 65 anys, Harland Sanders va començar a franquiciar la seva recepta de pollastre fregit, fet que va donar origen a Kentucky Fried Chicken (KFC). Va transformar una senzilla recepta en un imperi global del menjar ràpid.

Si hi ha un cas icònic que demostra que mai és tard per emprendre, aquest és el de Harland David Sanders, més conegut com “el Coronel Sanders”. Amb una vida plena de feines i no pocs fracassos, als 60 anys va trobar el seu bitllet a la fama en un producte humil: el pollastre fregit. El 1952, amb 62 anys, Sanders va obrir la primera franquícia de Kentucky Fried Chicken a Salt Lake City, amb la qual començaria l’expansió de la seva recepta secreta d’11 espècies.

Fins llavors havia regentat un petit restaurant de carretera, però la construcció d’una nova autopista va deixar el seu negoci al caire del tancament. Lluny de rendir-se, va decidir convertir-se en empresari franquiciador i va sortir a la carretera amb la seva recepta sota el braç; va viatjar d’un estat a l’altre, cuinant pollastre per a amos de restaurants i convencent-ne molts d’unir-se a la seva incipient cadena a canvi d’un petit royalty per cada peça venuda.

La seva perseverança a una edat en què d’altres es jubilen va donar uns fruits espectaculars: el 1964, ja amb 73 anys, va vendre KFC a un grup d’inversors per 2 milions de dòlars, i va romandre com a imatge de la marca.

En morir el 1980, el “Coronel” va veure la seva cara convertida en logo d’un imperi amb aproximadament 6.000 locals en 48 països i 2.000 milions de dòlars en vendes anuals. Avui KFC és una de les cadenes de menjar ràpid més grans del món. La seva famosa frase “no renunciïs als teus somnis ni als 65 anys” continua inspirant milions de persones. La història del Coronel Sanders ens recorda que la determinació i la passió poden superar qualsevol obstacle, independentment de l’edat.

Claus de l’èxit en l’emprenedoria sènior

A partir de la saviesa que comparteixen aquests emprenedors veterans, podem extreure alguns consells pràctics per aconseguir l’èxit sense que l’edat importi:

• Aprofita la teva experiència acumulada: els teus anys de feina t’han donat una capacitat superior per resoldre problemes i perspectiva estratègica. Aquesta “motxilla d’eines” et permet gestionar amb el cap més fred i superar la incertesa des d’una perspectiva diferent de la d’un emprenedor jove.
• Utilitza la teva xarxa de contactes: després de dècades de carrera, coneixes molta gent en la teva indústria. Aquest capital social et pot obrir portes a socis, mentors, clients i inversors. No dubtis a fer servir la teva agenda i demanar consell o col·laboració; sovint serà una drecera valuosa.
• Actualitza’t i aprèn cada dia: la tecnologia i el mercat evolucionen ràpidament. Fes front a la possible bretxa digital amb formació contínua. Molts sèniors destaquen la importància de mantenir la ment oberta, formar-se en noves eines i envoltar-se de gent jove de la qual aprendre. Combinar experiència amb noves idees és la recepta guanyadora.
• Sigues prudent, però no tinguis por del risc: és natural ser més caut quan es tenen responsabilitats familiars o patrimoni en joc.
• Planifica bé, però no deixis que la por et paralitzi. Confia en el teu instint experimentat i tingues resiliència: si alguna cosa falla, saps que “no passa res si no surt a la primera”; l’important és persistir i intentar-ho de nou.
• Passió i propòsit per davant dels diners: emprèn en alguna cosa que realment et motivi. Molts sèniors busquen deixar un llegat o resoldre un problema social, més que fer-se rics ràpidament. Aquesta motivació intrínseca et donarà energies renovades cada matí i atraurà altres persones per l’autenticitat de la teva visió.

Conclusió

Les històries d’emprenedors sèniors, com el creador de KFC o tecnòlegs jubilats que llancen projectes innovadors, demostren que mai és tard per emprendre. A partir dels 50, l’experiència, els contactes i la maduresa esdevenen grans fortaleses per iniciar un negoci amb bases més sòlides i humanes. Malgrat que hi ha reptes, també hi ha una motivació especial i una visió més clara del propòsit. La clau està en l’actitud, no pas en l’edat.

Exemples com els d’en Ramiro de Mundimed, en Julio de Salsas Quietud o la Yolanda de SPiquer inspiren a transformar idees en realitats, sense que importin els anys complerts. Perquè els somnis no caduquen… i el millor moment per emprendre pot ser ara.