VidaCaixa Listat de continguts
A Espanya, la Llei de Dependència estableix un marc legal per donar suport a persones en situació de dependència, sigui per motius de salut, envelliment o discapacitat. Aquesta llei garanteix una sèrie de serveis i prestacions econòmiques destinades a millorar la qualitat de vida dels dependents i a alleujar la càrrega dels qui en tenen cura. Tot i això, el procés per demanar aquest ajut pot ser complex i varia segons la comunitat autònoma. En aquest article, t’explicarem detalladament on i com sol·licitar l’ajuda a la dependència, així com els passos que cal fer per accedir a aquests beneficis.
Demanar l’ajut de la Llei de Dependència
La Llei de Dependència, oficialment coneguda com a Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, va ser tota una fita al sistema de benestar social a Espanya. Aquesta llei té l’objectiu de garantir el dret a l’atenció social i sanitària a les persones que no es poden valdre per si mateixes en el dia a dia. Mitjançant un sistema d’avaluació i de reconeixement del grau de dependència, les persones poden accedir a diversos tipus d’ajuda, que van des de serveis assistencials fins a prestacions econòmiques per a la contractació de cuidadors.
Qui pot demanar l’ajuda de dependència?
Abans d’explicar com demanar l’ajut a la dependència, cal conèixer qui pot ser beneficiari d’aquesta llei. Per poder sol·licitar l’ajuda, la persona ha de complir els requisits generals següents:
Fes la teva simulació: Calcula quant desgraven en l’IRPF les aportacions a un pla de pensions
- Ser ciutadà espanyol o un país de la Unió Europea amb residència legal a Espanya.
- Tenir residència a Espanya i haver residit al país durant almenys 5 anys, 2 dels quals han de ser immediatament anteriors a la sol·licitud.
- Presentar una situació de dependència, és a dir, necessitar l’ajuda d’una altra persona per fer les activitats bàsiques de la vida diària a causa de la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial.
El grau de dependència es classifica en tres nivells:
- Grau I: dependència moderada.
- Grau II: dependència severa.
- Grau III: gran dependència.
La sol·licitud es tramita als Serveis Socials municipals o per via telemàtica en cada comunitat autònoma, però el procediment i els terminis varien segons la regió.
On s’ha de demanar la Llei de Dependència?
La Llei de Dependència estableix un òrgan de valoració com a responsable d’emetre un dictamen mitjançant un informe de les condicions del sol·licitant. Cada comunitat autònoma compta amb aquest òrgan que, alhora, depèn dels serveis socials. Per això, la sol·licitud de la Llei de Dependència es pot fer per diferents vies.
La majoria de les comunitats han potenciat la tramitació en línia, amb la plataforma Cl@ve com a sistema unificat d’identificació.
S’ha implantat un reforç de serveis domiciliaris, a partir del Pla de Xoc de Dependència 2023–2025, on es prioritzen les ajudes a domicili davant de la institucionalització amb l’objectiu de fomentar la permanència a la llar.
A més, s’han aprovat noves compatibilitats i en algunes regions ja es permet combinar ajudes econòmiques amb serveis, que fins fa poc era quelcom limitat.
Comunitats autònomes: punts de referència
Cada comunitat autònoma a Espanya té el seu sistema per gestionar la Llei de Dependència, ja que aquesta competència està descentralitzada. Per tant, cada regió tindrà punts de referència o assistència telemàtica per fer la sol·licitud. Alguns exemples són:
- Andalusia: les sol·licituds es poden presentar als Centres de Serveis Socials Comunitaris dels Ajuntaments o a les Delegacions Provincials de la Conselleria d’Inclusió Social, Joventut, Família i Igualtat de la Junta d’Andalusia.
- Catalunya: s’ha de presentar als Serveis Socials dels Ajuntaments o a les Oficines de Benestar i Família o a través del portal d’informació i tràmits de la Generalitat de Catalunya.
- Madrid: les sol·licituds es gestionen a través dels Centres de Serveis Socials Municipals o a la Direcció General d’Atenció a la Dependència i a la Gent Gran. També es pot presentar a través de l’Administració Digital de la Comunitat de Madrid i el portal de tramitació telemàtica.
- València: el procés es fa als Centres Municipals de Serveis Socials o de manera virtual a través del portal de la Generalitat Valenciana de tràmits i serveis per a l’accés a les prestacions econòmiques.
- Galícia: es tramita a través dels Serveis Socials de l’Ajuntament, a les Delegacions de la Conselleria de Política Social o a través de la seu electrònica de la Xunta de Galícia.
Aquests són alguns exemples, ja que, com dèiem, cada comunitat té el seu propi sistema de tramitació i terminis, per la qual cosa és recomanable contactar amb els serveis socials de la localitat per obtenir informació específica.
Centres de Serveis Socials
Els centres de serveis socials dels ajuntaments són els punts d’accés principals per sol·licitar la Llei de Dependència. Aquests centres estan distribuïts per tot el territori nacional i la seva funció principal és orientar les persones sobre els tràmits que cal fer per accedir als ajuts i serveis.
En aquests centres, els treballadors socials avaluen la situació del sol·licitant i l’ajuden en tot el procés de sol·licitud. També poden ajudar a emplenar els formularis i a reunir la documentació requerida.
Oficines d’atenció al ciutadà
Una altra opció sobre on sol·licitar la Llei de Dependència és a través de les Oficines d’Atenció al Ciutadà, que són presents a moltes localitats. Aquestes oficines són punts d’informació i tramitació de diversos serveis públics, incloent-hi la sol·licitud d’ajudes de dependència. En aquestes oficines, els ciutadans poden presentar la sol·licitud, rebre informació detallada sobre el procés i obtenir ajuda per emplenar els formularis.
Com demanar l’ajut a la dependència? Pas a pas
El primer pas per demanar l’ajuda a la dependència implica reunir tota la documentació necessària. Aquesta pot variar lleugerament entre comunitats autònomes, però generalment inclou:
PAS 1: reunir la documentació
- Formulari oficial de sol·licitud.
- Informe mèdic actualitzat.
- Certificat d’empadronament.
- Document d’identitat (DNI, NIE o passaport).
- Informe social (emès per serveis socials).
- Declaració de la renda o acreditació d’ingressos.
PAS 2: presentar la sol·licitud
La sol·licitud es pot fer de dues maneres.
- Presencialment: als Centres de Serveis Socials, Oficines d’Atenció al Ciutadà o delegacions de la comunitat autònoma.
- Telemàticament: a través del portal web de la teva comunitat autònoma amb el certificat digital o el sistema Cl@ve.
PAS 3: avaluació del grau de dependència
- Un equip de professionals fa una visita a casa.
- S’emet un informe de valoració que determina el grau de dependència.
PAS 4: resolució administrativa
- L’administració comunica si reconeix, denega o modifica l’ajut.
PAS 5: assignació de prestacions
- Serveis: ajut a domicili, teleassistència, places en centres de dia o residències.
- Prestacions econòmiques: per contractar un cuidador o compensar cures familiars.
El procés inclou tres fases principals: reunir la documentació, valoració del grau de dependència i assignació de prestacions (econòmiques o serveis assistencials).
Avaluació i valoració del grau de dependència
Després de presentar la sol·licitud, les autoritats competents faran una avaluació del grau de dependència. Aquest procés inclou generalment:
- Visita domiciliària: un equip de valoració, format per professionals de la salut i treballadors socials, visitarà la llar del sol·licitant per avaluar la seva situació dins del seu entorn habitual.
- Informe de valoració: segons les conclusions de la visita i la documentació presentada, l’equip emetrà un informe que determinarà el grau de dependència del sol·licitant.
- Resolució administrativa: finalment, l’administració emetrà una resolució que reconeixerà, denegarà o modificarà l’ajuda sol·licitada.
Assignació de serveis i prestacions
Un cop reconegut el grau de dependència, s’assignen els serveis i les prestacions més adequats segons el nivell de dependència i les necessitats del sol·licitant. Les prestacions poden incloure:
- Ajuda a domicili: servei d’assistència en tasques quotidianes com la neteja de la llar, preparació de menjars o acompanyament.
- Teleassistència: dispositiu que permet que la persona dependent contacti amb un centre d’atenció en cas d’emergència.
- Places en centres de dia o residències: accés a centres especialitzats per a la cura diària o residencial.
- Prestacions econòmiques: ajut econòmic per contractar un cuidador o compensar la cura informal que proporcionin els familiars.
Què cal fer si es denega la sol·licitud?
En cas que la sol·licitud sigui denegada, el sol·licitant té dret a presentar un recurs d’alçada davant l’administració que hagi emès la resolució. Aquest recurs s’ha de presentar en el termini d’un mes des de la notificació de la denegació. Es recomana incloure qualsevol documentació o informe nou que pugui donar suport a la sol·licitud.
Si el recurs d’alçada també és desestimat, el sol·licitant pot optar per acudir a la via contenciosa administrativa, encara que aquest procés és més llarg i complicat.
Conclusió
Sol·licitar l’ajuda de dependència a Espanya és un procés que requereix preparació i comprensió dels requisits i dels procediments. És fonamental saber on demanar la Llei de Dependència i seguir els passos adequats per garantir una avaluació justa i oportuna.
Tot i això, el procés està cada vegada més digitalitzat, amb terminis de resolució més ràpids i una aposta més gran per l’atenció al domicili.
A través dels centres de serveis socials i les oficines d’atenció al ciutadà, els sol·licitants poden rebre l’orientació i el suport necessari per completar el procés. Entendre com demanar l’ajuda a la dependència és essencial per assegurar que les persones en situació de dependència rebin l’atenció i el suport que necessiten per millorar la qualitat de vida.
