Respirar és un acte tan natural i involuntari que no hi pensem mai, ho donem per fet. Els adults respirem prop de vint mil vegades al dia i ni tan sols ens n’adonem, però la respiració és un dels fets que més determinen la nostra qualitat de vida.
Alejandra Vidal, autora del llibre Respiració conscient, afirma que la major part de nosaltres fem servir tan sols el 30% de la nostra capacitat respiratòria. “En lloc d’expandir i omplir els nostres pulmons d’aire, ho fem de manera superficial”, explica. “Com a conseqüència, ens falta vitalitat, tenim mal de cap, ansietat, estrès… Però, sobretot, aquesta manca d’oxigen provoca un funcionament pobre de tot l’organisme.”
Saber respirar bé i convertir-ho en una rutina comporta molts beneficis: “Augmenta la capacitat de concentració i l’autoconsciència física i mental, combat l’ansietat i ajuda a obtenir serenitat, equilibri emocional i fortalesa física”, apunta Vidal al seu llibre.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Aleshores, què faig malament?
Un dels errors més comuns és inspirar per la boca, ja que ho hem de fer pel nas, perquè les fosses nasals filtren les partícules tòxiques i escalfen l’aire perquè s’assimili millor.
El problema principal de la majoria és que no impliquem el diafragma en la respiració. En el mètode correcte, la inspiració comença a la part alta del pit i acaba a la part baixa dels pulmons, que mouen el diafragma en omplir-se d’aire. Per expirar, el recorregut s’inverteix. Si ho proveu, notareu un procés molt més complet i que al començament us pot semblar exagerat, però només així estareu aprofitant tota la capacitat que us donen els pulmons.
Arribar a respirar així sense adonar-se’n requereix un temps d’adaptació, ja que estem acostumats a un tipus de respiració marcada per un ritme accelerat de vida i per l’estrès. El pare del mètode més acceptat és el doctor Konstantin Buteyko, un metge ucraïnès del segle xx que insistia en la necessitat de reeducar la respiració. Ja llavors alertava que la majoria de la gent hiperventilava en el moment de respirar, amb moviments toràcics massa bruscos i profunds.
Buteyko va traçar el camí que connecta una mala respiració amb determinades malalties: segons ell, la hiperventilació causa una disminució del diòxid de carboni, fet que provoca una contracció als vasos sanguinis i una falta d’oxigen als teixits. Avui dia, els estudis més actualitzats donen la raó a Buteyko i arriben a una conclusió important: respirar bé ens farà pensar millor.
El cervell necessita tres vegades més oxigen que la resta del cos, de manera que una bona respiració ens facilita la concentració. També el sistema nerviós se’n veu beneficiat, gràcies a la relaxació dels músculs i la reducció de la càrrega de treball del cor, a causa de la disminució dels nivells d’ansietat.
Els nostres òrgans digestius funcionaran millor amb una quantitat més gran d’oxigen i els ronyons seran capaços d’eliminar més toxines. I, encara que no ho sembli, la nostra pell també rebrà els beneficis de respirar millor, ja que es tornarà més suau i menys propensa a les arrugues.
Tenint en compte tots aquests guanys, val la pena prendre’s uns segons, agafar aire i, sobretot, aprendre a gestionar-lo.
