Un euro és un euro. Evident? Potser no tant. Aquest euro no era el mateix fa 5 anys que ara, ni serà el mateix d’aquí a 10. L’hem estalviat, però quan decidim gastar-lo no podem adquirir els mateixos béns. L’estalvi financer ajuda a guardar i a treure profit dels diners.
L’estalvi
Tots en sabem la fórmula:
estalvi = ingressos – despeses
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Si en rebem 100 i en gastem 90, n’hem estalviat 10. És a dir, hem decidit posposar la despesa d’una part dels ingressos. Aquesta reserva, encara que no es gasti, pot tenir diferents destinacions. També es pot repartir, dividir-ho per ficar-ho en diversos calaixos que representen diferents maneres d’estalviar, amb els seus avantatges i desavantatges, amb les seves condicions, amb els seus detalls. Com tot.
Llegeix també: Estalvi i inversió: coneixes les millors alternatives per rendibilitzar els teus estalvis?
L’estalvi financer
Imaginem-nos que tenim aquestes 100 unitats d’ingressos, que en gastem 90 i que ens en sobren 10. Aquesta última xifra representaria l’estalvi real. Ara veurem què fem amb això.
Podem decidir que aquestes 10 unitats vagin a parar a aquella bonica i clàssica guardiola amb forma de porquet que conservem. Però hi ha més opcions: es pot introduir en el sistema bancari. Llavors parlem d’estalvi financer.
Llegeix també: Petits estalvis a llarg termini són grans estalvis
Efectivament, l’estalvi financer té a veure amb el romanent dels clients, que dipositen en els seus bancs de confiança. El més lògic en una economia desenvolupada és que la xifra d’estalvi financer sigui molt propera a la de l’estalvi real. Perquè l’estalvi financer inclou moltes coses que tenen en comú la intermediació d’una entitat financera.
Aquestes 10 unitats de què parlàvem poden estar en un dipòsit, en bons de l’Estat, d’empreses, títols o altres actius financers. Tot això és estalvi financer. És una manera d’intentar, a més, que aquestes 10 unitats que hem estalviat tinguin el mateix poder de compra en el futur. És a dir, amb l’estalvi financer intentem guardar el romanent que no gastem per millorar els ingressos en el futur, estar preparats per a una eventualitat, afrontar amb comoditat la nostra jubilació, o dur a terme una despesa per adquirir un bé que desitgem tenir.
L’estalvi financer ben invertit pot proporcionar un interès que ajuda a mantenir el valor del que s’ha estalviat durant un temps. Aquest interès acostuma a variar en funció del risc i de l’interès oficial que marquen els bancs centrals. Un risc baix o nul implica que s’acosti més a aquest últim. Un risc més elevat pot proporcionar un interès més gran, tot i que també hi ha el perill de poder perdre part del que s’ha estalviat.
El que no es pot posar en dubte és que l’estalvi és important per a qualsevol família i individu. Decidir en quin cistell es posen els ous ja depèn de les circumstàncies. L’estalvi financer és una fórmula que n’inclou moltes alhora.
