VidaCaixa Detectar l’Alzheimer abans que els símptomes siguin evidents és un dels grans reptes de la ciència. Les imatges cerebrals han revolucionat aquest procés i permeten veure amb precisió els canvis que es produeixen al cervell fins i tot anys abans de l’aparició de les primeres fallades de memòria. Comparar un cervell sa i amb Alzheimer no només ajuda els especialistes a confirmar el diagnòstic, sinó també a dissenyar estratègies més efectives de prevenció i tractament.
Com es veu el cervell amb Alzheimer?
En un cervell sa, les connexions neuronals i el volum cerebral es mantenen estables amb l’edat. En canvi, el cervell d’una persona amb Alzheimer mostra una reducció significativa del volum, sobretot a l’hipocamp, la regió clau per a la memòria, i una acumulació de plaques de proteïna beta-amiloide i cabdells de proteïna tau. Aquestes alteracions impedeixen la comunicació entre neurones i provoquen la mort cel·lular progressiva.
La diferència visual és clara: a les imatges mèdiques, el cervell afectat presenta solcs més amples, ventricles engrandits i àrees de teixit cerebral reduïdes. Aquest deteriorament estructural és un dels senyals més clars per als neuròlegs.
Vols protegir-te a tu i a les persones que més estimes? Descobreix els beneficis d’una assegurança de vida!
Un cervell amb Alzheimer mostra atròfia cerebral significativa i reducció en estructures clau com l’hipocamp, la qual cosa explica la pèrdua de memòria i les dificultats cognitives observades clínicament.
Tècniques d’imatge per diagnosticar l’Alzheimer
- Ressonància magnètica (RM): permet observar l’estructura cerebral i detectar l’atròfia a zones clau, com ara l’hipocamp. És fonamental per descartar altres causes de deteriorament cognitiu.
- Tomografia per emissió de positrons (PET): mostra l’acumulació de la proteïna beta-amiloide o tau al cervell, fins i tot abans que hi hagi símptomes.
- Tomografia axial computada (TAC): encara que menys precisa per veure canvis inicials, és útil per descartar lesions o tumors. Davant la pregunta habitual “en un TAC es veu si hi ha Alzheimer?”, la resposta és que no sempre detecta les fases primerenques, però sí que pot aportar informació complementària.
A diferència de l’envelliment normal, en l’Alzheimer els canvis estructurals són més acusats i específics, amb una progressió accelerada que pot arribar al 3,5 % i al 4,0 % de pèrdua anual de volum cerebral, sobretot a la zona temporal medial.
El paper de les imatges cerebrals en la detecció primerenca
Les proves d’imatge no només confirmen el diagnòstic sinó que també permeten seguir l’evolució de la malaltia i avaluar la resposta a tractaments. En combinació amb biomarcadors i tests cognitius, ofereixen una visió completa que facilita una intervenció precoç. De fet, molts assaigs clínics actuals fan servir imatges cerebrals per seleccionar participants en fases inicials, quan encara és possible alentir la progressió de l’Alzheimer.
Calcula el preu de la teva assegurança
El repte actual és combinar aquestes tècniques d’imatge amb mètodes més econòmics i menys invasius, com ara les anàlisis de sang per a biomarcadors. L’objectiu és que la detecció primerenca no depengui només d’equips especialitzats, sinó que es pugui integrar en l’atenció primària i arribar a més persones.
