VidaCaixa Listat de continguts
A Espanya, segons la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA), més d’un milió de persones conviuen amb aquesta malaltia, i darrere de cadascuna hi ha com a mínim un cuidador principal. La majoria, més del 80 %, són familiars directes, que dediquen una mitjana d’entre 40 i 70 hores setmanals a la cura, moltes vegades de manera no remunerada.
Aquest compromís prolongat i dedicació contínua poden derivar en allò que es coneix com a síndrome del cuidador, una combinació d’estrès crònic, esgotament físic i sobrecàrrega emocional. Tot plegat, unit a l’impacte emocional de veure com evoluciona la malaltia, augmenta el risc.
Per això, l’ajuda psicològica per a familiars i cuidadors no és un luxe, sinó una necessitat de salut pública. Tenir cura del cuidador és tenir cura també del pacient.
Viu la teva jubilació amb tranquil·litat i planifica els teus estalvis amb Generació +.
El pes invisible de la cura de persones amb demència
L’Alzheimer no només altera la memòria del pacient; transforma la dinàmica familiar, les rutines i, en molts casos, els projectes de vida. Els cuidadors s’han d’enfrontar a sentiments oposats: amor, frustració, culpa, impotència… Tot això sota la pressió de no poder «baixar la guàrdia» en cap moment.
Aquest pes emocional prolongat pot derivar en la síndrome del cuidador cremat, un estat d’esgotament físic i mental que afecta directament la capacitat d’oferir una cura de qualitat. Reconèixer els senyals d’alarma (insomni, irritabilitat, aïllament, apatia) és el primer pas per demanar ajuda.
En què consisteix l’ajuda psicològica per a familiars de malalts d’Alzheimer?
L’impacte emocional de cuidar una persona amb Alzheimer no s’ha de subestimar. La intervenció professional no només ofereix un espai segur per verbalitzar sentiments i reduir la càrrega emocional, sinó que també proporciona eines pràctiques per fer front a les dificultats diàries de forma més resilient. Entre les estratègies més recomanades hi ha:
- Teràpia individual: sessions personalitzades per aprendre a gestionar l’ansietat, enfortir l’autoestima i prevenir l’esgotament emocional.
- Grups de suport: espais on compartir vivències amb altres cuidadors, trencar l’aïllament i descobrir enfocaments que han funcionat en situacions similars.
- Psicoeducació: formació sobre la malaltia, les seves fases i conseqüències, que facilita una adaptació més realista i menys desgastant.
- Tècniques d’afrontament: des d’exercicis de respiració i mindfulness fins a pautes d’organització del temps per reduir l’estrès crònic i mantenir un equilibri personal.
Aquesta combinació d’acompanyament emocional i estratègies pràctiques contribueix a fer que el cuidador mantingui la seva salut mental i física, assegurant així una cura més sostenible i humana.
La cura d’una persona amb Alzheimer és una cursa de fons. La dedicació continuada, que en molts casos supera les 40 hores setmanals, pot derivar en esgotament físic i emocional. El suport psicològic és clau per preservar la salut del cuidador i la qualitat de vida del pacient.
Ajuda per a cuidadors de persones amb demència: recursos i xarxes
A Espanya, hi ha una àmplia xarxa d’entitats que ofereixen suport específic a cuidadors, moltes vegades de forma gratuïta o a un cost baix. Algunes de les més destacades són:
- Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA): ofereix tallers de psicoeducació, grups de suport i recursos pràctics adaptats en cada fase de la malaltia.
- Fundació Pasqual Maragall: du a terme programes formatius en línia i guies descarregables perquè els familiars tinguin informació rigorosa i actualitzada.
- IMSERSO i serveis socials autonòmics: gestionen programes de respir familiar que permeten al cuidador disposar d’estades temporals perquè pugui descansar o atendre assumptes personals, així com atenció psicològica especialitzada.
Tenir cura del cuidador és tenir cura del pacient. Teràpia individual, grups de suport, psicoeducació i tècniques d’afrontament són eines que ajuden a reduir l’estrès, trencar l’aïllament i afrontar el dia a dia amb més resiliència.
A més, cada cop més municipis incorporen serveis comunitaris que combinen assistència al domicili amb suport en centres especialitzats, oferint així un alleujament significatiu per a les persones que assumeixen cures diàries.
Conclusió
En moltes famílies persisteix la idea que «hom ha de poder amb tot», cosa que retarda la recerca de suport. Tot i això, demanar ajuda psicològica no és cap senyal de debilitat, sinó un acte de responsabilitat. Com recorda la neuropsicòloga Nina Gramunt, «la cura d’una persona amb demència és una cursa de fons, no pas un esprint». Tenir suport emocional i psicològic és la millor inversió per recórrer-la sense defallir.
Darrere de cada persona amb Alzheimer hi ha un cuidador que sosté el seu dia a dia amb paciència, amor i una dedicació incondicional. Reconèixer el valor de la seva tasca i oferir-li suport psicològic, eines i temps per a si mateix no és un luxe, sinó una necessitat.
El benestar del cuidador repercuteix directament en la qualitat de vida del pacient i, per extensió, a la salut de tota la família. Buscar ajuda no és un signe de feblesa, sinó una mostra de responsabilitat i amor propi. Perquè cuidar els altres comença, sempre, per cuidar-se un mateix.
