És possible jubilar-se per sempre amb 500.000 euros? Coneix el que hauries de fer

José Emilio Chao

No són pocs els espanyols a qui els agradaria avançar la seva edat de jubilació. Això no obstant, són menys els que estan disposats a plantejar-se seriosament aquesta possibilitat i començar a estalviar des dels seus primers anys de vida laboral per acumular el capital suficient que els permeti viure sense treballar, el que avui es coneix també com aconseguir la llibertat financera.

El problema és identificar quants diners ens cal tenir per poder viure durant molts anys sense disposar dels ingressos provinents de la feina. Partim d’una xifra rodona: és possible jubilar-se amb 500.000 euros? La resposta, com en gairebé totes les qüestions rellevants, és: depèn.

Factors clau per jubilar-se amb un capital estalviat

A Espanya, l’edat legal de jubilació el 2025 se situa en 66 anys i 8 mesos, però s’anirà endarrerint progressivament fins a arribar el 2027 als 67 anys. L’esperança mitjana de vida a Espanya s’eleva actualment per sobre dels 82 anys. Es preveu, per tant, que una persona jubilada percebi prestacions de la Seguretat Social durant uns 15 anys.

Jubilar-se amb 500.000 euros és possible, però dependrà de les teves despeses, de l’edat a la qual et retiris, de la pensió pública que cobris i de com inverteixis el capital acumulat.

Si una persona vol abandonar la vida laboral amb 5 o 10 anys d’antelació, la quantitat necessària per poder-ho fer variarà en funció de diversos factors:

• El nivell de despeses mensuals que tindrà.
• L’edat a la qual es retiri.
• Si posseeix patrimoni no financer que li aporti rendes recurrents.
• Si ha cotitzat prou per cobrar una pensió pública que es vagi sumant al capital que tingui acumulat un cop assolida l’edat legal de jubilació.

És suficient jubilar-se amb 500.000 euros?

Per mantenir el supòsit en termes senzills, comencem calculant per a quant poden donar 500.000 euros sense afegir-hi altres fonts d’ingressos, més enllà del rendiment que puguem obtenir invertint-los en algun tipus de producte financer que s’adapti a les necessitats d’un ciutadà que busqui garantir-se uns ingressos suficients fins al final dels seus dies.

El cas més simple consisteix a ingressar el capital en un compte bancari i disposar de mica en mica dels 500.000 euros, traient-ne periòdicament les quantitats necessàries per fer front a les despeses. Aquesta fórmula és poc recomanable, perquè, si els diners no s’inverteixen, aniran perdent valor al llarg del temps per efecte de la inflació.

A partir d’aquí, cal establir quina quantitat necessitem per viure cada any. Si establim, per exemple, una xifra al voltant dels 24.000 euros, en línia amb el salari brut mitjà espanyol, el capital estalviat, sobre el paper, duraria uns 20 anys i 10 mesos. Però la realitat és que el termini es reduiria bastant per l’esmentat efecte de la inflació, ja que, mantenint el mateix estil de vida al llarg del temps, el cost de les despeses habituals aniria creixent cada any, amb la qual cosa el nostre fons de reserva es consumiria cada cop més ràpidament. Si, per sort, vivim més anys, haurem esgotat tots els nostres recursos econòmics abans d’hora.

Jubilar-se amb 300.000, 500.000 o 1 milió d’euros: què canvia?

Tot i que aquí hem posat com a exemple jubilar-se amb 500.000 euros, moltes persones es plantegen si en tindrien prou per jubilar-se amb 300.000 euros o, per contra, si necessiten jubilar-se amb 1 milió d’euros per viure amb més tranquil·litat.

En termes generals, com més petit sigui el capital acumulat, més dependrem d’altres fonts d’ingressos, com la pensió pública, el patrimoni immobiliari o el suport d’un pla de pensions. Amb un capital més elevat, com pot ser jubilar-se amb 1 milió d’euros, la capacitat de generar una renda anual suficient i mantenir el nivell de vida desitjat serà més gran, sempre que es gestioni de manera adequada i es protegeixi davant la inflació i el risc de longevitat.

En tots els casos, la qüestió no és només quant hem estalviat, sinó com s’inverteix aquest capital i quin producte triem per transformar aquest estalvi en ingressos periòdics.

Protegir el capital i el risc de longevitat

Per evitar tant el risc de depreciació per la inflació com el risc de viure molts més anys del que s’esperava, el que s’acostuma a anomenar risc de longevitat, l’ideal és recórrer a un producte financer que protegeixi el capital davant la inflació i, a més, ens garanteixi que rebrem la renda esperada fins al moment de la nostra mort, fins i tot encara que es produeixi més enllà del que marca l’esperança de vida a Espanya.

Per a aquesta mena de casos, el mercat espanyol disposa d’un producte que està guanyant protagonisme en els darrers temps: la renda vitalícia.

Rendes vitalícies: una opció per viure dels teus estalvis

Què són les rendes vitalícies? Són assegurances de vida-estalvi en les quals una companyia asseguradora garanteix el cobrament d’una renda fixa, normalment amb periodicitat mensual, fins a la mort de l’assegurat. Per fer-ho, el client paga una prima única (en aquest cas serien els 500.000 euros de què disposem) i l’asseguradora s’encarregarà de la gestió financera del capital i dels pagaments periòdics de la renda.

Les rendes vitalícies són assegurances de vida-estalvi en les quals una companyia asseguradora garanteix el cobrament d’una renda fixa fins a la mort de l’assegurat.

Cada entitat pot fixar els seus propis requisits d’edat, de prima mínima o, fins i tot, d’anys cotitzats. Per al nostre supòsit considerarem complerts aquests requisits.

Però hi ha tres grans modalitats de renda vitalícia:

• Capital cedit: ofereix una renda mensual més elevada, ja que els beneficiaris no recuperaran el capital pagat en la prima a la mort de l’assegurat.
• Capital reservat: sí que permet rescatar els diners invertits quan es mori.
• Modalitat mixta: com indica la seva denominació, es podrà recuperar una part de la prima única en funció del percentatge que s’hagi establert a la pòlissa.

En una situació com la que plantegem aquí, amb un capital de 500.000 euros per jubilar-se sense disposar d’altres ingressos, l’opció més convenient seria la modalitat de capital cedit, ja que les de capital reservat proporcionen una renda més baixa, perquè es paguen en funció de la rendibilitat financera que pot oferir el capital.

Com pot variar la renda segons l’edat i la modalitat

Així, per exemple, una persona de 60 anys que opti per una renda vitalícia de capital reservat amb una suma de 500.000 euros obtindria uns ingressos molt inferiors al salari mitjà brut d’Espanya, que s’acosta als 24.000 euros anuals.

En funció del tipus d’interès garantit a la pòlissa, podria oscil·lar (en una estimació genèrica) entre els 10.000 i 15.000 euros bruts anuals, pels quals caldria tributar en l’IRPF pel 24% de la renda percebuda si tenim entre 60 i 65 anys. Això no obstant, aquest percentatge anirà disminuint a mesura que augmenti l’edat de l’assegurat. Ara bé, els càlculs tampoc es poden considerar gaire precisos perquè dependrà de les condicions que estableixi l’asseguradora i de si l’assegurat és home o dona, entre altres factors.

Ara bé, si contractem aquesta renda vitalícia als 65 anys, amb unes condicions semblants a les de l’exemple anterior, la renda anual bruta es trobaria més a prop de l’objectiu del salari mitjà nacional i es podria situar en una forquilla d’entre els 18.000 i els 30.000 euros anuals.

També es pot augmentar la renda percebuda mitjançant una modalitat mixta en què la recuperació del capital per part dels beneficiaris no sigui total, sinó un percentatge.

La modalitat de renda vitalícia de capital reservat sol ser l’escollida només en aquells casos en què l’assegurat percep una pensió pública i vol complementar els seus ingressos mensuals, alhora que conserva el capital. És habitual en el cas dels qui desitgen mantenir els diners estalviats al llarg de la seva vida per als seus hereus o beneficiaris, però gaudint dels rendiments. Si s’opta per una renda de capital cedit, els ingressos mensuals serien significativament superiors.

Conclusió

En definitiva, jubilar-se amb 300.000, 500.000 euros o amb 1 milió d’euros és possible, però no hi ha una xifra màgica que serveixi per a totes les persones. La clau consisteix a conèixer bé les teves despeses, els teus ingressos futurs i com pots invertir l’estalvi acumulat per transformar-lo en una renda sostenible en el temps. Disposar d’assessorament financer et pot ajudar a prendre decisions més informades i a dissenyar una jubilació d’acord amb les teves necessitats i la teva tranquil·litat.