Tractament dels treballadors desplaçats

Les empreses que necessiten expatriar treballadors suporten una càrrega administrativa que, a vegades, pot provocar certs maldecaps. Per dur a terme els tràmits cal tenir en compte diverses coses: les cobertures, la política retributiva i tributària, primes, etcètera. Convé, per tant, tenir clars els aspectes bàsics per poder actuar amb perspectiva.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Per començar, quin ha de ser el salari d’un treballador desplaçat? Depèn, no és del tot senzill, però cal tenir en compte algunes referències; al capdavall, es tracta de conservar un poder adquisitiu semblant al que es té al país d’origen. El més comú és tenir en compte el salari que cobra el treballador a Espanya i afegir-hi complements, però hi ha més fórmules.

Això pel que fa a la retribució. A més, hi ha una sèrie de despeses que cal incloure: la mudança, bitllets d’avió, habitatge o assegurança mèdica, qüestió que cal incloure o no segons els convenis que hi hagi entre països. En aquest capítol hi ha la possibilitat d’incloure-hi despeses d’escolarització de membres de la família, així com les cobertures de salut.

Diferents sistemes

Hi ha diverses maneres d’abordar aquestes qüestions. Existeixen alguns models que es poden aplicar en el si de l’empresa o adaptar a les diferents circumstàncies. Els principals són els següents:

• Models clàssics. En destaquen dos: Split payroll i Balanç sheet. En tots dos es tenen en compte salaris i complements que garanteixin un nivell de vida a l’exterior, així com complements que facin atractiu el desplaçament. Això no obstant, el primer pren com a referència el salari brut que es paga al país d’origen i el segon el salari net, qüestió que, depenent dels casos, pot comportar importants estalvis a l’empresa.

• Home System plus. En aquest cas es té en compte el salari que es paga al país de destinació.

• Sistema de localització. Es desvincula el treballador del seu lloc anterior i se li donen noves condicions retributives.

Es poden trobar més maneres de fer les coses, però el que no hi pot haver és improvisació. Convé, per tant, consultar els experts en Recursos Humans sobre aquestes qüestions.

Qüestions fiscals

On es paguen impostos per un treballador expatriat? És una pregunta pertinent en aquests casos. Tot depèn de la durada de l’estada a l’exterior. Si s’és fora només durant una part de l’any, no es perd la residència fiscal a Espanya. Per a això, caldrà romandre aquí més de 183 dies.

Llegeix també: Tot el que has de saber sobre l’IRPF per planificar millor les teves finances

Si, en canvi, es resideix més de 183 dies en un altre país, caldrà pagar impostos segons les normes locals.

A tot això cal afegir-hi l’exempció de fins a 60.100 euros anuals recollida en l’article 7 p) del Reglament de l’IRPF. L’expatriat es podrà acollir a aquest benefici sempre que es demostri que s’està treballant per a un tercer, és a dir, si l’empresa per a la qual presta els serveis està realitzant alguna tasca per a un client. Serà l’empresa la que, si ja ha efectuat les retencions, hagi d’expedir un certificat en el qual se’n deixi constància. A més, l’Agència Tributària pot exigir altres documents, de manera que serà important guardar justificants, bitllets de vols, visats o rebuts d’hotels.

Qüestions de Seguretat Social

Un treballador expatriat també haurà de fer les seves aportacions a la Seguretat Social, si bé depèn de si hi ha conveni bilateral o no. En cas afirmatiu, es cotitza a Espanya i es reconeix al país de destinació.

Llegeix també: Com quedarà la pensió si treballo en un altre país?

En cas contrari, caldrà fer les aportacions d’acord amb el sistema local. Al treballador se li reconeixeran aquestes cotitzacions a Espanya per computar terminis treballats, però no per al pagament de prestacions.

Al web de la Seguretat Social es poden consultar els convenis bilaterals i multilaterals existents.

Implantar una política d’expatriació

La compensació internacional és una qüestió que requereix el coneixement de les estructures retributives dels mercats on es vol operar, així com les polítiques públiques de salut o educació. Aquesta tasca d’investigació sembla necessària per dissenyar plans de polítiques d’expatriació.

Per a aquesta expansió internacional o recerca de noves oportunitats cal estar preparat. Un document que integri les polítiques i les estratègies en els desplaçaments ben dissenyat servirà d’ajuda per actuar amb propietat i també per no generar greuges entre treballadors.

Llegeix també: A quin grup de cotització pertanys?

Però la feina no és només prèvia. Aquesta guia ha de servir per complir les obligacions legals i fiscals, així com per donar resposta als problemes que pugui tenir el treballador expatriat al lloc on treballi.

L’empresa haurà d’analitzar i avaluar les seves polítiques per canviar allò que no funciona i mantenir el que sí que va bé. Una revisió periòdica també servirà per incloure novetats que puguin ser interessants per al desenvolupament de l’activitat de la companyia a l’estranger.