Què és l’estagflació?

Després del fort repunt econòmic un cop superada la pandèmia, el 2025 la recuperació global s’està alentint: el Banc Mundial preveu un creixement mundial del 2,3%, una caiguda notable respecte a anys anteriors.

A la Unió Europea, el creixement es manté modest: s’espera un PIB de l’1,1% el 2025, amb millores previstes per al 2026-2027, segons el Departament de Seguretat Nacional. Però pel que fa a la inflació, tot i que continua baixant i s’apropa a l’objectiu del BCE del 2%, el cost energètic continua pressionant. I molts països s’enfronten a l’alça de preus i a l’escàs creixement.

En aquest context, podem parlar d’un escenari econòmic d’estagflació, on els preus pugen i, al mateix temps, l’economia no creix. No es tracta d’un fenomen nou, ja que va ser crucial als anys 70 arran de la crisi del petroli, però ara torna a prendre força. Actualment, a Espanya i Europa, el repte és especialment rellevant per la seva forta dependència energètica i la lenta recuperació econòmica.

Què és l’estagflació i com afecta en el context econòmic actual?

El terme va ser encunyat el 1965 pel polític britànic Iain Macleod i es va popularitzar durant els anys 70, arran de la crisi del petroli provocada per l’OPEP. En aquell moment, l’encariment de l’energia va desencadenar una espiral inflacionista que va paralitzar les economies occidentals durant més d’una dècada.

En termes més simples, l’estagflació és una mala combinació: els preus pugen, però l’economia no genera noves oportunitats de feina ni creixement.

És a dir, no hi ha un dinamisme econòmic que compensi l’encariment del cost de la vida. Per això, els economistes la defineixen com una combinació desagradable d’inflació alta i creixement baix. A més, l’impacte és triple per a les llars i les empreses, així com per a l’ocupació i l’economia: preus més cars, menys ocupació i menor producció… un còctel nociu per a qualsevol país.

L’impacte és directe en la vida diària:

• Per a les llars, els preus del cistell de la compra, l’energia o l’habitatge augmenten, mentre que els salaris no creixen al mateix ritme.
• Per a les empreses, pugen els costos de producció i es redueix la inversió.
• Per a l’ocupació, es frena la creació de nous llocs de treball i pot augmentar l’atur.

En definitiva, l’estagflació suposa un cop a l’economia: menys creixement i més dificultats per arribar a final de mes.

Quina diferència hi ha entre inflació i estagflació?

L’estagflació no és el mateix que una simple pujada de preus ni s’ha de confondre amb la hiperinflació.

• Inflació: fa referència únicament a l’augment generalitzat dels preus en una economia. Pot ser deguda a una major demanda, a costos de producció més alts o a factors externs, però normalment va acompanyada d’un cert dinamisme econòmic.
• Estagflació: combina la inflació amb un estancament o recessió econòmica. És a dir, els preus pugen, mentre que el PIB no creix o fins i tot retrocedeix, la qual cosa genera un entorn molt difícil de gestionar.

En un escenari normal d’estancament econòmic, la caiguda del poder adquisitiu redueix la demanda i, per tant, tendeix a frenar la inflació. El que fa única l’estagflació és que aquesta lògica es trenca: l’economia no avança, però els preus continuen enfilant-se. Per això es considera un dels fenòmens més complexos d’afrontar per als governs i els bancs centrals.

Causes de l’estagflació: els factors que poden propiciar aquest escenari econòmic

Els experts coincideixen que no hi ha una sola causa, sinó una combinació de factors. Entre els més rellevants:

• Xocs d’oferta: com va passar als anys 70 amb el petroli, quan un augment abrupte del preu de l’energia va incrementar els costos en tota l’economia.
• Dependència energètica: a Europa i Espanya, el pes de la importació de gas i petroli fa que els preus internacionals impactin directament en el consumidor.
• Polítiques monetàries inadequades: si es manté una política expansiva durant massa temps, es pot avivar la inflació sense que el creixement s’acceleri.
• Factors estructurals: baixa productivitat, envelliment de la població o rigideses en el mercat laboral que limiten la capacitat de creixement.
• Tensions geopolítiques: guerres i conflictes internacionals que eleven els preus de les matèries primeres i generen incertesa.

Conseqüències de l’estagflació

L’estagflació afecta tant la butxaca de les famílies com l’estabilitat econòmica d’un país. Entre les conseqüències d’un escenari econòmic amb estagflació hi ha la pèrdua de poder adquisitiu i la desigualtat social, entre d’altres.

• Pèrdua de poder adquisitiu: els salaris reals cauen perquè pugen els preus sense que els ingressos s’ajustin amb la mateixa rapidesa.
• Més desigualtat social: les famílies amb menys recursos són les més perjudicades, ja que destinen un percentatge més gran de la seva renda a alimentació i energia.
• Caiguda de la inversió empresarial: els costos alts i la incertesa redueixen els plans d’expansió i les contractacions.
• Dificultats per a les polítiques públiques: els governs tenen menys marge per estimular l’economia perquè un excés de despesa podria avivar encara més la inflació.
• Impacte en el deute: els tipus d’interès més alts encareixen el cost de finançar tant a les famílies com a les empreses i les administracions.

Hi ha risc d’estagflació el 2025?

Avui dia, quan es parla d’estagflació, el que realment preocupa és que una complicació geopolítica torni a disparar la inflació i freni el creixement econòmic al mateix temps. Això no obstant, els experts coincideixen que un escenari com el dels anys 70 no és, ara com ara, el més probable.

Malgrat que hi ha conflictes vigents que tensionen les cadenes de subministrament, l’economia mundial actual és molt més globalitzada i la tecnologia ajuda a esquivar colls d’ampolla que abans paralitzaven els mercats. A més, l’FMI preveu un creixement sostingut per a l’economia global el 2025 i el 2026, si bé amb desacceleracions a l’horitzó.

Perquè l’estagflació es convertís en una amenaça real haurien de coincidir diversos factors adversos:

• Una escalada bèl·lica internacional que afecti les principals potències (com un conflicte al voltant de Taiwan).
• Un xoc energètic provocat per interrupcions greus en el subministrament de petroli o gas.
• Noves crisis sanitàries globals, com l’aparició d’una variant vírica que obligui a paralitzar de nou l’activitat econòmica.
• Esdeveniments extrems inesperats, com ara catàstrofes naturals que impactin directament en la producció i la distribució de béns essencials.

En conclusió, el risc d’estagflació existeix i cal vigilar-lo, però actualment no és l’escenari més probable. La clau residirà en la capacitat dels governs i els organismes internacionals per anticipar-se i aplicar polítiques que mitiguin les tensions abans que esdevinguin un bloqueig econòmic global.

Com es pot evitar l’estagflació

L’estagflació és difícil de combatre perquè les mesures contra la inflació acostumen a frenar el creixement, i viceversa. El Banc Mundial adverteix que el creixement global del 2,3% el 2025 és el més baix en dues dècades, si s’exclou la pandèmia i la crisi financera del 2008. Per la seva banda, la Unió Europea manté l’objectiu d’inflació en el 2%, si bé reconeix que els costos energètics i les tensions geopolítiques continuen sent riscos de primer ordre.

A Espanya, el Govern ha reforçat les mesures de suport a les llars vulnerables davant el cost energètic i defensa que la reducció progressiva de la inflació permetrà evitar escenaris greus d’estagflació, tot i que els experts demanen que no s’abaixi la guàrdia.

Com a usuaris, en un context de preus elevats i amb la inflació encara present en moltes llars, és important saber com podem organitzar les nostres finances. És a dir, més enllà de les mesures que els governs puguin prendre, saber com, en l’àmbit personal i familiar, podem gestionar l’economia diària en un context d’estagflació.

Com cal gestionar l’estalvi i les finances personals durant períodes d’estagflació o inflació?

La clau consisteix a planificar l’estalvi de manera intel·ligent perquè situacions com la inflació o l’estagflació no impactin directament en el pressupost mensual.

Petits gestos com revisar les despeses fixes, comparar preus en serveis habituals, destinar una part del salari a l’estalvi de manera periòdica o disposar de productes financers que protegeixin el capital davant la pèrdua de poder adquisitiu, poden marcar la diferència. D’aquesta manera, encara que l’economia passi per cicles d’incertesa, és possible mantenir l’estabilitat i la tranquil·litat en el dia a dia.

Vegem-ne un exemple pràctic. Si una família reserva el 10% dels seus ingressos mensuals en un producte d’estalvi, aconseguirà acumular un coixí que no solament ajudarà per cobrir imprevistos, sinó que a més es revaloritzarà amb el temps. Així, mentre el cost de la vida pugi, aquest estalvi creixerà i els ajudarà a mantenir el seu nivell de vida, sense que la inflació impacti tan directament en la seva butxaca.

Conclusió

L’estagflació és un escenari incòmode: inflació alta i creixement baix al mateix temps. Per als ciutadans, significa preus més alts sense que l’economia generi més ocupació o riquesa.

El 2025, Espanya i Europa viuen amb aquest risc a l’horitzó, si bé la baixada de la inflació i l’estabilització energètica ofereixen un respir. La clau consistirà a aplicar polítiques equilibrades i anticipar-se amb reformes estructurals que enforteixin l’economia.

En altres paraules, l’estagflació no és inevitable, però sí que exigeix vigilància constant, coordinació internacional i decisions fermes per protegir les famílies, les empreses i el conjunt del país.