La història de la jubilació: herència dels romans

La paraula jubilació prové del llatí jubilare, que vol dir cridar d’alegria. La jubilació és un dels moments clau en la vida de tota persona. El moment que sortim de la vida laboral, en què comencem a recollir els fruits de tota una vida treballant: temps lliure i la pensió de jubilació que ens correspon.

És un dels drets fonamentals més importants en tota societat però, saps quins són els orígens de la jubilació? D’on ve aquesta paraula? Com han evolucionat les pensions al llarg de la història? En aquest post, ens remuntem fins a l’era dels romans per descobrir la història de la jubilació, ens acompanyes?

Història de la jubilació: els orígens romans

Abans que existissin les prestacions per jubilació, en l’època romana les persones d’edat avançada estaven protegides per les normes de protecció de la gent gran. Dins d’aquestes normes hi havia la Llei de la cigonya, que assegurava una etapa de retir digna en què els fills estaven obligats a tenir cura dels pares.

Més tard, l’Imperi romà va posar en marxa una mesura de protecció social per als soldats grans que havien militat durant més de 25 anys a l’exèrcit. Els concedia una parcel·la de terreny i un equivalent en diners a dotze anys de paga de l’època. Això sí, és cert que molts soldats morien abans d’aquests 25 anys de servei militar.

L’origen de la jubilació tal com la coneixem

Les pensions són el principal pilar de la jubilació, i el que avui coneixem com a pensions de jubilació tenen l’origen en l’Imperi romà però, en quin moment es van implantar? Les prestacions que rebem actualment en jubilar-nos van néixer a finals del segle xix a Prússia. El seu primer ministre, Otto von Bismarck, també conegut com el fundador de l’Alemanya moderna, va idear un programa d’assegurança social per a la vellesa amb la fi d’augmentar la qualitat de vida dels treballadors i així esquivar possibles alçaments i vagues.

Després de la Primera Guerra Mundial, es van començar a crear els primers sistemes de seguretat social i el 1919 va néixer l’Organització Internacional del Treball, un organisme de les Nacions Unides que s’ocupa d’afers relatius al treball i a les relacions laborals.

El dret a la pensió de jubilació el va desenvolupar definitivament l’ONU el 1948. Als articles 22 i 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans, es recull el dret a la seguretat social i a una existència conforme amb la dignitat humana.

Els orígens de la jubilació a Espanya

Les pensions de jubilació a Espanya tenen l’origen l’any 1900, quan la Llei d’accidents de treball va desenvolupar la primera assegurança social, tot i que només cobria la invalidesa. Més tard, l’any 1908, es va crear l’Institut Nacional de Previsió, la finalitat del qual era finançar el retir dels treballadors. Però va ser el 1919 quan va passar a ser obligatori: hi havien d’abonar una part mensual els treballadors, una altra l’Estat i una última els patrons. Si el treballador havia cotitzat durant 20 anys, en fer els 65 rebria una pensió d’una pesseta al dia.

L’any 1931 es van regular, a l’article 46 de la Constitució de la Segona República, les diferents assegurances de protecció laboral: per malaltia, per accident, per atur forçós, per vellesa, per invalidesa i per mort.

Més tard, el 1939, es van crear els Fueros del Trabajo, entre els quals es trobava l’anomenat Subsidio de Vejez. Cada treballador que es jubilava a partir d’aquell any rebia una pensió vitalícia, costejada pels treballadors que estaven en aquell moment en actiu: el que avui dia coneixem com a sistema de repartiment.

Durant els anys 60 es va començar a perfeccionar aquest sistema, i va ser el 1963 quan es va implementar un model unitari de protecció social i el 1978 quan es va crear l’actual sistema de Seguretat Social.

L’any 1995, el famós Pacte de Toledo va ajustar alguns serrells per tal que el sistema de pensions fos sostenible en el temps: apujar les pensions juntament amb la inflació per mantenir el poder adquisitiu, crear un fons de reserva, fixar l’edat de jubilació en els 65 anys o diferenciar les despeses en pensions de les despeses en sanitat.

En resum

El germen del que avui coneixem com a pensió de jubilació va néixer a l’antiga Roma, però aquest dret fonamental ha patit canvis importants des d’aleshores. De fet, encara avui es continuen buscant fórmules perquè el pagament de prestacions sigui sostenible i cada territori té el seu propi sistema de pensions.

Aquest breu recorregut per la història de la jubilació només és una mostra de com un mateix sistema pot mutar al llarg del temps, de la necessitat d’adaptar-lo als temps i als canvis demogràfics i socials.