L’herència i l’error de càlcul

En aquest viatge que diem vida, hi ha una cosa que tots compartim: el misteri del que succeeix després de l’últim capítol. Alguns de nosaltres ja jubilats i d’altres encara teixint el nostre futur professional ens enfrontem a un dilema comú: com hem d’organitzar les finances i construir un llegat per a les nostres famílies del qual s’enorgulleixin. 

En aquest context ens sorgeixen dubtes com ara quan és el moment adequat per deixar d’estalviar o quina és l’herència que vull deixar als meus fills i familiars. En aquest viatge de reflexió, ens enfrontem al concepte provocador sobre el qual tants economistes han reflexionat: l’herència és un error de càlcul. I a tu, quina és l’herència que t’agradaria deixar als teus éssers estimats?

Des de VidaCaixa t’ajudem amb la planificació financera per arribar a la jubilació amb més previsió i, per descomptat, a aquest últim capítol de la vida, desafiant l’error de càlcul i assegurant un llegat que va més enllà dels números. Comencem?

Què diu la teoria del cicle vital?

La teoria del cicle vital desenvolupada per Franco Modigliani el 1958, economista italià guardonat amb el premi Nobel, està relacionada amb el consum i l’estalvi de les persones. Aquí l’economista expressa que es pot viure dels estalvis, sempre que se’n tinguin. 

A més, emfasitza un punt important: la importància de l’estalvi a causa del fet que l’ésser humà està mogut pel consum. Com que no sabem quan morirem, alguns estalvien fins al final, pateixen quan deixen d’estalviar i, en conseqüència, generen herències que aprofiten els seus parents. D’aquí l’origen de la frase l’herència és un error de càlcul. 

La premissa fonamental de la teoria del cicle vital rau en la necessitat que les persones, durant els períodes de més ingressos al llarg de la vida, optin per acumular reserves destinades a aquells moments en què no tindran entrades econòmiques.

Quina herència t’agradaria deixar als teus éssers estimats?

D’aquí podem extreure diverses reflexions. N’hi haurà qui pugui o prefereixi que els seus fills heretin el patrimoni o negoci i n’hi haurà qui s’inclini més per un llegat en forma de valors, educació o la cultura del treball que els han ensenyat al llarg de la vida.

Per a aquells que consideren herència sinònim de patrimoni hem de tenir en compte aquests factors clau perquè els nostres fills heretin feliçment i no els suposin unes despeses extres massa descomunals. Parlem de l’impost de successions i donacions (l’ISD), pel qual l’hereu d’una successió o d’una donació ha de pagar un tribut per rebre-la i poder convertir-se en titular. 

D’altra banda, si una família es decanta per l’altre camí, en què els fills treballen i generen estalvis i patrimoni propis, el llegat més important és l’educació financera perquè tinguin els instruments propis i l’herència no sigui un error de càlcul, tal com esmentava Modigliani. 

Però, per què les herències són errors de càlcul?

La teoria del cicle vital examina la trajectòria financera al llarg de l’existència d’una persona i la segmenta en tres fases: a l’inici de la vida, en què no s’experimenten ingressos; durant l’etapa de maduració de la carrera professional, en què es treballa i s’obtenen recursos financers, i finalment, en la vellesa, quan es torna a mancar d’ingressos, si no és que hem assegurat una jubilació tranquil·la mitjançant els estalvis. 

Modigliani posava en valor que l’estalvi no era més que un instrument que aporta tranquil·litat, ja que el fet de gastar diners suposa una preocupació per a moltes persones. Això es deu al fet que no tenim una data exacta en què morim i, com a conseqüència, hi ha persones que estalvien durant massa temps, fins al final dels seus dies. Amb això generen herències que aprofiten els seus parents, però han de pagar grans quantitats d’impostos. 

L’economista argentí Claudio Zuchovicki es va manifestar amb la frase “si mors i et sobren diners, vas fer mal els comptes”. Aquí l’error de càlcul no es refereix al fet que no s’han de deixar llegats i herències als familiars, sinó a la teoria que l’estalvi és un instrument que serveix per aportar tranquil·litat i garantir el benestar fins al final dels nostres dies, però no ens hauria de treure el moment de gaudir dels diners amb els nostres.

Recapitulant.

Quant tens pensat gastar-te en la jubilació? Què t’agradaria deixar com a llegat o herència als teus fills? Aquestes són algunes de les preguntes que t’has de fer i, en funció de les respostes, organitzar-te els comptes i la vida després de la jubilació. Per a molts, la millor herència serà deixar un negoci o un habitatge i, per a d’altres, seran tots els viatges, valors i experiències que hagin viscut junts o que hagin pogut aportar als fills. 

En definitiva, l’objectiu és viure una vida tranquil·la i que els fills comptin amb una bona herència el dia de demà. Per fer-ho, cal saber quins objectius tenim de cara a la jubilació i gestionar les nostres finances d’acord amb això. Et recomanem que creïs instruments d’estalvi com un pla de pensions o una assegurança de vida per viure bé durant tota la vida, durant la jubilació i per assegurar el benestar dels teus éssers estimats.