Què és el testament vital i on es fa?

El testament vital o testament de voluntats anticipades és un document per poder manifestar-se lliurement i poder exercir el dret a respectar les decisions, voluntats o valors i assegurar que es mantenen davant de qualsevol situació de més vulnerabilitat. 

És una manera de poder avalar les decisions de qualsevol persona, així com les seves preferències en processos mèdics, de malaltia i mort. De vegades, es pot confondre amb l’herència o el llegat, però en aquest post t’expliquem què és un testament vital, on es fa i quines són les característiques d’aquest document legal. 

Què és el testament vital?

El testament vital és un document en què una persona major d’edat, amb capacitat legal suficient, manifesta lliurement les instruccions, les seves decisions, últimes voluntats i, fins i tot, és l’espai en què pot expressar les seves idees, valors propis i assegurar-se que es respectin quan es presenti una situació de vulnerabilitat o després de morir. 

En concret, al testament vital es poden detallar les preferències sobre les actuacions mèdiques que s’han de tenir en compte quan es trobi en una situació en què no pugui expressar la seva voluntat. Es tracta d’una manera de poder continuar exercint el dret de ser respectat, ja que els valors són el conjunt d’ideals i creences d’una persona que donen sentit al seu projecte de vida i que avalen les seves decisions i preferències en qüestions de salut, malaltia i mort.

En aquest document la persona deixa constància escrita de la seva voluntat amb relació als tractaments mèdics als quals es vol sotmetre, o no, en cas de malaltia, un cop arribi el moment en què no es pugui expressar per si mateixa o, un cop hagi mort, sobre el destí del seu cos o dels seus òrgans.

Basant-se en la definició del Ministeri de Sanitat, és un document legal que a Espanya es coneix com a instruccions prèvies o document de voluntats anticipades, i que permet a una persona expressar els seus desitjos i preferències en relació amb tractaments mèdics i decisions d’atenció mèdica que vol o que no vol rebre en cas que en el futur es trobi en una situació en què no pugui comunicar els seus desitjos a causa d’una malaltia greu o una lesió greu, amb la qual cosa es permet la planificació mèdica anticipada. 

Així, es pot dir que el testament vital és la decisió d’una persona major d’edat, amb capacitat legal suficient, i que manifesta lliurement les instruccions o voluntats perquè es compleixin en cas de no estar en plenes facultats com per prendre aquesta decisió per si mateix.

Testament vital, on es fa?

A Espanya, les instruccions prèvies es regeixen per la Llei 41/2002, de 14 de novembre, que regula l’autonomia de la persona, així com els drets i obligacions en matèria d’informació i de documentació clínica. Per fer un testament vital o instruccions prèvies a Espanya, el document l’ha de signar l’interessat davant de notari. T’expliquem els passos, on es fa el testament vital i què ha de complir el document per ser vàlid legalment. 

1. Redacció del document. S’ha de redactar un document amb la data i el lloc, el nom de l’interessat i en el qual s’expressin els desitjos i preferències o últimes voluntats. També s’hi poden afegir detalls sobre tractaments mèdics, cures pal·liatives, reanimació o tot el que se consideri oportú. Fins i tot les decisions que cal prendre després que mori la persona.
2. Signatura i legalització. El testament legal es fa davant de notari, l’ha de signar tant l’interessat com un notari o, si no és possible, davant de tres testimonis majors d’edat que no siguin familiars ni tinguin cap relació laboral amb l’interessat. És important que la signatura es faci en presència de testimonis perquè sigui vàlid.
3. Registre. És aconsellable registrar el document al Registre de Voluntats Anticipades de la comunitat autònoma corresponent. Cada comunitat autònoma d’Espanya té el seu propi registre. Això assegura que els professionals de la salut tinguin accés a les teves instruccions en cas de necessitat.

Com es fa un testament vital, què s’inclou i què no en el document?

Potser sorgeixen dubtes i cal recórrer a ajuda per fer un testament vital, sobretot perquè es tracta d’un document important perquè les persones puguin continuar exercint els seus drets quan no estiguin en plenes facultats o, fins i tot, després de morir. Per això, t’expliquem com es fa un testament vital, el que s’hi pot incloure i el que no. 

El primer que s’ha de tenir clar són els objectius vitals i valors personals per ajudar en el seu dia a interpretar el mateix document i perquè serveixin d’orientació als metges en el moment de prendre les decisions clíniques que ens afectin, segons marca el mateix ministeri i el Govern d’Espanya.

Després hi ha les instruccions sobre tractaments mèdics i intervencions mèdiques que es vulgui rebre en cas de malaltia, sempre que estiguin d’acord amb la bona pràctica clínica i siguin legals. També s’hi poden incloure aquelles que no vol rebre. 

A més, la mateixa font oficial indica que es pot designar un representant que actuï com a interlocutor davant del metge responsable o davant de l’equip sanitari, algú de confiança que també pugui no només interpretar les instruccions del document, sinó també prendre les decisions que correspongui quan no s’hagin previst.

S’hi pot fer constar la nostra decisió respecte de la donació d’òrgans i el destí del nostre cos. En aquest document, queda reflectida la voluntat de l’autor amb relació als límits sobre les cures mèdiques que ha de rebre o no, sobretot en cas que pateixi una malaltia irreversible i terminal que li hagi de provocar la defunció amb tota probabilitat.

I, per descomptat, al testament vital, s’hi poden incloure les seves preferències i voluntats un cop arribi el moment de la defunció com, per exemple, si vol ser enterrat o incinerat. 

En tot cas, al testament vital no s’hi han d’incloure determinades qüestions que el personal sanitari no pot dur a terme, és a dir, actuacions que siguin contràries a la llei, com l’eutanàsia activa, aquest personal tampoc no pot fer actuacions contràries a les bones pràctiques clíniques, les pràctiques mèdiques acceptades generalment com a adequades per tractar una malaltia en un moment concret, i ha de respectar les preferències manifestades, sempre que estiguin d’acord amb el criteri professional.

Testament vital en vida

És fonamental que els familiars i les persones properes coneguin l’existència d’aquest document perquè no hi hagi cap dubte que s’han de respectar els seus drets en cas que sigui necessari.

A més, s’ha de tenir en compte que les lleis poden variar o modificar-se, per la qual cosa la recomanació passa per consultar amb un advocat o professional legal per assessorar-se sobre com cal fer un testament vital, què cal incloure en un document d’aquesta mena i com se n’ha de fer el registre. És important mantenir el document actualitzat i, per fer-ho, es recomana anar a veure un professional. 

Qui pot atorgar un testament vital?

El poden atorgar aquells que hagin arribat a la majoria d’edat. Els majors de 16 anys i menors de 18 el poden fer si estan emancipats, és a dir, si ja no estan subjectes a la pàtria potestat dels pares.

A més, cal que es puguin expressar de manera lliure, és a dir, sense coaccions, i sempre que es trobin en ple ús de les facultats mentals. Les persones incapacitades judicialment poden atorgar un testament vital sempre que la sentència no ho prohibeixi expressament i si es troben amb capacitat en el moment de fer-ho.

En conclusió: per què és important fer un testament vital?

Fer un testament vital és una manera de garantir que es respecten les nostres decisions pel que fa a temes tan significatius com quin tractament mèdic volem rebre en cas de patir una malaltia irreversible, o bé si volem donar o no els òrgans. Gràcies al testament vital podem assegurar que es compleixin les nostres voluntats en cas que, arribat aquest moment, ens trobem impedits per expressar-les per nosaltres mateixos.